Corriolant per Sant Roc

Avui hem tingut un gran dia de corriols. Havia quedat amb en Xevi C. per anar per la zona de Les Basses i Sant Roc amb l'objectiu principal de tastar el corriol que baixa pel dret des de l'ermita fins a la carretera de Les Serres, però abans d'això tenia previst voltar una mica per la zona i fer alguns corriols potents que recordo de quan anava amb l'enduro. Vam decidir pujar en cotxe fins a Sant Martí per estalviar-nos l'enllaç i anar per feina, així que a les 10 ja estàvem pedalant pel camí ral pe agafar una trialera de pujada que hem hagut de fer a peu però que ens ha permès no fer asfalt. Una vegada a la pista que va cap a Amer hem girat a la dreta per fer un camí, abans corriol, que recordava dur i així ha estat, amb algun tram d'arrossegar bici però ha estat bé tot i la duresa. 

Una vegada a Les Basses després de fer un tram de la pista que ve de Les Encies, per cert amb molta sorra tipus platja que m'ha fet gaudir, hem travessat els prats de davant de la casa per anar enllaçant trams dels circuits d'enduro que hi han per allà fins arribar de nou a la pista d'Amer. De seguida hem continuat fent corriols i més corriols, de pujada, planejant, de baixada algun tram, amb pedres, arrels, rocs, llosses de pedra... ha estat un bon grapat de quilòmetres gaudint de tot tipus de situacions i de concentració màxima per intentar superar els màxims obstacles possibles i això fins arribar a la zona de Sant Roc on, una vegada a prop, hem reculat i hem anat a buscar un corriol que havia fet en Xevi feia unes setmanes i la veritat que ha valgut la pena. Ha estat un corriol preciós, entretingut i divertit que ens ha deixat allà mateix però que és molt molt maco. Ja a Sant Roc, descans merescut, vistes, foto i petar la xerrada una estona.

I ara tocava la baixada. Feia poc que havia passat amb la dona caminant i vaig veure que era ciclable en gran part tot i tenir trams impossibles pels mortals com el de la foto, amb un esglaó d'un metre. Hem anat fent gaudint d'una baixada tècnica, pedregosa i amb força pendent que en ocasions ens feia baixar de la bici però que hem finalitzat amb gran satisfacció una vegada arribes al pla i tires la vista en darrera i amunt i veus d'on veníem.

 

Per acabar la ruta, i una vegada travessada la carretera, hem fet alguns trams de pista tot de baixada fins el Llémena per tornar al camí Ral cap a Sant Martí. Han sortit pocs quilòmetres (20) però intensos i molt divertits. Segur que repetim.

Podreu trobar el track al meu perfil de Wikiloc.