Sortides a Calasparra (Murcia)

Del passat dia 10 al 15, vaig estar a Múrcia i em vaig endur la bicicleta per sortir per allà. Em vaig plantejar fer sortides sense exigència física i de rodar a ritme mig, així que el primer dia vaig anar en direcció al Pantà d'Alfonso XIII estalviant-me el primer tros que feia habitualment que és més dur per constants puja baixa, així que vaig agafar una mica de carretera i de seguida pistes de terra gairabé fins arribar a la pressa i vaig tenir la primera sorpresa, a part de moltes perdius i algún esquirol, vaig veure això:

Es tracta d'una mena d'aqüeducte fora de servei que va per la falda de la Sierra del Molino. Em va resultar curiós veure aquesta construcció tant ben conservada i aquesta part de la Sierra que no coneixia, amb força vegetació i paratges bonics.
Després vaig arribar per la carretera a la pressa del pantà, que en principi no tenia sortida, però em vaig trovar les portes obertes i vaig tafanejar una mica. Aquesta és una imatge cap a la sortida de la pressa amb un canó impressionant.

Aquesta imatge es des de la mateixa pressa cap a l'embasament:

Després vaig continuar ascendint per la carretera a veure que, ja que no l'havia fet mai fins arribar a un punt que començava una llarga baixada i ja no era viable tornar, així que vaig continuar apropant-me cap a Cieza fins trobar una pista que indicava El Salto de los Almadenes que ja em sonava, així que cap allà. Vaig trobar uns homes treballant i li vaig consultar a un d'ells. Em va indicar molt bé per poder travessar el riu Segura per aquí després de passar per la hidroelèctrica de Los Almadenes.


En aquesta època i després d'aquests dies de bon temps tots els camps d'arbres fruiters de la zona estan en flor i el paissatge és molt maco.


Aquest és el pont per travessar el riu Segura ja aprop de Calasparra a la zona de l'escola de piragüisme.


El segon dia de sortida, vaig anar amb el meu sogre al Pantano del Cenajo tot per carretera. Vam sortir a la tarda i se'ns va fer de nit tornant quan ja arribavem al poble, però per la resta va estar bé, una bona estona de rodar a bon ritme per no perdre la roda de la ORCA del meu sogre.




Em va costar en alguns moments mantenir el ritme de l'ORCA que en planer i en baixada rodava sola i havia de pedalar com un boig amb tot el possible per no perdre roda, encara que a les pujades, l'edat no perdona...