Setmana a Mazarrón

DIMECRES DIA 03
Des de que vaig a Mazarrón a l'estiu que faig aquesta ruta. El primer que haig de fer és matinar, ja que a mig dia el sol i la família apreten.La primera part es fa pel passeig de El Puerto i per carretera per després anar vorejant el mar per un passeig i per la mateixa platja fins arribar a La Azohia. Allà s'agafa la rambla que puja a Campillo de Adentro i aquí la poc transitada carretera que puja a Castillitos. Ja baixant cap a la Base Militar tenim unes vistes impresionants, tant del camí que hem de fer com de tota la costa fins gairabé Cartagena. Aquest any va ser la primera ruta que feia i no tenia companyia i vaig decidir endurir-la una mica fent-la en sentit invers, ja que així hem trobaria una pujada llarga i molt pedregosa que hem faria suar. Vaig arribar fins Cabo Tiñoso ja que no ho havia fet mai,sempre hem quedava a la primera part de la base militar, així que vaig descobrir nous paisatges i vaig aprofitar per agafar un caché.
Després de descansar una mica vaig tornar a remuntar una mica per agafar la pista estreta que baixa fins a la cala Salitrona on vaig petar la xerrada amb uns excursionistes i vaig fer el banyet obligat.Durant el bany vaig veure passar un parell de ciclistes que després tindrien la seva importància. Quan estava remuntant la pista pedregosa hem vaig trobar amb alguns altres que hem feien comentaris per la meva gosadia al fer la ruta en aquest sentit. Hem va sorprendre quanta gent trobava ja que mai havia vist ningú pedalant per aquesta zona, però molt millor, així tens una mica més de confiança en trobar ajut en un moment donat. Després de fer tot la pujada amb el plat mitjà i posant un parell de peus al principi per superar alguna zona més complicada, quant arribava a la carretera vaig veure passar als dos ciclistes que havien passat per la platja. Hem portaven uns kms, així que vaig intentar agafar-los i ho vaig aconseguir ja a la rambla cap a La Azohia. Vaig veure que un portava una Santacruz Heckler i vaig reconèixer a en Miguel. Fa dos anys, quan vaig fer per primera vegada aquesta sortida i anava amb la Santacruz Blur LT del meu oncle, el vaig passar per la carretera ja de tornada, em va agafar la roda i ja vam anar xerrant fins El Puerto. Li va encantar la Blur i en vam parlar una mica de BTT, la llàstima va ser que era la meva última sortida ja que marxava a l'endemà.
Total, que com havíem tornat a coincidir vam continuar junts parlant i pedalant amb el seu company Julio, en va convidar a casa seva a refrigerar-me una mica, em va deixar una manxa per ajustar les suspensions i vam quedar per divendres següent sortir plegats.

DIVENDRES DIA 05
Havia quedat amb en Miguel i en Julio a les 08 a casa seva i vaig sortir amb temps suficient però hem vaig embolicar una mica buscant un caché i vaig arribar que ja sortien. Vam desfer camí per arribar a agafar la rambla del Cañar en direcció a Peñas Blancas.Després d'una estona de pedalar per la rambla agafant alçada molt suaument, vam trencar a l'esquerra per fer una forta pujada entre camps i fruiters que vaig agafar al meu ritme fins un punt on vaig parar per esperar a en Miguel i veure com en Julio tornava cap a casa cansat de la forta pujada (es veu que no fa gaire que pedala).En pocs metres vam fer un gran desnivell, inclús havent de fer un tros a peu per la forta rampa i el terreny relliscós. Després vam planejar per una pista fins arribar a una carena molt divertida que vam recórrer fins a baixar fins a la Rambla del Esparrillar per la que vam baixar cap a la carretera del Alamillo a gran velocitat per tornar a remuntar per la Rambla de Valdelentisco primer i pista després de nou amb una mica de pendent. Després de parar a fer una queixalada vam baixar per una pista una mica trencada fins arribar a Las Balsicas on vam agafar la Rambla de los Lorentes, aquesta més complicada per les zones sorroses i el terreny molt trencat fins arribar a El Puerto. Va ser una bona ruta amb bona companyia i per llocs que no hauria trobat mai sol. En Miguel és un gran coneixedor de la zona i ara que ja estem en contacte, cada vegada que passi uns dies allà podrem sortir junts. Amb això de la bici segueixo trobant bona gent amb la que és fa agradable compartir rutes. Gràcies Miguel.