dijous, 18 d’octubre del 2012

Girona Santa Fe del Montseny... de nou a les portes...

El passat dilluns 15 vam quedar per tornar a fer el cim del Turó de l'Home des de Girona. Feia temps que li donàvem voltes al tema i al final, incitats per en Xevi M., lligàvem el dia, convocàvem a la gent i creuàvem els dits perquè el clima ens respectés. De moment diumenge a la nit es posava a ploure. Com és normal, no sempre podem triar el dia perfecte per tothom, així que trobaríem a faltar a companys d'altres vegades, i al final, per motius de força major a en Xevi. Quatre dies abans vaig decidir canviar el trajecte i provar d'arribar sense passar per Santa Coloma i Arbúcies suavitzant sobre tot la primera part, així que vaig passar forces hores remenant el Mapsource i el Wikiloc per trobar rutes alternatives, tracks ja fets per d'altres, dreceres per retallar quilòmetres i oferir un nou al·licient als companys.
A les 09:15 ens trobàvem a Fontajau en Xevi C. i Jo, recollíem a la Dúnia i el David a Mas Xirgu i anàvem cap a Aiguaviva a recollir a en Jordi. Passant pel corriolet de Vilablarèix, anava guiant al grup quant en passar un basalt de res, la roda del davant se'm va quedar clavada com si me l'haguessin agafat amb un gran força i vaig sortir per orelles sense remei caient a dintre i quedant ben enfangat sense més conseqüències ... començàvem bé el matí...
Una vegada trobats amb en Jordi, continuàvem cap a Vilablareix pels corriols que fem habitualment per aquesta zona per després anar agafant un seguit de pistes sense cap dificultat cap a Salitja, Vilobí d'Onyar, passar per sobre de l'Eix i cap a Riudarenes per la línia que va al costat de l'autopista i la línia de l'Ave. Aquí ens trobàvem a una dificultat que ens faria alentir la marxa ja que estava molt enfangat i amb algunes basses que ens obligaven a caminar entre el fang. Una vegada a Riudarenes vam fer la primera parada per menjar una mica i reposar.
Ara tocava començar les primeres pujades del dia en direcció a Can Fornaca, primer més suaus i amb una baixadeta entretinguda després i ja més exigents fins arribar a la urbanització on ens tocaria voltar una mica per trobar el camí bo, ja que vaig fer el track amb imatges i el que sòl passar, que després no existeix res del que es veu a les ortofotos, així que després de voltar una mica pels carrers vam tornar a trobar el track i continuàvem pujant ara ja en direcció a Sant Feliu de Buixalleu. En aquesta part de recorregut, la baixada des de Can Fornaca va ser molt entretinguda amb una pista estreta, amb molta sorra i plena de salts però després, com tot el que pujar baixa i tot el que baixa, en BTT, torna a pujar... Deu ni do quina pujadeta vam fer... Cap a la una érem a Sant Feliu fent l'entrepà a una terrasseta prenent el sol.
Continuàvem la ruta baixant per carretera fins a la d'Arbúcies on hauríem de remuntar un parell de quilòmetres per arribar al trencant que ens portaria cap al Castell de Montsoriu. De nou a pujar de forma contínua i constant durant una bona estona, el que suposaria un càstig important i més amb les condicions que es trobava el terre, bastant moll, que durant tot el dia ens feia més dura cada pedalada.
Una vegada superat l'ascens, hauríem de trobar unes pistes que ens portarien a Riells del Montseny on ja iniciàvem la pujada final cap a Santa Fe. Aquesta pista era desconeguda per tots i en principi semblava més assequible que la d'Arbúcies que es fa molt llarga. Jo ja em trobava força cansat i cadascú va fer al seu ritme, amb en Jordi i en Xevi per davant pedalant amb força, en David anant per sota de les seves possibilitats per esperar-nos a mi i a la Dúnia que anava fent sense pressa però sense pausa, sempre mantenint-se dintre del seu ritme que la porta a tot arreu. Durant l'ascens, un parell de parades, vistes impressionants de gran part de la Selva i un Montseny començant a agafar els colors de la tardor.

Cap a les 6 de la tarda arribàvem a Santa Fe amb una temperatura de 8 graus i amb l'obligació de emprendre la baixada cap a Sant Celoni si no volíem acabar la sortida baixant del Turó de l'Home de nit i sense llums.
Així que després d'abrigar-nos, veure i reposar una mica iniciàvem la baixada cap a Sant Celoni per la carretera ben humida, el que ens feia moderar la velocitat i anar amb més cura que la última vegada on vam gaudir d'un descens de vertigen fins el poble, avançant cotxes i fent relleus fins el final. En arribar a l'estació després d'una mica de ruta turística pel centre, a comprar els bitllets i de seguida arribava el tren que ens portaria en un moment a Girona. Durant el trajecte, comentàvem la jugada, valoràvem la sortida i ja pensàvem en noves propostes i el nou assalt al cim del Turó de l'Home, que haurà d'esperar fins a la primavera. De nou gran dia de BTT amb un bon grapat de quilòmetres i hores de pedalar, grans camins i paisatges i excel·lent companyia. No ha sigut el millor moment físicament parlant per a mi el que m'ha fet patir a sobre de la bici però ja es això, no?
Clicant sobre TRACK podreu veure i explorar el recorregut al wikiloc gravat per en Xevi i en FOTOS, l'àlbum a picasa.
Fins a la próxima i salut.
 


dimecres, 10 d’octubre del 2012

Girona-Turó de l'Home

 
 Avui i amb vistes a la sortida del pròxim dilluns dia 15 he anat fins a Mosqueroles, a la falda del Montseny, per pujar fins el Turó i verificar el corriol que vull fer de baixada per no anar per carretera. L'havia fet amb el meu amic Jaume de pujada feia temps i vaig pensar que podria estar bé baixar-lo i així estalviar-nos asfalt i un bon grapat de quilòmetres, així que aquest matí he preparat els trastos i cap allà. El dia estava una mica emboirat i arribant no es veia el cim. Després de fer uns ajustos a la bici començava a pujar pel GR 5 seguint el track del club BTT BADALONA que ja porten 9 anys venint des d'allà i que són la inspiració d'aquesta aventura que fa dos anys que plantejo als companys de pedalades. La pista és ample i amb pendents moderades que es deixen fer, això sí, demanen paciència així que anar fent sense pausa a un ritme còmode. A mida que anava guanyant alçada, s'intuïen unes magnífiques vistes que de tant en tant podia veure entre la boira. Algun petit tram de carretera i tornar a la pista amunt amunt fins arribar a la carretera que puja al Turó. Aquest últim tram està marcat amb el desnivell i distància cada 1000 metres, amb uns primers 4 quilòmetres amb fortes rampes en les que el pendent oscil·la entre el 7,5 i el 10 % i es fa dur, però amb paciència i cop a cop de pedal anava pujant, ara dret amb plat mitjà, ara assegut amb el petit, recuperant una mica l'al·lè de tant en tant però sense pausa i sempre acompanyat per una intensa boira, tot un espectacle a mida que guanyava alçada amb el vent bufant fort i fent pujar la boira a gran velocita falda amunt.



Allà al fina es veu un dels últims revolts on no hi havia boira.
 
Una vegada superada la barrera ja tot es veu amb uns altres ulls i sabent que queda poc t'animes, a sobre l'espectacle del paisatge a aquestes alçades és brutal i amb la boira i els núvols per sota, les vistes són impressionants, així que en fer el cim després de lluitar una mica amb el vent en una part i ésser afavorit per ell en un altre, m'he abrigat una mica, he fet les fotos de rigor i cap a baix.
Ara tocava verificar el corriol pel GR 5 2 i després de preparar la bici baixant el seient, i modificant els reglatges de suspensió, he començat a fer per un corriol molt pedregós però sense cap pas molt complicat, així que de moment era factible, però a mida que avançava perdent alçada, tot i no ser molt i molt complicat, t'ha d'agradar això de les zones tècniques per gaudir-lo com ho fet jo. Hi han passos complicats i trams de molts metres de grans pedres que destrossen les mans i carreguen les cames encara que a mida que baixem es va suavitzant bastant, però tinc clar que algun dels que ve el dilluns, se li farà feixuc baixar per allà, així que haurem de canviar de plans. El que si que he tingut clar és que he fet molt bé en venir a provar-lo abans de posar a la gent allà per que més d'un s'hauria emprenyat i amb raó.
A partir de Fontmartina la cosa millora i tot i que encara hi ha algun pas complicat, ja no és igual i el camí s'ho val i més ara a l'inici de la tardor que estan espectaculars amb la fullaraca i els colors propis d'aquesta època, així que ja he pensat la variant per fer aquest tram.
Resumint, que he fet ben fet en verificar-lo i que he passat un matí magnífic de BTT gaudint a tope de la bici i del Montseny.

Ah! si algú es vol apuntar el dilluns només m'ha de deixar un misatge i en parlem. Estem oberts a tothom que volgui passar un bon dia de BTT.  

divendres, 5 d’octubre del 2012

9ena Pedalada del CEGUB

El passat dimecres, amb en Salva, en Dani, en Llopis, en Txema i el seu cosí Jordi, vaig anar a Barcelona a gaudir de la 9ena pedalada que organitza el CEGUB. Ens vam trobar a la feina uns i a l'àrea del Medes amb els altres per baixar junts. A les 09:15 ja hi érem amb el cotxe ben estacionat i després de preparar-nos i tancar bé les portes, jejeje, a agafar els dorsals i cap a la sortida. Com sempre, molta gent, molt bon ambient i una organització exemplar. Una mica més tard del previst per culpa d'una ambulància que no arribava, donaven la sortida i primer problema, només passar l'arc de sortida, en Salva portava la roda de davant baixa. Posem aire després de decidir d'aguantar i cap a dalt... som els últims.
 De seguida agafem la cua dels gairebé 500 participants i comencem a avançar gent tirats per mi primer i per en Llopis després. En Txema i en Jordi, que estaven per davant, ni els veiem. 
En arribar a dalt hem de parar per canviar la càmera a tota llet i tornem a perdre tot el guanyat pujant. De nou a pedalar fort carenejant i anem recuperant posicions, en Dani m'aguantava el ritme i en Llopis i en Salva una mica per darrera però sense perdre l'estela. En arribar la baixada seguim avançant gent, tot ben senyalitzat i arribem un punt en que un motorista ens desvia a l'esquerra i seguim baixant i al final ens ajuntem tots quatre.
 
 
 
Jo també anava una mica malament d'aire i al final he de parar a reparar. En Llopis i en Salva continuen, quan una vegada solucionat el problema, arribem a l'avituallament i ens informen de que han arribat els primers... no s'ho creien i menys en Txema i en Jordi que havien estat tota l'estona davant i van arribar després... jejeje.
Després de veure i menjar una mica, veig a l'Albert Camí, xerrem una estoneta i de seguida a pedalar un altre vegada. En Dani i jo ens hem col·locat en un lloc on hem sortit beneficiats i fem els primers quilòmetres ben endavant del grup i avancem al Pepe Recio, homenatjat en aquesta edició. Mica en mica en Dani hem ba deixant i al cap d'una estona m'agafen la resta de companys que van fent a bon ritme. Jo vaig fent ara a roda d'aquest, ara tirant de l'altre. Tocava afrontar la última pujada llarga del dia que ja coneixem dels altres anys i que sempre acabo millor del que començo. És un tram per pista amb desnivell constant i força distància que acaba amb un camí més estret i tècnic amb una mica més de desnivell, així que vaig fent a poc a poc, recuperant-me fins que començo a pujar el ritme i cap al final a tornar a avançar gent. Ara toca carenejar de nou per sobre de Collserola amb unes grans vistes de la ciutat i el descens final fins al velódrom.  
En arribar, entrepà, veguda i fruita, dutxa a les instal·lacions del velódrom i a veure si la sort ens fa portar-nos algun regalet cap a Girona com ha estat. Aquest any no ha sigut bici però si un maiot d'Aramon i uns guants... que més es pot demanar per 10 €...
En resum, un gran matí de BTT amb un recorregut entretingut sense complicacions, un ambient i organització fantàstics i que sempre que ens vagi bé, repetirem segur.