dimecres, 20 de gener del 2016

Setè aniversari per casualitat ...


Després de molts de dies sense passar pel blog, avui l'he mirat i m'ha vingut com un llamp ... si aviat és l'aniversari!!! ZAS!!! és avui!! Perfecte, he pensat. Després de repassar el resum de l'any passat m'he posat a escriure.

Doncs aquest va començar amb molta bici de carretera. Anar seguint les pautes d'entrenament de l'any passat, sense forçar i anar allargant distància i intensitat. La veritat és que he gaudit molt del que aporta la bici de carretera i de la gran sort que tenim a Girona de poder pedalar per aquestes carreteres sense trànsit i passant per llocs molt bonics. L'Empordà ha sigut una comarca habitual a les sortides de tot aquest any passat, amb rutes per tots els gustos.


El març va portar diverses coses interessants, com la visita de La Volta a Girona, podent gaudir de la presència d'aquest circ de ben a prop. També vaig baixar un dia a Cerdanyola a passar una estona en família pedalant amb el meu oncle i dinant després amb altre més que s'afegia al restaurant. Vaig poder provar la Santacruz SOLO, una bici que em va deixar molt bones sensacions en diversos aspectes: 27'5, canvi 2x10, suspensions, lleugeresa i sobretot, la seguretat i confiança general de tot el conjunt, que em va permetre fer coses per sobre del meu llindar.

Ja feia temps que havia començat a allargar les sortides amb la de carretera (volta a les Gavarres) i a l'abril vam coronar el Turó de l'Home. Sortíem de Girona en Xevi M., la Dúnia, en David i jo, amb un dia perfecte i un recorregut preciós. Va ser una gran sortida amb molts moments de patiment, sobretot per fer el cim, i d'altres de gaudiment: el paisatge, les carreteres, els companys de ruta, l'entrepà de calamars en arribar a l'estació de Sant Celoni ...


Els mesos següents es van succeir amb diferents experiències fins a un punt d'inflexió que va ser la participació en la Tramunbike. Allà vaig confirmar que alguna cosa no anava bé amb unes sensacions molt dolentes i l'abandonament de la prova cap al final. Havia d'esbrinar que era. La prova d'esforç va donar com a resultat un sobre entrenament que em va condicionar els 3 pròxims mesos amb sortides controlant el ritme cardíac. Així va arribar l'estiu, les vacances i el viatge a Mazarrón on vaig passar uns dies acabant de recuperar-me d'una lesió i valorant una 29 rígida amb en Miguel. Vaig treure diferents conclusions que m'han portat on sóc a dia d'avui i que després analitzaré.


Després de les vacances de l'estiu, al setembre vaig proposar fer el Collfred pel vessant "humà", un cim mític d'aquesta província. Vam sortir de Les Presses en Xevi M., en German, en Manel i jo, que feia amb una BTWIN ULTRA de test amb molt bones sensacions. Va resultar una sortida molt maca, arribant fins a Vidrà i remuntant de nou fins a La Garrotxa, passant per llocs espectaculars.


A l'octubre es presentaven dues cites ineludibles, la pedalada del CEGUB i el 1r Memorial Jordi Farré. Vaig participar en totes dues marxes amb satisfacció, a la primera pel ja conegut ambient, l'excel·lent organització i per què érem un grapat de companys de Girona. A la segona, per què no podia faltar a una marxa organitzada en memòria d'en Jordi, amb el que vaig coincidir treballant dos anys. Va ser un dia divertit, emotiu i amb la sorpresa de retrobar-me amb molts companys i amb en Pepe.



Un altre de les sortides interessants d'aquest mes, aquesta vegada amb la bici de carretera, va ser la de les cales de Begur. Amb en Manel ens vam decidir a fer-la sortint des de Girona. En total 140 qms amb unes rampes molt fortes per totes les cales, unes vistes molt maques de tota la costa i un bon grapat d'hores de bici amb bones sensacions.


I així arribàvem a final d'any amb alguna bona sortida com la de Beget i Oix amb en Xevi M. i en Manel o l'altre per l'Empordà amb cotxe escombra i formant un bon grupet. Al novembre va tocar descansar i fer algun experiment personal a nivell alimentació i començar a preparar l'inici de temporada 2016.



Finalment, al desembre iniciava la preparació amb un entrenament planificat per la PDF NON STOP 2016 i em decidia a canviar la bicicleta comprant una GRAND CANYON CF 8.9. Després de donar-li moltes voltes i valorar les opcions que presentava el mercat, per relació qualitat-preu em vaig decidir per una bici de la nova temporada, amb un quadre de carboni, tot el grup shimano de 2x11, una forquilla "tope de gama" i unes bones rodes. De moment només he fet dues sortides, i després de fer els ajustos biomecànics, les sensacions són molt bones i estic molt satisfet amb el canvi. 
La preparació també va bé. Amb l'ajut de la bici de carretera i el "rodillo", porto una constància amb 5 pedalades per setmana, encara que veig que no puc mantenir el ritme d'altres companys i de seguida se'm disparen les pulsacions, però no hi ha res a fer, estic parit així.



I fins aquí el resum d'un any diferent, amb alts i baixos en l'estat de forma, amb molt bones sortides gaudint de tot el que aporta aquest fantàstic esport i dels companys i amics de ruta. 
Per aquest nou any, noves fites i les mateixes ganes i motivació de sempre.

Salut!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada