dijous, 5 de maig del 2011

Matí d'esgarrapades...

Després de la sortida del dimarts on semblava que m'anaven estirant per darrere i no hi havia forma d'agafar ritme, vaig arribar a casa i vaig anar a buscar a un vell conegut. El pobre estava en un prestatge, dins de la seva caixa ben endreçat, descarregat i sense res a fer des de fa temps. El vaig treure, el vaig donar la seva dosi d'electricitat i de seguida ens vam posar al dia, oi COMPEX? Que bé que em va anar... vaig recuperar uns quàdriceps carregats i sense força i avui s'ha notat, m'he trobat molt bé tot i tenir alguns avisos de rampes cap a mitja sortida. Doncs res, que amb els dubtes de com em trobaria havia quedat amb en Xevi per pujar al Rocacorba per Granollers i baixar fins a Canet pel camí de Replans. Una vegada trobats a Fontajau, hem agafat el carrilet cap a Sant Gregori fins arribar a Santa Afra on hem fet una part de la caminada que van fer recentment per continuar pel camí Ral fins a Granollers de Rocacorba, on l'hem fet una visita a en Manel i el seu enorme Duc. En aquesta part de recorregut he intentat portat un ritme alt i a en Xevi l'ha costat seguir-me, entre d'altres coses per que portava la CANNONDALE que pesa ¡¡¡5 kg!!! més que la CANYON i que va sortir ahir a la tarda.
Quan hem enfilat cap a Rocacorba, he intentat imposar-me un ritme fort ja que tenia clar que en Xevi engegaria els pistons hidràulics i m'avançaria pujant, però no ha estat així, he anat fent i en arribar a dalt ho he fet una mica abans que ell. No recordava lo dur que és aquest camí que cada vegada va augmentant la pendent i la dificultat tècnica fins arribar al cim on s'inicia un descens entretingut fins al desviament de Replans. Aquí hem començat a baixar i el primer tros ha estat bé, amb paisatge de Garrotxa i els camins ciclables, però en arribar al corriol la cosa a canviat, el terre està en alguns trams molt remogut pels senglars amb uns forats que m'han costat dos caigudes, una per davant, i, per una altre banda, amb molts arbres que tallen el pas i bardisses que ens han deixat les cames i els braços esgarrapats com si ens haguéssim barallat amb el gat. Total, que el que havia de ser un matí de corriol etern fins a Canet s'ha convertit en un patiment i a sobre he tingut una caiguda en un lloc sense cap dificultat, on després de passar per sobre d'una roca a la que intentat agafar-me per no caure pel barranc que no sabia quina pendent tenia, se m'ha sortit l'espatlla de lloc i he quedat estès a terra amb les cames apunt d'enrampar-se, embardissat i el braç fora de lloc fins que ha arribat en Xevi i intentant moure'l s'ha posat sòl al seu lloc. Quan m'he aixecat amb l'ajuda d'en Xevi, hem continuat avall fins arribar a Canet.He grabat aquests vídeos a en Xevi en un parell de zones on hem pogut pedalar una mica.
En alguns talls m'ho he passat bé, però han estat contats i el patiment ha superat de bon tros a la satisfacció tot i que si el camí estigues més net, hi passaria més gent i es gaudiria. Una vegada arribats a la civilització, plat i cap a casa. M'han sortit 50 kms en 3 hores 30 minuts de pedalar. Us deixo el track d'en Xevi.

3 comentaris:

  1. Quique ets el crack dels corriols! Aquest que heu fet jo diria que ni els senglars hi volen baixar.En conec un parell que van agafar aquest camí de Replans, es van perdre i després de tres quarts d'hora amb la bici al coll van sortir al santuari de Rocacorba, cada cop que pujem a Rocacorba se'n recorden!!
    Fins ara!

    ResponElimina
  2. Molt bona sortida, bons corriols, i bona cronica, la cama teva sembla que l agafat un gat!!! je..je. saludos

    ResponElimina
  3. Aquest és el corriol que baixa per la riera? Era preciós! Fa un parell d'anys ja estava un poc brut... ara veig que està quasi impossible! Una llàstima... Salut!

    ResponElimina