GP La Selva - Santa Coloma de Farners

Que dur que és això del BTT !!!!

Perfil Sta. Coloma de Farners

El passat diumenge 25 vaig anar amb en Txema a córrer la 2ª cursa de la Copa La Selva i com sempre que vas a córrer, com també passava amb les motos, tocar matinar. A les 06:30 hores sonava el despertador, a vestir-me, esmorzar, treure llastre i a carregar els trastos i la bici. A les 07:40 sortia cap a Santa Coloma, poca gent a la carretera i ja veig algun company de batalla pel camí. En arribar allà veig que ja s'estan fent les inscripcions, em paro i truco a en Txema. De seguida arriba i avança una mica de cua fins al meu lloc.
Una vegada inscrits, ens vestim, agafem les màquines i a escalfar una mica. De moment, les sensacions no són res especials, a part de la del fred que si que és acusada...Vaig passar per la carpa de RADIKAL i després de comentar la jugada una mica continuem amb l'escalfament.

Amb una mica de retard, sortida "controlada" i tots com a motos pel mig del parc de Sant Salvador cap a la pujadeta, ja la coneixia de la moto, quina diferència..., que se'm va fer dura i em va suposar perdre moltes posicions.

Aquestes pendents sempre posen a cadascú al seu lloc. Primera baixada tècnica pel tipus de terreny, sorra, però no per la dificultat i allà safety car i molt espavilat que retalla una mica abans pel mig del bosc i avança posicions. Vaig perdre una mica allà, ja que hauria fet gairebé tota la baixada a sobre de la bici i la gent de davant no ho permetien. Després una mica planer i poc desnivell, tornar a pujar rampa forta i de nou una baixada, aquesta ja una mica més seriosa. En aquest primers quilòmetres s'anava passant de pujada forta a baixada tècnica fins a encarar la llarga pujada fins al Castell de Farners passant per l'avituallament on vaig agafar un donut de chocolata que, després de dues queixalades que se'm van fer una bola a la boca, vaig cedir a la fauna autòctona. Una vegada a dalt comencem a baixar fins al parc de Sant Salvador per una baixada llarga, tècnica i molt divertida en la que vaig agafar algun biker. Després de travessar el parc i amb 20 km ja a les cames, anàvem resseguint el riu, després agafàvem una carretera que començava a pujar, preludi del que vindria...A partir d'aquell moment i una vegada de nou a la sorra, una pista estreta amb contínues rampes curtes però fortes que em van fer plantejar-me de tornar enrere i deixar-ho, però l'orgull em va superar i estones a peu, estones amb el molinet vaig fer el que vaig poder. Estava trinxat... Mirava cap a dalt la muntanya i no veia més que pujada. Hi havia alguna rampa que feia por i les meves cames van ser les primeres en cagar-se, així que a peu i els bessons ja començaven a donar explicacions del seu estat.

Després d'una bona estona de patiment, arribàvem a la pista del Castell de Farners i allà vaig recuperar-me una mica, agafar un ritme constant i tornar tot al seu lloc, una vegada al cim, corriolets macos, puja i baixa sense més complicacions i iniciem una baixada interminable, molt tècnica en alguns trams que vaig fer a peu i molt divertida si pots canviar-te les cames pes unes de noves, ja que aquestes del diumenge, van començar a manifestar-se insistentment sense arribar a enrampar-se del tot. En arribar al parc, en Txema ja m'esperava feia 23 minuts (és una màquina!!) i vaig arribar el 162 de 196 valents que vam acabar aquella duríssima batalla que ens van plantejar els de Farners i a 1 h i 20 minuts del primer...

és molt de temps, però estic satisfet per que vaig acabar la volta llarga, era molt i molt dura com tothom va reconèixer i tot just acabem de començar amb això del ciclisme, però si alguna cosa m'ha quedat clara, és que la gent està molt i molt forta, que haig d'entrenar molt si vull assolir els objectius marcats i que les ganes hi són, encara que em vaig en recordar un parell de vegades de que tinc una HUSQVARNA de p.m al garatge morta de fàstic i que amb aquesta no haig de donar als pedals...