dilluns, 11 de juny del 2012

Tramunbike, el corriol interminable...

Avui he anat a fer la meva segona Tramunbike. A mida que s'anava apropant la data m'anava escalfant i després de les últimes sortides llargues vaig pensar que arribava en condicions d'acabar-la, així que a les 7 en venien a recollir en Xevi i la Rosa que s'ha fotut la matinada per portar-nos... moltes gràcies. Després anàvem a recollir a Bescanó a en Dani i en Pablo que es quedava a fer la TramunRun a l'Hostal del Fang i nosaltres cap a Les Presses. Una vegada allà, inscripcions, mínims preparatius i cap a la sortida
Aquest any no vaig voler quedar-me tant enrere com la primera vegada però tampoc volia sortir fort i més després d'estar uns 10 dies sense tocar la bici així que vaig anar fent sempre a un ritme còmode on trobar-me bé fins a dalt de Xenacs. El primer tram de corriol el vam fer a peu el grup que anava fins a poder pujar a la bici on ja no vaig baixar fins a l'avituallament de Sant Iscle. A la baixada de les lloses vaig avançar força gent i va ser la tònica durant la primera part a totes les zones tècniques. En arribar a sobre del túnel d'En Bas, ja feia estona que hem preguntava... "aquest corriol no s'acaba mai?" però després de 20 metres d'asfalt un altre cop va començar el festival... quina meravella... m'ho estava passant de collons...
Abans de l'avituallament, salutacions a en Joan (Radikalbikes) i a menjar una mica. No vaig baixar pràcticament de la bici. Tampoc em volia encantar com a la primera vegada així que a pedalar que ara sabia que tocava pujar i pujar. En algunes zones aconseguia fer el que d'altres feien caminant i a d'altres no tenia més remei que baixar. En començar la baixada cap a Sant Aniol, tot nou per a mi, un grupet més o menys definit d'un nivell molt semblant i algun tall compromès on sempre triava posar peu a terre i anar fent i gaudint de quilòmetres i quilòmetres de corriol fins a l'avituallament on si que vaig deixar la bici una estona per menjar, veure i intentar recuperar una mica.
De nou tocava pujar, aquesta vegada cap a Les Encies per una pista després corriol (com no) que hem va agradar molt, tot i sempre tirar amunt i en talls exigir baixar de la bici, era d'aquells amb una pendent factible i amb esglaons tècnics però possibles i aquí vaig avançar algun biker. Una vegada a dalt, lleuger i ràpid descens cap a la carretera i l'avituallament líquid per iniciar la baixada a l'Hostal del Fang on ja anava avisat de que era ben parida i si senyor, tot aquest tall entre avituallaments va estar molt molt bé i el final espectacular. Una vegada a l'avituallament, descans merescut, menjar, veure, petar la xerrada i a compartir patiment amb l'Eruk dels Desfrenats de Besalú. Anàvem comentant coses i l'esforç es portava millor. Ell estava tocat feia una estona per començar massa fort darrera d'en Lato i jo començava a tenir la bustia plena de e-mails, com diu en Nava, però que no s'acabaven d'obrir. Així que xino-xano anàvem fent sabent que de nou pujava i pujava. Es va fer llarg però per fi arribàvem a l'avituallament deixant pel camí alguns "electrocutats" que intentaven recuperar-se i gaudint d'un recorregut molt maco. Una vegada superada la última pendent després de l'aturada, anàvem direcció Sant Roc de La Barroca on arribàvem per un corriol (com no) molt maco i ara tocava fer la pujada de lloses fins al corriol de baixada. L'Eruk ja portava estona que a les zones més tècniques baixava per evitar rampes però no perdia el ritme i sempre anàvem més o menys junts. A la baixada de Sant Roc em va deixar enrere però m'anava esperant i la última part del corriol (super divertit) fins a la pista la vaig fer davant fins arribar a l'avituallament de Les Serres. Això ja ho teníem fet... a partir d'aquí tot era menys exigent i els quilòmetres caurien més ràpid, així que quan la pista ho permetia, plat i a guanyar metres. En arribar al corriol de descens (que ja havia fet amb en Xevi un dia rebuscant), començàvem a gaudir d'un descens ràpid fins a un desviament a l'esquerre on ja no coneixia res però que encara era millor que el coneixia.
Arribant a la part més baixa, algun tram de pista, talls de corriol i fins a la sorrera on iniciàvem el corriol vora el Ter gaudint ja dels últims quilòmetres, però encara ens quedaria un afegit... la pluja. Ens va començar a caure un xàfec molt fort que no va parar fins a l'arribada així que, tot i posar-nos l'impermeable, vam arribar a Salt en un grupet de 5 o 6 ben xops. Al final, satisfacció pel repte aconseguit, cansat per la duresa del recorregut i poc més de 7 hores. Em va sorprendre trigar més que la primera participació però veient els resultats dels primers, estar clar que aquesta edició va ser molt més dura que la 10ena tot i que en aquella ocasió el fang va complicar molt les coses. La resta de companys, molt bé, amb en Xevi superant les seves expectatives i en Dani entrant una mica després.
En acabar l'entrepà, vaig rentar la bici de fang i cap a casa pedalant i amb la que estava caient, però ja no venia d'aquí. Em vaig creuar a en Xevi que venia a buscar-me amb el cotxe, però ja no va caler, de seguida arribaria però s'agraeix de totes formes el gran detall.