dilluns, 6 de juliol de 2009

Sortides a Mazarrón (Murcia)

Aquest inici de vacances he aprofitat per sortir per Mazarrón. En principi, l'orografia no ajuda a motivar-te gaire, excepte per l'existència d'una antiga base militar al cim d'una muntanya (Cabo Tiñoso) que és una meravella arquitectónica i des d'allà les vistes són impressionants.
DIA 1
El primer dia, després d'aixecar-me a les 07:00, vaig decidir anar resseguint la costa cap a Àguilas. El recorregut anava per pistes amb poca dificultat i passant per algunes cales ben maques com la de la foto que es diu Percheles i que, des d'on vaig fer les fotos, les roques semblaven un paissatge d'un altre planeta. Vaig arribar fins a un poble que es diu Calnegre (per molt que els hi costi, no poden amagar els seus avantpassats ...) baixant per una pista molt pedregossa i amb l'últim tram bastant tècnic (última foto que, com passa sempre, no reflexa la dificultat real). Per tornar vaig fer carretera per recordar com tornar després a aquelles platges amb el cotxe. En van sortir uns 45 km. entretinguts.DIA 2:
La tarda anterior vaig fer fotos des del pis a l'objectiu de l'endemàaixí que el segon dia de BTT vaig sortir de bon dematí recorrent tota la badia de Mazarrón fins La Azohia,després vaig agafar la pista que passa per sota d'uns dels objectius (aquest cim)on ja havia pujat l'any passat i des del qui hi ha molt bones vistes sobre la badiai sobre El Cabo Tiñoso, encara que feia uns núvols baixos una mica empipadors
Després em vaig adreçar per la carretera cap a la Base Militar amb unes vistes al mar impressionantsi allà em vaig trobar amb en Jose, un noi d'Alcantarilla que també havia pujat d'hora. Vem petar la xerrada, ens vem fer algunes fotos amb les peces d'artilleria i de baixada li vaig ensenyar el camí de tornada per La Azohia i la costa rodant el mínim possible per carretera. Em va comentar una ruta nova i em va donar indicacions per fer-la.DIA 3:
El tercer dia em vaig aixecar també d'hora i vaig tornar cap a El Cabo Tiñoso a on pujaria per l'altre vessant, des del mar, i el més important, per pistes i corriols.L'aproximació a la zona va ser la de sempre, seguint tota la badia alternant pistes i carretera fins a la carretera que puja cap a la muntanya, però aquesta vegada la novetat era que no calia pujar fins al cim ja que abans havia de trencar a l'esquerra per una pista que anava carenant fins a iniciar una pista molt pedregosa de baixada. Des d'aquí, tota l'estona anava amb vistes al mar i amb l'objectiu de la base militar al fonsLa pista anava baixant baixant cap a cota 0 amb alguns trams molt macos. La baixada la vaig fer amb molta prudència ja que anava sol i era fàcil fer-se mal per les pedres.Ja arribant gairabé a nivell de mar, la pista va passar a convertir-se en un corriol amb algún pas tècnic i amb vistes molt maques sobre el mar. Vaig passar per dues cales molt maques, la primera poc accessiblei a la segona ja no vaig perdonarVaig deixar la bici, la roba i a l'aigua. Estava increible, neta, a una temperatura ideal ... si no fos pel munt d'escombreries que hi havia a la sorra, hauria estat un bany idíl·lic (els humans no tenim remei ...).Després tocava pujar, pèrò, després del bany, amb un altre aire. De moment l'excursió estava sent d'alló més divertida, llàstima que aquestes coses a vegades no es poden compartir amb la persona que t'agradaria. Vaig començar a guanyar alçada i a la següent foto es veu el corriol pel que vaig arribar a la cala, aquesta al fons i part del camí de pujadacap a l'altre banda, la pujada cap a l'objectiui una vegada a la base militar, vistes cap a El Cabo Tiñosoi ja de tornada per la carretera, vistes cap a enrera amb part del camí feti vistes cap a la badia ja baixantPer la carretera cap a El Puerto de Mazarrón vaig avançar a un biker que es va enganxar a roda, vaig afluixar i vem anar xerrant cap al Port. Llastima de no haver coincidit abans ... Va quedar al·lucinat amb la Blur LT. Em va comentar que tenia una Heckler i que li agradava molt la marca. En resum, un altre gran dia de BTT amb una excursió que de ben segur repetiré cada vegada que passi uns dies a Mazarrón.

1 comentari:

  1. Catillitos sin duda es de mis favoritas. Tambien la tengo con una variante por una senda hacia la Azohia, aunque la senda no es muy transitable.

    http://ciclismo.nuestrodeporte.es/2009/08/castillitos-con-senda-hacia-la-azohia.html

    Buena ruta, saludos biker.

    ResponElimina