dijous, 2 de desembre del 2010

pels voltants de Celrà

Avui tenia previst anar a Sant Feliu a fer el recorregut de la copa Gironina, però al final no ha pogut ser si no volia anar sol, així que he agafat la bici després de bastants dies sense tocar-la i he anat a fer un tomb. Se m´ha acudit pujar a Sant Miquel ja que encara no ho havia fet amb la bici nova. Abans de pujar ja m´han avisat de que estaven fent batuda de senglars i en arribar a dalt
m´he quedat amb les ganes de baixar pel corriol, així que després de baixar per la pista, he agafat aquell que tantes vegades he vist i mai havia fet, que sabia que baixava cap a Celrà.
El primer tram del corriol és fàcil i no té més dificultat tècnica que la de estar pendent de que les bardisses no et facin caure cap al costat de la pendent. Després, comença a inclinar-se i hi han trams amb bastant pendent que he fet caminant... no era coherent arriscar-me a caure anant sol. Hi ha un moment que es divideix en dos i he fet un fins que es convertia en pista i després he seguit l'altre fins arribar a baix on m'he trobat un paisatge molt del Montseny i que m'ha ben sorprès.Aquí mateix he vist una mena de cova amb una galeria perfectament excavada a la muntanya que també m'ha deixat bocabadat.En un primer moment he pensat que podria ser algun tipus d'amagatall de la Guerra Civil, però en arribar prop de Celrà he vist uns panells informatius que m'he parat a llegir. Aquestes galeries juntament amb d'altres que hi ha per la zona pertanyen a les mines de Celrà que daten de finals del segle 19. Es diuen La mina del Nen i la mina Victòria. Ha sigut molt interessant descobrir aquest racó de les Gavarres ple d'història.
Després de la visita cultural he continuat direcció Celrà, però de seguida he trencat a la dreta per remuntar cap a Els Àngels per la ruta 11 de BTT. Una vegada a la pista que va cap a Sant Miquel he anat a buscar la pista de descens que hi ha prop del camí de les dones i fent algun tram, he baixat fins a Sant Daniel. Ja a la Devesa, en un "alarde de juventud" he volgut saltar un rec a tota velocitat que m'ha costat una bona arrossegada pel terra, un neumàtic del darrera i una caminada fins a casa... ens pensem que som jovent i aixà ja va passar ...
Aquí deixo la imatge de la ruta del WIKILOC.

2 comentaris:

  1. jejeje!!!! has volgut fer de Pastrana??? jeje, fora bromes, espero que estiguis bé i que la bici no hagi sortit gaire malparada. A tots en moments ens pensem que som super herois! jeje. Bona ruta i la veritat que la fotografia no ho diria que es per la zona de Celrà!, llàstima d'aquests caçadors (amb tot el respecte), pero es que et fan agafar uns canguelis,,, millor estar a fora de la seva zona. Vinga, ens veiem!!

    ResponElimina
  2. Jo he baixat de Sant Miquel a Celrà unes quantes vegades, i mai havia vist aquestes mines. És lo que té anar mirant, ja me les ensenyaràs. Després de la lliçó de seny no arriscant en les baixades pq anaves sol, te la fots al cantó de casa fent el kamikaze a la devesa....sort que no era de nit, que si no...

    ResponElimina