dijous, 18 d’octubre del 2012

Girona Santa Fe del Montseny... de nou a les portes...

El passat dilluns 15 vam quedar per tornar a fer el cim del Turó de l'Home des de Girona. Feia temps que li donàvem voltes al tema i al final, incitats per en Xevi M., lligàvem el dia, convocàvem a la gent i creuàvem els dits perquè el clima ens respectés. De moment diumenge a la nit es posava a ploure. Com és normal, no sempre podem triar el dia perfecte per tothom, així que trobaríem a faltar a companys d'altres vegades, i al final, per motius de força major a en Xevi. Quatre dies abans vaig decidir canviar el trajecte i provar d'arribar sense passar per Santa Coloma i Arbúcies suavitzant sobre tot la primera part, així que vaig passar forces hores remenant el Mapsource i el Wikiloc per trobar rutes alternatives, tracks ja fets per d'altres, dreceres per retallar quilòmetres i oferir un nou al·licient als companys.
A les 09:15 ens trobàvem a Fontajau en Xevi C. i Jo, recollíem a la Dúnia i el David a Mas Xirgu i anàvem cap a Aiguaviva a recollir a en Jordi. Passant pel corriolet de Vilablarèix, anava guiant al grup quant en passar un basalt de res, la roda del davant se'm va quedar clavada com si me l'haguessin agafat amb un gran força i vaig sortir per orelles sense remei caient a dintre i quedant ben enfangat sense més conseqüències ... començàvem bé el matí...
Una vegada trobats amb en Jordi, continuàvem cap a Vilablareix pels corriols que fem habitualment per aquesta zona per després anar agafant un seguit de pistes sense cap dificultat cap a Salitja, Vilobí d'Onyar, passar per sobre de l'Eix i cap a Riudarenes per la línia que va al costat de l'autopista i la línia de l'Ave. Aquí ens trobàvem a una dificultat que ens faria alentir la marxa ja que estava molt enfangat i amb algunes basses que ens obligaven a caminar entre el fang. Una vegada a Riudarenes vam fer la primera parada per menjar una mica i reposar.
Ara tocava començar les primeres pujades del dia en direcció a Can Fornaca, primer més suaus i amb una baixadeta entretinguda després i ja més exigents fins arribar a la urbanització on ens tocaria voltar una mica per trobar el camí bo, ja que vaig fer el track amb imatges i el que sòl passar, que després no existeix res del que es veu a les ortofotos, així que després de voltar una mica pels carrers vam tornar a trobar el track i continuàvem pujant ara ja en direcció a Sant Feliu de Buixalleu. En aquesta part de recorregut, la baixada des de Can Fornaca va ser molt entretinguda amb una pista estreta, amb molta sorra i plena de salts però després, com tot el que pujar baixa i tot el que baixa, en BTT, torna a pujar... Deu ni do quina pujadeta vam fer... Cap a la una érem a Sant Feliu fent l'entrepà a una terrasseta prenent el sol.
Continuàvem la ruta baixant per carretera fins a la d'Arbúcies on hauríem de remuntar un parell de quilòmetres per arribar al trencant que ens portaria cap al Castell de Montsoriu. De nou a pujar de forma contínua i constant durant una bona estona, el que suposaria un càstig important i més amb les condicions que es trobava el terre, bastant moll, que durant tot el dia ens feia més dura cada pedalada.
Una vegada superat l'ascens, hauríem de trobar unes pistes que ens portarien a Riells del Montseny on ja iniciàvem la pujada final cap a Santa Fe. Aquesta pista era desconeguda per tots i en principi semblava més assequible que la d'Arbúcies que es fa molt llarga. Jo ja em trobava força cansat i cadascú va fer al seu ritme, amb en Jordi i en Xevi per davant pedalant amb força, en David anant per sota de les seves possibilitats per esperar-nos a mi i a la Dúnia que anava fent sense pressa però sense pausa, sempre mantenint-se dintre del seu ritme que la porta a tot arreu. Durant l'ascens, un parell de parades, vistes impressionants de gran part de la Selva i un Montseny començant a agafar els colors de la tardor.

Cap a les 6 de la tarda arribàvem a Santa Fe amb una temperatura de 8 graus i amb l'obligació de emprendre la baixada cap a Sant Celoni si no volíem acabar la sortida baixant del Turó de l'Home de nit i sense llums.
Així que després d'abrigar-nos, veure i reposar una mica iniciàvem la baixada cap a Sant Celoni per la carretera ben humida, el que ens feia moderar la velocitat i anar amb més cura que la última vegada on vam gaudir d'un descens de vertigen fins el poble, avançant cotxes i fent relleus fins el final. En arribar a l'estació després d'una mica de ruta turística pel centre, a comprar els bitllets i de seguida arribava el tren que ens portaria en un moment a Girona. Durant el trajecte, comentàvem la jugada, valoràvem la sortida i ja pensàvem en noves propostes i el nou assalt al cim del Turó de l'Home, que haurà d'esperar fins a la primavera. De nou gran dia de BTT amb un bon grapat de quilòmetres i hores de pedalar, grans camins i paisatges i excel·lent companyia. No ha sigut el millor moment físicament parlant per a mi el que m'ha fet patir a sobre de la bici però ja es això, no?
Clicant sobre TRACK podreu veure i explorar el recorregut al wikiloc gravat per en Xevi i en FOTOS, l'àlbum a picasa.
Fins a la próxima i salut.
 


1 comentari:

  1. Ei Quique!!!
    Llàstima per no haver pogut fer el cim, pero de totes formes ja veig que vau passar un gran dia a sobre la bici!! Felicitats!!! A la pròxima segur que ho aconseguiu!!!
    Nosaltres dimarts vam fer una gran sortida!!
    També hem dit que la farem cada any, la veritat es que aquella zona com tu saps es maquissima, i vam fer algun tram de la cursa BTT d'Amer (al inici de la sortida fins a St. Marti i el final desde St. Marti fins Amer, amb un gran corriol), també un corriol per la vora de la cinglera del Far,,,brutal,,, a la pròxima ja ho podràs comprovar!!!
    Salut!!

    ResponElimina