quickoffroad

Preparant el 1er GEOBTT QUICKOFFROAD

2012-02-09T16:00:00.001+01:00

Si el dimarts amb en Xevi i l'Edu ens posàvem a netejar un corriol al que arribàvem sense voler, avui no tenia clar si anar a pedalar i veure el circuit de l'Open BMW de Llorà o anar a netejar un corriol que formarà part de la meva nova invenció: estic preparant el que he denominat GEOBTT, una barreja entre orientació i btt fent servir els GPS i WAYPOINTS.

De moment m'està portant bastant feina amb sortides de reconeixement, verificar els waypoints, trobar nous camins i corriols i el pitjor és que tinc que sortir sòl per no desvetllar els indrets per on s'haurà de passar. El tema consistirà en, per grups, anar a buscar unes coordenades inicials diferents per cada equip i en aquest primer waypoint es trobarà les dades de la resta. Cada equip s'haurà d'organitzar com cregui convenient per anar a trobar-los intentar de fer el trajecte i desnivell més propici.

No sé que tal resultarà, el que si tinc clar és que el llocs per on passaran els grups agradaran tant per paisatge com pels camins i corriols, molt inèdits per gairebé tothom.

Doncs res, que avui he anat a netejar un dels corriols per la zona de Llorà i després d'una bona estona només he aconseguit fer la meitat, en queda una part important i amb molts arbres caiguts des de les nevades del 2010. Aquesta era una de les parts que m'he trobat pitjor amb moltes branques caigudes i trencades que he hagut de tallar amb la serra, però crec que el corriol s'ho val i quedarà molt ben parit, tant per fer de baixada com de pujada, encara que en aquest sentit es convertirà en molt exigent tant física com tècnicament amb alguns passos que sense ser molt difícils si que posaran a prova la perícia de tothom. Una vegada acabi el GEOBTT penjaré diferents tracks que he fet per la zona els dies de recerca perquè qualsevol pugui gaudir d'aquests nous camins per una zona que, pel que he vist buscant tracks per internet, no està gaire transitada.

Si algú l'interessa el tema o voldria participar que hem deixi un missatge al blog o al mail. Encara estic ruminat la data i tinc feina per preparar els amagatalls amb els recipients i les dades dels waypoints, així que quan ho tingui clar, ja ho faré saber al blog.

Tercer aniversari i resum 2011

2012-01-19T15:41:00.001+01:00

Un altre any de blog i com passa el temps. Aquest any tenia diferents reptes, algun que no he pogut assolir, d'altres que ha calgut dos intents per aconseguir-los i el que va sorgir sense avís i que es va convertir en "EL REPTE" de la meva experiència BTTera.

Vaig començar l'any amb intenció de preparar-me per fer una duatló particular: anar fins a Banyoles en bici i després fer la travessa de l'Estany. Tot i que el principi se'm va fer dur nedar, vaig veure que amb una mica d'entrenament ho podria aconseguir, el problema va ser que la data assenyalada tenia un compromís familiar i ho vaig haver de deixar córrer. De totes formes queda pendent i ara mateix ho apunto al blog.

Al gener vaig ajudar a en Xevi Ferrer de RADIKALBIKES a preparar part del recorregut de l'Open BTT de Canet d'Adri, tot i que al final el recorregut proposat no va ser viable, si que va aprofitar alguns talls.

Al febrer vaig passar uns dies sense pedalar per problemes mecànics i vaig tenir el plaer de conèixer i pedalar amb en Xevi Comas, ja company habitual de rutes i amic.

Al març vaig viure un d'aquest moments que queden per sempre, a part de fer una sortida espectacular a Murcia amb "los ilegales" de RUTASMTBMURCIA, vaig veure en directe a en Pingui i lo millor per entendre-ho serà tornar a penjar el vídeo:

A Calasparra, gràcies a en Raul, vaig fer una ruta de les que es convertiran en fixes cada viatge, unint corriols i llocs que ja feia temps que em voltaven pel cap.

També vaig participar a la única cursa de l'any, la Marató de Les Gavarres on, degut al meu estat de forma, vaig decidir fer la curta i tot i això vaig viure una experiència contradictòria; gran recorregut i ambient i les pitjors rampes de la meva vida, però de tot s'aprèn.

L'Abril va ser el torn d'intentar, sense èxit, un dels reptes de l'any; anar de Girona al Turó de l'Home. Hem va portar feina preparar el recorregut: sortides fins a Santa Coloma, viatges a Santa Maria de Palautordera amb en Jaume per definir la baixada, hores de remenar el Wikiloc i el Compeland... però al final va sortir una gran ruta que quedaria pendent acabar.

Tornaríem....

Ja amb el bon temps vam fer la sortida anual al tros d'en Juli, on sempre passem una bona estona de germanor pedalant i dinant amb els companys, i començaven les sortides nocturnes que aquest estiu han sigut una passada; entre els llums que portem i que hem sigut molta colla, ens ho hem passat molt bé. I així anava entrant l'estiu, amb un viatge a Platja d'Aro per sortir amb en Xevi Comas i preparant el que seria EL REPTE inesperat.

A aquesta érem 23

Quan vam planificar les vacances amb la família a Granada, vaig mirar quines possibilitats hi havia de gaudir de Sierra Nevada amb la bici i vaig descobrir la pujada d'una tirada al Mulhacen i el Veleta, així que aquest seria l'objectiu. Primer vaig estar una setmana a Mazarrón on vaig fer la meva sortida de cada estiu i vaig coincidir amb en Miguel després de dos anys i em va obrir noves possibilitats per la zona i un bon company per pedalar sempre que estigui per allà.

Les 9 del matí, una estona de pedalar i al aigua...

En Miguel

I la setmana següent, gran experiència a Sierra Nevada, coronant el cim de la península, trepitjant neu en ple agost i de nou compartint ruta amb gent desconeguda.

Va ser una gran satisfacció fer els dos cims, pedalar per aquests paratges i rebre el suport i admiració de la gent que hi havia per allà i posteriorment, mitjançant el blog, de companys, familiars i amics.

Una vegada començat el col·legi els nens, van tornar les coses al seu ritme normal i vaig poder començar a sortir amb continuïtat de nou, amb alguna nocturna potent, carril bici d'anada i tornada a Olot (també ho tenia pendent) i vaig plantejar finalitzar el que teníem pendent amb el Montseny abans de que canviessin l'hora. Així, a l'octubre, ens reuníem en Xevi, en Jordi, en Dani, en Txema i Jo per intentar-ho de nou, i aquesta vegada i tant que vam pujar. Començàvem a un ritme fort retallant temps a les referències de l'anterior intent i amb la lliçó apressa, així que, tot i que el final de la pujada a Santa Fe i el primer tram de GR per assolir el cim se'm van fer molt durs tant psicològica com físicament, vam fer el cim amb molta satisfacció.

I a mida que s'ha anat acabant l'any, han hagut moltes sortides de tot tipus, pujades al Rocacorba inesperades (2 en 4 dies) compartint pedalada una d'elles amb en Quico i l'Ernesto amb els que és una llàstima no poder coincidir més per sortir, i un nou repte per acabar bé el 2011, unir d'una tacada els tres cims mítics de Girona: Rocacorba, Sant Grau i Sant Miquel, que finalment no vaig poder finalitzar.
Vaig intentar portar un calcul del quilometratge fet, peró al final em vaig despistar i no sé com ha anat, i a sobre vaig perdre el pulsòmetre... així que no tinc referències tot i tenir una gran sensació de satisfacció per las rutes fetes, els paratges recorreguts, els paisatges vistos i els moments compartits amb tanta bona gent amb la que he tingut la sort de poder pedalar.
Espero que aquest 2012 sigui tant o més intens i seguir gaudint del BTT, de la muntanya i dels amics.

Experiència 29

2012-01-14T20:03:00.004+01:00

Avui he sortit una estona al matí per provar la SCOTT 29 que hem van deixar a RADIKALBIKES. No tenia molt clar amb qui sortir, però el que si tenia clar era cap a on, volia tornar cap a Llorà a seguir descobrint camins i corriols. Vaig trucar a en Xevi Comas que de seguida li va semblar bé i amb la seva colla, en Tomàs, en Quim i en Pep, hem enfilat aquest matí amb molt de fred cap a Sant Gregori, Santa Afra i Camí Ral fins a la urbanització de Llorà, on hem començat a pujar de valent per buscar els camins que possiblement formaran part del recorregut de la cursa que es farà al febrer. Després de fer el primer tall de corriol i continuar pujant en direcció a la Banya del Boc hem parat per menjar una mica i de seguida continuat la ruta per unes pistes que el dijous em vaig passar i que ens han portat al camí de Bosquerós on hem començat a baixar en direcció a la carretera. Hem hagut de desfer camí un parell de vegades per distraccions meves amb el GPS, però finalment hem arribat al camí Ral fins el pas del Llémena que hem seguit pel marge esquerre. L'hem hagut de travessar un parell de vegades i amb una mica de cura ens hem estalviat mullar-nos els peus, que no són dates...

Una vegada a l'altra marge, hem continuat seguint el recorregut del Roadbook dels Bandolers fins arribar al barri de l'Esglèsia on hem agafat la carretera per arribar a l'hora prevista a Girona.

Les primeres sensacions amb la roda gran han sigut bones, adaptació immediata, ràpida de reaccions

i seguretat baixant. Des totes formes és difícil de valorar ja que el canvi d'una doble com la meva a una rígida ja és important, així que tot i que m'ha agradat, crec que no puc ser objectiu a l'hora de valorar-la. Això si, lo ideal seria tenir dues bicis i segur que la segonda seria molt semblant a aquesta que he pogut provar.

Sortida per Can Comas

2012-01-10T13:03:00.000+01:00

Avui, tot i la mandra pel fred, he decidit sortir a pedalar una mica. Feia dies que no sortia i si no aprofitava, em passaria masses dies en blanc, així que he fet una mica de temps perquè escalfés una mica més el sol i cap a les 10 he enfilat cap a Can Comas... si home, Sant Miquel i tot aquella zona que en Xevi coneix tant bé i és com el pati de casa seva... He començat pel camí de les Dones, que ara sí que l'han deixat com una autopista, després anava cap a els bancs, però he decidit baixar a la carretera pel camí dels Àngels per tornar a pujar per l'altre variant fins els bancs, Puig Estela, camí dels presoners, on he parat a fer aquesta foto...

...Sant Miquel per la pista i baixada pel corriol, tornada al pla de Sant Miquel pel camí de Can Mistaire i baixada per corriol fins a la pista del mur per passar per sobre de la variant, després he anat baixant per corriols de la vessant de Montjuïc fins a la Vall de Sant Daniel i cap a casa. He estat un parell d'horetes de pedalar que al final han sigut molt agraïdes, per la ruta i per les ganes que acumulava. "Suma i sigue" que diuen...

Primera sortida i single speed

2012-01-03T22:25:00.000+01:00

Aquest dilluns, després dels dies de festa, família dinars, sopars, etc. he pogut tornar sortir i així començar l'any ciclístic. No tenia molt clar que fer, però al final m'he decidit per anar a inspeccionar camins pels voltants de Llorà. He sortit cap a Sant Gregori, Santa Afra i allà e agafat un corriol per pujar cap a Sant Grau. Una vegada a la pista he anat cap a Les Serres i he tornat a fer un corriol que feia per la zona quan feia enduro. Estava una mica brut, però es feia bé. A partir d'allà he continuat per pista i de nou corriols fins arribar al Llémena.

Després he pujat cap al Pla de Sant Joan i cap a la Banya del Boc descobrint pistes per tornar cap a Llorà. Una vegada al poble, he baixat fins al camí Ral on ja he enfilat cap a casa i anava fent fins que en travessar el riu se m'ha trencat la patilla del canvi i he hagut de fer una reparació d'emergència per tornar en single speed fins a la carretera on manualment he posat plat gran i un pinyò petit i cap a casa com he pogut. Ha estat una bona sortida fins l'avaria ja que he passat per llocs nous que em serveixen per futurs projectes i per començar l'any pedalant per bonics paratges desconeguts fins ara per mi.

3 pics 2011

2011-12-21T19:22:00.000+01:00

Dimecres passat vam quedar per fer els 3 pics de Girona. Aprofitant aquesta bonança en ple desembre, a les 09:30 érem a Fontajau en Txema, en Jordi, en Pere, en Xevi, l'Edu i jo que sortíem cap a Sant Gregori on hem recollit a en Dani que venia des de Bescanó per la Pilastra. No m'esperava ser tants, però les crides pel correu funcionen. Vam començar la ruta a bon ritme pel camí més ràpid per assolir el primer cim, el Rocacorba, el més aviat possible i reservant forces. Al desviament de Biert vam fer la primera aturada per menjar una mica i de seguida cap a dalt. A la pujada cadascú va anar fent al seu ritme on en Txema i en Xevi van arribar primers al pla de les antenes, en Dani, Jo, l'Edu, que s'ha ressentit d'una lesió als isquios, i en Pere i en Jordi que van pujar junts. Una vegada a la carretera vam acabar arribant a dalt els quatre primers i l'Edu, en Pere i en Jordi es van esperar al santuari.

Una vegada fetes les obligatòries fotos, vam baixar amb els altres per començar el corriol de pujar a peu. En alguns trams és bastant complicat, en d'altres impossible i en d'altres perillós, però la part a la que pots fer sobre la bici ben bé que fan que valgui la pena passar-hi. En Txema va baixar super bé i gaudint, en Dani i Jo amb més cura i en Xevi baixava gaudint fins que es va "encigalar" i va sortir "per orelles". Per sort va ser només els cops, però en aixecar-se, va voler posar la bomba del fre dreta estirant de la maneta i mentre cridàvem ja l'havia petat... total que es va quedar sense fre del davant per la resta de sortida. L'Edu anava baixant amb precaució igual que en Pere i en Jordi, també sense fre per un problema mecànic. Vaig fer aquest vídeo en un dels trams:

Baixant pel corriol

Començant la baixada

Una vegada a Canet ens vam entaular per recuperar forces i de nou a pedalar. La parada potser va ser massa llarga i va condicionar-nos amb el temps. Si alguna cosa ens va quedar clara és que en sortides d'aquest tipus... entrepà a la motxilla i així fem més via.Aquí se'ns va afegir en Manolo que no va venir a pedalar però no es va voler perdre l'esmorzar-dinar.

Després va tocar baixar per la carretera fins a la carretera de Santa Afra, on en Txema, en Dani i en Pere ens van deixar i la resta vam començar a pujar cap a Sant Grau pel pitjor camí que podia haver triat. La pujada per aquesta vesant és molt forta amb unes rampes molt importants, de fet fins aquest dia, no les havia pujat mai sense baixar de la bici, però era el més curt des d'on érem. A part d'haver d'esforçar-me molt per pujar, he patit en algun moment per l'Edu que venia bastant tocat, però entre la parada per dinar i l'orgull que ha tret, ha fet el cim com un campió i ple de satisfacció.

Rocacorba des de Sant Grau.

Una vegada fetes les fotos i veient com anàvem de temps. hem començat la baixada per la pista i un últim tram de corriol on hem hagut de parar per una punxada per de l'Edu fins arribar a Sant Gregori. Allà carrilet fins a Girona i a les 4 érem a Fontajau on ens hem tornat a dividir amb en Jordi i en Xevi acabant la sortida fins a Sant Miquel i l'Edu i jo tornant cap a casa. M'hauria donat temps a fer un puja-baixa ràpid, però qualsevol mínim problema hauria significat arribar tard a buscar la Ruth al col·legi i haver d'anar directe des de Sant Miquel. Crec que encara tenia forces per acabar la sortida, però el seny m'ha fet triar la opció més raonable. Així que hem queda pendent i aprofitant aquest bon temps que està fent i els dies de festes potser m'ho plantejo per abans d'acabar l'any...

Perduts al bosc...

2011-12-19T16:35:00.001+01:00

Avui havíem quedat per sortir alguns companys de feina, però finalment només hem sigut valents en Manolo i jo i la veritat és que feia molt de fred. He anat a buscar-lo a Sant Gregori i des d'allà hem anat fent pel camí Ral, passant per Santa Afra, fins arribar a la carretera de Les Serres. Hem fet una mica de carretera i després ja ens hem endinsat al bosc buscant uns corriols que havia fet temps enrere.

Una vegada trobat han començat les satisfaccions, ja que es tracta d'uns corriols molt poc transitats i que passen per llocs ben macos de bosc tancat amb el pas d'una petita riera i després una zona de pujada exigent que hem hagut de fer a peu donada la dificultat del terreny i les bardisses que s'ho estan menjant, es notava que feia temps que no hi passava ningú. A mida que anàvem avançant semblava que la cosa es posava més difícil però finalment se'ns ha fet la llum arribant a una pista que travessava el tram més tècnic d'aquest corriol.

A partir d'aquí semblava que seria fàcil tot i que encara era conscient de que ens quedava una estona de pujada fins arribar a la pista de Sant Grau, on hem fet camí fins arribar a un encreuament que ens ha costat estar mig matí emboscats anant endavant i endarrere buscant una sortida que no hem trobat.

Un dels corriols que semblava ens portaria a bon lloc...

En Manolo passant per entre els arbres i matolls per recollir les bicis després de caminar una estona buscant sortida

Després de recuperar la pista de Sant Grau, hem anat fins al trencant de Llorà per després baixar pel corriol fins a la Mare de Deu de Fàtima i des d'allà cap a Sant Gregori. M'han sortit 42 kms i una bona estona de pedalar i caminar per la muntanya recordant corriols i camins.

Aquest dilluns de nou a Rocacorba

2011-12-06T12:18:00.007+01:00

El divendres a la tarda, al col·legi, em vaig trobar amb en Quico i l'Ernesto que planificaven sortir dilluns en bici i volien pujar a Rocacorba. Feia temps que volíem sortir junts i mai trobàvem el moment, així que encara que m'anava una mica just per la feina, em vaig apuntar amb l'excusa de buscar el polar. A les 09:30 érem a Fontajau i fèiem Camí cap a Sant Gregori, Canet i encetàvem la pujada després d'una petita aturada a l'encreuament de Biert. El dia prometia bones vistes tot i els núvols així que anàvem fent a bon ritme fins que la bici de l'Erensto va dir prou i vam haver de parar a tornar-li al seu lloc una biela perduda. Una vegada sol-ventat el problema, vam continuar pujant. Per en Quico era la primera vegada que ho intentava i era el que li faltava per completar els tres cims mítics dels voltants de Girona. Tot i que no fa gaire que pedala amb continuïtat, està molt motivat i va pujar a un ritme molt constant. En arribar a l'asfalt i superat l'últim tram més dur, només quedava acabar de pujar fins les antenes i com em vaig veure amb forces, vaig decidir acabar-me de rostir forçant una mica. Una vegada a dalt, la barreta per recuperar forces, les fotos i un vídeo de la seva arribada.

i per acabar la foto per deixar constància de la fitai cap a baix. Vam desfer el camí d'anada i quan érem a punt de passar l'autopista, l'Ernesto va caure anant una mica ràpid, jo que anava al darrera vaig acabar a sobre, i en Quico d'espectador privilegiat. Per sort no va ser res greu, però l'Ernesto va estar una estona amb dificultat per respirar pel cop. Quan tot va tornar a una relativa normalitat, vaig continuar cap a casa per poder arribar a temps a la feina.
Segona pujada al Rocacorba en 4 dies amb plat mitjà, ampliació del ventall de companys de pedalades i continuant acumulant quilòmetres i resistència pel següent repte.

aprofitant el bon temps...

2011-12-02T18:29:00.004+01:00

Aquesta setmana aprofitant la festa i el bon temps he intentat recuperar el temps perdut. Portava temps fent rehabilitació per un dit que tinc tocat i això no em permetia sortir tot el que volia, i total per res, perquè el tinc igual... Segur que és culpa del fisio que no ho feia be, oi Marc?.
Total, que una vegada recuperat l'horari normal, el dimarts vaig sortir amb en Paulí, amb el que feia temps que no sortia i que ara torna a estar motivat amb la bici, i la Isa que la torna a agafar després d'una lesió. Hem anat per la zona de Canet on ens hem trobat molt de fang que ha complicat la cosa i ha fet que la Isa digués prou i marxés cap a casa. En Paulí i jo hem continuat per intentar fer un tram de l'Open de Canet però no he sabut trobar-ho, així que hem reculat i després de fer els corriols del volcà de Canet, hem baixat cap a Sant Gregori on hem fet algun corriol més i cap a casa. Ens han sortit una mica més de 40 kms, així que prou be després de dies de no pedalar.
DIJOUS:
De nou sortida aquesta vegada en Manolo i jo sortíem des de Fontajau, recolliem a la Isa a Emili Grahit i a l'Eva a Quart que per fi estrenava la seva KONA nova. Després d'alguns ajustos, hem sortit pel carril bici fins a Llambilles per pujar a Sant Cristòfol. Hem fet una paradeta de 5 minuts i de nou en marxa ara baixant per l'altre pista per agafar el corriol que uneix les dues on he fet aquest vídeo en passar la riera.

Hem continuat cap a Llambilles per darrera fins arribar a un trencat que hem agafat per enllaçar amb el recorregut 3 de BTT i part del recorregut de la Marató de Les Gavarres, i d'altres pistes cap a Quart on en Manolo ens ha deixat ja que tenia pressa. Allà hem fet una petita classe teòrica de com canviar una roda i després amb la Isa cap a Girona.
DIVENDRES:
...i avui havia quedat amb en Jordi Sala i en Xevi Comas per pujar a Rocacorba. La meva intenció era fer la pujada per la pista i baixar pel corriol, però hem tingut problemes de punxades amb la bici d'en Jordi que al final a tingut que tornar sense acabar la ruta.En Xevi i jo hem tirat amunt arribant a dalt a la una ja amb una mica de pressa. Hem fet les fotos, hem menjat alguna cosa i cap a baix per la pista on m'he hagut d'acomiadar del meu Polar CS100 que m'ha caigut a mitja baixada i no m'he adonat fins arribar a Canet...Ha sigut diferent a com tenia ganes de fer-la, però estic satisfet ja que ho he pogut fer tot amb el plat mitjà, encara que a un ritme molt inferior al d'en Xevi, que segueix fort fort.

Gavarres amb esmorzar a Els Metges

2011-11-18T18:16:00.005+01:00

Feia temps que ho tenia a sortides pendents i avui a sigut el dia. Havíem quedat per sortir sense preses amb en Jordi, en Pere i en Marc i jo vaig trucar a en Xevi que sense dubtar-ho es va apuntar. Ens hem trobat al Pavelló cap a les 9:20 i després de solucionar una punxada d'en Marc hem sortit cap a la Vall de Sant Daniel. Hem fet el camí de les dones i una vegada travessada la carretera per Can Pol hem agafat la pista 11 de BTT fins a la pista del Montnegre que ens ha portat fins a la carretera i L'església, carretera de Santa Pellaia, on en Pere i en Marc han tornar cap a Girona.Nosaltres hem travessat la carretera per anar cap al Coll de Llumeneres i des d'allà a Els Metges tot per pistes i on m'ha tocat pagar els dies de inactivitat amb un ritme lent i patint per arribar. Hem fet un esmorzar a base d'embotit, torrades i una bona amanida acompanyats per "l'alegria i gentilesa" dels que porten el restaurant. Es una llàstima que un lloc tant emblemàtic de Les Gavarres estigui gestionat per gent amb tant poc tacte i que cobrin aquests preus. Ens han fet aixecar d'una taula buida al costat de la llar de foc perquè no l'havíem reservat i ha estat buida tota l'estona i ha quedat buida quan hem marxat... sense comentaris.
Ja amb la panxa plena hem tornat cap al Coll de Llumeneres per l'altra pista, hem fet el corriol que va cap a Cassà que han destrossat en gran part fent una pista que hem trobat molt enfangada. Després hem agafat la pista fins arribar a la carretera de Santa Pellaia i cap a la zona de Sant Cristòfol on ens ha tocat mullar-nos els peus després de fer el corriol que va vora la riera com es pot veure a aquests videos d'en Jordi.
Des d'allà cap a Llambilles, Quart i carril bici fins a Girona. Ha estat una molt bona sortida amb bons companys de pedalades amb els que he gaudit molt.

Sortides a Calasparra

2011-11-08T16:11:00.005+01:00

La setmana passada vaig estar a Calasparra passant uns dies de visita a la família. Com sempre, em vaig portar la bicicleta amb la novetat de que havia quedat amb en Miguel que venia un dia des de La Azohia (Cartegena) a sortir plegats. Per unes coses i d'altres feia 20 dies que no tocava la bici, així que a la primera oportunitat vaig anar a pedalar per trobar-me de nou i provar el nou seient. Van ser 25 quilòmetres de pedalar a un ritme mig que van acabar convertint-se en un puja baixa per zones d'enduro de dificultat alta per fer-les en moto i que em van fer empènyer la bici durant una bona estona. Finalment vaig anar a buscar la carretera per tornar cap al poble sense allargar gaire el tema.
El dijous havia quedat amb en Miguel i a les 07:30, cosa estranya per aquestes latituds, plovia i el terra estava ben moll. Vaig trucar-lo i em va confirmar que allà també plovia i com les previsions no eren gaire optimistes ho vam deixar córrer tot i quedar-nos amb moltes ganes, jo d'Ensenyar-li un recorregut que m'encanta, i ell de venir per compartir pedalada i gaudir d'uns nous camins... una llàstima, i més quan a mida que passaven les hores, es va anant aclarint i va parar de ploure.
Com volia sortir un altre dia, el divendres vaig fer el recorregut que tenia previst fer amb en Miguel. Quan ho vaig fer la primera vegada, anàvem uns quants i el ritme va ser el de grup amb diferents nivells, així que aquesta vegada, al fer-lo sòl, vaig anar a bon ritme i només vaig parar una vegada a fer una barreta i descansar una mica.El terra estava mullat, sobre tot a la rambla i a sobre, després de l'aturada va començar a ploure amb una mica d'intensitat i em vaig posar ben xop, així que va tocar anar a rentar la bicicleta i fer una bona dutxa per esbandir el fang i recuperar l'escalfor del cos.

Ara si... Girona-Turó de l'Home

2011-10-12T08:39:00.011+02:00

Després d'uns dies buscant-li data, finalment vam decidir fixar l'11 d'octubre per provar de nou l'ascensió al Turó de l'Home. Tot i que hi havia gent que no podia vindre, si esperàvem més, el temps se'ns tirava a sobre, canviaven l'hora i ja no era viable fins a la primavera, així que trobant a faltar a molta gent, en Xevi, en Txema i jo sortíem des de Fontajau per recollir a en Dani i en Jordi al polígon de Montfullà.Una vegada en marxa vaig començar a posar un ritme fort però sense anar fora de límits. Hem trobava be i anava fent, no hi havien aturades, evidentment tots seguien sense problemes i fèiem camí molt ràpid i l'objectiu s'apropava...En 1 hora i 45 minuts estàvem al parc de Sant Salvador a Santa Coloma fent unes barretes. Havíem anat bastant més ràpid que al març. Sense perdre gaire temps sortíem resseguint la riera cap a Joanet. Vam passar per les obres de la C-25 i les pistes entretingudes d'aquest tram fins arribar al poble on volíem aturar-nos a fer l'entrepà que portàvem però el bar era tancat... Vam decidir continuar fent una de le parts més divertides de tot el dia fins arribar a Arbúcies a fer l'entrepà allà.Ara tocava la primera part dura, la pista fins a la carretera de Santa Fe. Aquí vam intentar pujar tots a un mateix ritme però en Txema i en Xevi tot i voler esperar-nos els hi va ser impossible reprimir-se i al final ens van fotre 40 minuts... com estan aquests dos...
En Jordi i en Dani anàvem fent i poc a poc m'anaven guanyant metres fins que ja no els veia. Va haver-hi moments durs i com diu en Txema, psicològicament, és una pista molt exigent. Quan pitjor hem trobava vaig veure a en Jordi i en Dani parats a una font i aquells menys de deu minuts en van anar molt be per refer-me. Ja no quedava gaire així que mica en mica vam anar remuntant un altre vegada a ritmes diferents fins a la carretera on ens esperaven en Xevi i en Txema.
A partir d'aquí tocava patir de valent. El camí per la vesant que vam triar és molt dur, sobre tot després del que portàvem, però la veritat és que val la pena ja que és molt maco i t'estalvies la carretera, que també es fa dura, i encara que s'hagin de fer talls a peu, recompensa. Aquí va ser on ho vaig passar pitjor i em van haver d'esperar bastant, gràcies companys.Quan t'apropes i veus el cim ja tant a tocar tot canvia i sembla que les forces retornen i a sobre recompensats amb unes vistes impressionants de tot. Cap a Girona es veia la ciutat, Les Medes, la Badia de Roses, la Mare de Deu del Mont, Lloret, Blanes... Vam tenir sort de poder gaudir d'unes vistes increïbles tot i que cap a Barcelona no es veia gaire.Una vegada fetes les fotos i abrigats va tocar baixar carretera avall on els carreteros van imposar el seu ritme difícil de seguir. Encara van quedar forces per fer una última rostida amb relleus i "achazos" arribant a Sant Celoni que tot i provar-ho no vaig poder seguir. Una vegada a l'estació, de seguida va arribar un tren que ens va portar molt ràpid a Girona.Tot va sortir rodó, uns 108 kms i gairabé 8 hores de pedalar, sense cap avaria, una sola caiguda, meva per cert, un ritme molt bo i sobre tot assolir el repte i amb aquests companys de ruta va ser molt gratificant.
Gràcies als 4 per apuntar-vos a les meves aventures i ajudar-me a aconseguir-ho.

Sortides d'aquesta setmana

2011-09-25T12:28:00.008+02:00

Una vegada tornats a les rutines infantils (col·legi) he pogut sortir 3 vegades aquesta setmana. El dilluns, tot i no haver dormit gaire i sortir una mica tard, vaig agafar la bicicleta per anar a fer un tomb amb intenció d'allargar una mica. Començava pujant cap a Sant Miquel per la pista i en arribar a l'encreuament per fer la última rampa i ja que les sensacions no eren res de l'altre mon, vaig trencar a la dreta per anar cap a Els Àngels. Anava fent el corriol de pujar a peu fins a enllaçar amb la ruta 11 de BTT que vaig seguir cap amunt fins a la pista del Montnegre ja que no l'havia fet mai. Una vegada a la pista vaig continuar fins arribar als corriols de la Marató de Les Gavarres, on vaig baixar amb prudència durant un bon tros fins trobar-m'ho tot ben embardissat, el que em va costar perdre molt de temps i acabar molt esgarrapat.Quan vaig aconseguir sortir d'aquell parany vaig remuntar una mica fins arribar a la carretera que va cap a Quart per on vaig baixar fins anar a enllaçar amb els corriols de la nocturna fins a Can Mascort i per carretera cap a casa. Va ser unes 3 hores de pedalar sense forçar gaire ja que no em trobava per moltes alegries.
DIMECRES 21:
Com ja ve sent un costum, i aquesta era la tercera edició, per acabar l'estiu fem una sortida a Can Perot pel camí Ral de les que diem amb ritme de "verano azul". D'entrada érem menys dels previstos (6 al pavelló) ja que alguns es van tirar enrere a última hora i de les dones que normalment s'apunten res de res, la meva treballava, lesions, cursos, vacances, etc.. El dia abans havia estat trucant al restaurant i no m'agafaven el telèfon. A les dolentes aniríem a dinar a un altre lloc.
Després de recollir a en Manolo i a en Robert a Sant Gregori, vam tirar amunt fent corriols per evitar la pujada d'asfalt a Sant Afra i fer la ruta una mica més entretinguda.

Després ja tot va ser pel camí Ral fins a Granollers sense cap problema i cadascú al seu ritme i esperant-nos cada poc.En arribar a Can Perot efectivament estaven de vacances i tot que ens van oferir la possibilitat de banyar-nos, per unanimitat vam continuar fins a Sant Esteve on vam dinar a La Vall després de refrigerar-nos una mica al pati. La veritat és que vaig trobar a faltar molt l'arrós i el bany... que hi farem.
Després de dinar vam decidir baixar per carretera i en arribar a Sant Gregori en Manolo ens va portar a casa de la seva filla on vam fer el bany a la piscina. Va estar molt be acabar la sortida així.
DIVENDRES:
I per acabar la setmana, vaig trucar a en Xevi Comas per fer una sortida llarga amb vistes al pròxim intent al Turó de l'Home. Tenia el matí una mica complicat, així que d'entre les opcions que hi havia vaig triar anar fins a Olot pel carrilet ja que aniria sol. Feia temps que anava al darrera i avui ho provaria. Vaig sortir de casa amb intenció de portar un ritme alegre però còmode i, si podia, fer-ho sense parar. En arribar a Amer, portava 1 hora 20 minuts. Alguna vegada ho havia fet més ràpid però sense intenció d'anar tant lluny, així que no tenia objectius de cap tipus. A partir d'aquí sembla que no però és pujada continuada i tot i que en algun moment em vaig trobar una mica cansat vaig anar aguantant per arribar al Coll de Bas en condicions. Me l'esperava més dur i la veritat és que per carretera és fa sense problemes. A partir d'aquí, plat gran i deixar-me caure cap a Bas. Vaig creuar-me amb diversos grups, un d'ells de gent gran estrangera que semblava anaven cap a Girona. Tot la zona de Les Preses fins a Olot vaig aguantar el plat i vaig anar a bon ritme fins arribar al centre del poble. Una vegada allà vaig pensar passar pel Nana i comprar-me alguna cosa de menjar abans que fer un entrepà, així que vaig demanar on era i vaig comprar un bon menú que em cruspia a un parc.Havia aconseguit fer-ho d'una tirada i en una mica menys de 3 hores, estava satisfet. Ara quedava baixar i la zona de Bas cap a dalt em feia una mica de por ja que em notava tocat i el cul ja no sabia on posar-lo, però, una vegada posat i fets els primers quilòmetres, vaig arribar a la pujada cap al coll i anar fent fins adalt. Ara només tocava posar de nou el plat i cap a Girona. Arribant a La Cellera avançava al grup que m'havia trobat anteriorment, cosa que em va sorpendre, però segurament estarè content si arribo a l'edat d'aquella gent encara pedalant... Vaig tenir moments una mica complicats i em notava amb molta sed, tot i el camelbag, així que en arribar a Anglès em vaig parar a la benzinera a fer una veguda isotónica per acabar d'arribar. Hem va anar molt be l'aturada de 5 minuts i el refrigeri així que cap a les 16 hores arribava a casa amb un bon grapat de kms a les cames.

Nocturna canyera canyera...

2011-09-07T09:28:00.005+02:00

Ahir a la nit van fer una nocturna de les fortes. Havia convocat a la gent avisant de que faríem molt de corriol i que seria dura, i a la vegada, hi hauria una alternativa per tallar el tros més dur, encara que tothom va fer tot el recorregut, el que em va costar que algú s'en-recordés de mi i de la meva família mentre pujava... Vam quedar davant de la Guàrdia Civil, i en arribar ja érem un bon grapat.Cap a les 20:45 sortíem cap a Quart pel carril bici on vam tenir un esnsurt amb en Dani que, anant petant la xerrada amb l'Àlex, es van enganxar i va caure a terra sense conseqüències greus ja que va acabar la ruta. Una vegada a Quart recollíem a l'Eva que s'apuntava a fer la seva primera nocturna. En total vam ser 21... hem va sorprendre.Vam iniciar la ruta seguint l'inici de la Marató de les Gavarres per una vegada al Celrè, trencar a la dreta pujant una pista fins a un corriol llarg llarg i molt entretingut. Una vegada a la carretera del Montnegre i després d'uns 50 metres vam tornar a agafar un altre corriol ara de baixada també llarg i divertit fins arribar al camí de Can Bruguera on vaig oferir la possibilitat de tornar a baixar fins el Celrè i retrobar-nos més endavant per estalviar el següent tram que era el més exigent físicament parlant. Després de deliberar una mica tothom va decidir fer-lo i nos desfer el grup així que vam remuntar el camí fins arribar al corriol per on vam sortir de nou a la pista fins arribar a Can Tries, on ens reagrupàvem després de la pallissa. Des d'aquí ens disposàvem, pel meu gust, a encetar un dels millors corriols de la nit, així que després de passar pel camí de Cal Bisbe,agafàvem el corriol fins arribar al Camí de Can Moretó on seguiríem la ruta 11 de BTT fins a la carretera dels Àngels i des d'allà per Corriol de a peu fins els bancs de prop del Puig Estela d'on iniciaríem el descens fins a la Vall de Sant Daniel pel corriol del GEIEG. Una vegada a la Vall, com no, vam decidir fer les escales del barri vell fins arribar a la Plaça de Sant Feliu on vam sopar al Konig.
Espero que hagi agradat tot i saber que per alguns ha estat una mica dura... però havia avisat, eh?

Mulhacen i Pico Veleta

2011-08-18T09:57:00.005+02:00

El dijous dia 11, després d'estar tota la setmana pendent del temps, hem vaig decidir a provar l'ascensió al sostre de la península, el Mulhacén amb 3.478,6 metres i després alPico Veleta amb 3.395,68 metres. Una cosa tenia clara, no tenia cap obligació en arribar i donada la magnitud de l'objectiu, si havia de desistir, no passava res, cadascú té un límit i potser avui trobaria el meu.
La nit anterior ho vaig deixar tot ben enllestit i la màquina descansava per la gran aventura.Vaig sortir amb el cotxe de Bayacas cap a Capileira a les 06:45 per intentar sortir el més aviat possible, ja que m'esperaven un bon grapat d'hores de bici. A les 07:20 començava a pedalar a uns 1.500 metres sobre el nivell del mar i a guanyar alçada ràpidament per una carretera amb un asfalt irregular que després es va convertir en una gran pista que em portaria a l'àrea recreativa de Hoya del Portillo a 2.150 m., on queda restringit el pas de vehicles a motor. Després de parar una estona a comentar la jugada amb el guarda i amb un senyor de Figueras, vaig continuar pista amunt. Tot aquest tram es fa molt bé tot i ser pujada continua i anar guanyant força alçada. La següent aturada la vaig fer al Mirador de Trevélez (2.700 m) on vaig fer una foto del poble famós pels seus pernils i la seva alçada.Fins aquest moment tot havia esta pujada i a partir d'aquí hem trobaria algun pla i petit descens però de seguida va arribar la pista que s'enfila al Mulhacén. El primer tram el vaig fer per un corriol que em va fer baixar de la bici i caminar una mica fins arribar a una pista molt pedregosa que travessava el corriol. A partir d'aquí la cosa es va posar més seria. Sempre tenia a la vista al que li diuen fals Mulhacén perquè pujant per aquesta vesant, no deixa veure el cim del de veritat. Anava veient i apropant-me a poc a poc el que per allà se'n diu nevero, que són les neus que aguanten pràcticament tot l'any.Una de les anècdotes del dia va ser trobar-me a una família que pujaven caminant i que van animar-me parlant en català. Vaig aturar-me per descansar i petar la xerrada i em van demanar d'on era. Quant vaig contestar de Girona i veient la roba que portava, em van demanar si coneixia a en Joan Güell... Vaig quedar acollonit, estàvem prop de 3000 metres d'alçada, en mig del no res i em trobo a uns amics d'en Joan... ens vam fer una foto per ensenyar-li.
A partir d'aquest punt van començar els pitjors moments. Hem notava una mica marejat i hem costava molt pedalar i agafar un bon ritme. Amb el plat petit anava molt parat i amb el mitjà o baixant pinyons no m'acabava de trobar, tot i que la pendent no era gaire les pedres feien difícil mantenir una constància. En d'altres circumstàncies crec que allò era per fer-ho tot en plat mitjà sense problemes, però suposo que l'alçada també va tenir a veure i afegia més dificultat. La conseqüència va ser que vaig combinar trams a peu amb trams pujat sobre la bici amb una sensació de suau mareig continu. Vaig conèixer el que es diu com mal d'alçada suposo.
Durant uns d'aquest trams de pedalar amb la vista clavada al camí vaig sentir un soroll i quina va ser la meva sorpresa en aixecar el cap...Hi havia cabres munteses llegudes prop del camí i posteriorment al camí que en apropar-me, s'aixecaven i s'apartaven tranquil·lament. Vaig al·lucinar veient aquells animals salvatges tant a prop. Mica en mica sembla que vaig anar animant-me, veient que cada vegada faltava menys, vaig passar pel nevero, i poc després em trobava a un excursionista amb el que havíem coincidit al principi del camí en un parell d'ocasions que em va animar a continuar. Ja quedava ben poc i es veia el cim de la península, pelat i pedregós amb un continu caminar de gent que pujava i baixava. Vaig fer l'últim esforç superant alguna zona tècnica fins arribar a un punt on tocava arrossegar la bici. Cap a les 12:20 vaig fer el cim junt amb una parella de Barcelona que em van fer la corresponent foto.Vaig estar una estona descansant, recuperant forces i canviant impressions amb la gent que es trobava allà dalt amb la mateixa sensació de satisfacció que crec que ens unia una mica. Des d'allà, unes vistes impressionants de les muntanyes properes ja que la calitja no deixava veure l'horitzó (diuen que en un dia clar es pot veure el Marroc). Per l'altre vesant es podia veure la llacuna de "la Caldera" i el següent objectiu... el Pico Veleta.Després de demanar el mòbil a una noia que amablement em va deixar trucar a la família, vaig estar petant la xerrada amb en Juanma, un noi d'un poble de Jaen que venia des de l'estació d'esquí de Sierra Nevada i que havia deixat la bicicleta a baix per fer el cim per l'altre vesant caminant. Vam estar canviant impressions, comentant coses sobre el ciclisme de muntanya i hem va convidar a figues seques. Portava bastant avituallament en forma de gels sobretot i barretes, però crec que em va faltar alguna cosa una mica més contundent o més barretes i tenia força gana. Com ell anava cap al Veleta vam decidir anar junts i vam iniciar la baixada per un camí que serpentejava entre grans pedres amb una forta inclinació que vaig fer pràcticament tota a peu fins a la l'últim terç on vaig agafar una drecera a la dreta que hem permetria pujar a la bici i gaudir d'un descens tècnic i divertit.A la següent foto es pot veure a la part esquerre de la muntanya el corriolet que baixa des del cim serpentejant ben dret fins a la pista.Ara tocava fer uns quilòmetres de pista pedregosa, la major part en ascens, fins arribar a l'última dificultat del dia. Apropant-nos vam poder gaudir de mes cabres munteses, de les increïbles vistes amb que ens obsequia l'alta muntanya i d'un parell de cascades d'aigua del desgel. També en vam trobar amb un grup de ciclistes, alguns d'ells de la zona, que ens van agafar ràpidament. Vam decidir continuar junts però en Juanma i jo portàvem un millor ritme que alguns d'ells i vam continuar sols. Ja a punt d'arribar al nevero que ens havien anunciat com a perillós se'ns va apropar un altre ciclista per darrera que es va dirigir a mi parlant en català. Era en Carlos, de l'Hospitalet, que venia des de Órgiva a un ritme brutal per fer el cim del Veleta. Es va ajuntar amb nosaltres i tots tres vam arrossegar les bicis nevero amunt.Continuàvem pedalant per canviar de vesant per arribar a la part alta de l'estació d'esquí de Sierra Nevada d'on s'agafa una carretera que acaba de salvar la poca distància que hi ha fins el cim. En Juanma i en Carlos anàvem més forts que jo i van acabar l'ascensió junts mentre jo anava fent al meu ritme i arribava uns minuts després. En arribar a dalt, més sensació de satisfacció, la foto amb els companys de ruta amb el Mulhacén al fons i recuperar una mica les forces.Aquest pic està una mica més concorregut, ja que és molt accessible des de les pistes d'esquí. Ja baixant, en Carlos i jo ens vam acomiadar d'en Juanma que es va portar super be amb tots dos, i continuàvem la ruta per baixar fins a Capileira. A partir d'aquest moment, tocava desfer camí, alguna pujada que ja costava de fer i molta molta pedra. En arribar a la pista gran, ja només restava posar el plat gran i pinyó petit i pedalar sense esforç muntanya avall fins al poble. Tenia previst fer una variant desviant-me a la pista del refugi de Poqueira, però per no allargar més la sortida ja que no sabia el que ens podríem trobar, vam decidir continuar per la pista avall. En arribar al Poble, entrepà amb en Carlos al primer bar que trobàvem per recuperar forces, canvi d'impressions, comentar aficions comuns, etc.
Jo tenia el cotxe allà mateix, però, tot i oferir-li, en Carlos va voler continuar carretera avall per arribar a Órgiva. Sense haver pujat al Mulhacén, ell havia fet un desnivell molt alt, ja que va deixar el cotxe al poble que es troba a uns 650 metres d'alçada...tot i fer dos anys que no competia es trobava en un estat de forma envejable.
De nou, gran experiència ciclista, coincidint amb bona gent amb la que compartir pedalades i més de 9 hores de sortida amb un desnivell de 2485 metres i 71 kms recorreguts.Aquí deixo el track i més fotos.

Setmana a Granada. L'aproximació.

2011-08-16T23:24:00.004+02:00

La primera sortida que feia a La Alpujara va ser, com fan els muntanyencs, una aproximació a l'objectiu principal. D'entrada, haig d'explicar que la ruta principal que tenia previst fer la portava al GPS, però al portar-lo mal configurat, vaig gravar a sobre les rutes de Mazarrón. Així que amb l'ajuda d'un plànol no gaire complert, vaig sortir rumb a Capileira per tal de veure part del que m'esperava. Vaig intentar trobar el camí de Bayacas, on érem, a Carataunas per des d'allà tirar carretera amunt i això em va costar caminar una bona estona vorellant sèquies i camps d'ametllers i figueres fins trobar la carretera. Una vegada sobre l'asfalt, va ser posar el plat mitjà i anar guanyant alçada. Hem vaig trobar be i tot i no voler forçar la màquina vaig anar a bon ritme. Vaig passar per Pampaneira, poble que ja havíem visitat, Bubión i finalment Capileria, d'on iniciaria la ruta cap al Mulhacén i el Veleta. Vaig continuar pujant una mica més per una carretera mal asfaltada fins una pista que vaig fer un tall, després vaig recular fins a la carretera i vaig continuar pujant una mica més fins trobar aquesta vista del Veleta.Vaig decidir tornar cap a casa ja que portava una bona estona pedalant i com aperitiu, estava prou be. Per baixar vaig anar probant dreseres i fent algun corriol ben maco i d'altres, com el de Bubión a Panpaneira, que tot i no ser 100% ciclable, hem va estalviar bastant asfalt. També vaig passar per molts dels carrerons amb fortes pendents d'aquest pobles situats per sobre dels 1000 metres d'alçada.Aquesta zona és impressionant i de tant en tant trobes unes vistes increïbles dels Poblets penjats a les vessants de les muntanyes i de les alçades que tenen aquestes.Aquí deixo el track d'aquest dia d'aproximació i exploració i el meu debut a les grans alçàries.

Setmana a Mazarrón

2011-08-15T13:02:00.009+02:00

DIMECRES DIA 03
Des de que vaig a Mazarrón a l'estiu que faig aquesta ruta. El primer que haig de fer és matinar, ja que a mig dia el sol i la família apreten.La primera part es fa pel passeig de El Puerto i per carretera per després anar vorejant el mar per un passeig i per la mateixa platja fins arribar a La Azohia. Allà s'agafa la rambla que puja a Campillo de Adentro i aquí la poc transitada carretera que puja a Castillitos. Ja baixant cap a la Base Militar tenim unes vistes impresionants, tant del camí que hem de fer com de tota la costa fins gairabé Cartagena. Aquest any va ser la primera ruta que feia i no tenia companyia i vaig decidir endurir-la una mica fent-la en sentit invers, ja que així hem trobaria una pujada llarga i molt pedregosa que hem faria suar. Vaig arribar fins Cabo Tiñoso ja que no ho havia fet mai,sempre hem quedava a la primera part de la base militar, així que vaig descobrir nous paisatges i vaig aprofitar per agafar un caché.
Després de descansar una mica vaig tornar a remuntar una mica per agafar la pista estreta que baixa fins a la cala Salitrona on vaig petar la xerrada amb uns excursionistes i vaig fer el banyet obligat.Durant el bany vaig veure passar un parell de ciclistes que després tindrien la seva importància. Quan estava remuntant la pista pedregosa hem vaig trobar amb alguns altres que hem feien comentaris per la meva gosadia al fer la ruta en aquest sentit. Hem va sorprendre quanta gent trobava ja que mai havia vist ningú pedalant per aquesta zona, però molt millor, així tens una mica més de confiança en trobar ajut en un moment donat. Després de fer tot la pujada amb el plat mitjà i posant un parell de peus al principi per superar alguna zona més complicada, quant arribava a la carretera vaig veure passar als dos ciclistes que havien passat per la platja. Hem portaven uns kms, així que vaig intentar agafar-los i ho vaig aconseguir ja a la rambla cap a La Azohia. Vaig veure que un portava una Santacruz Heckler i vaig reconèixer a en Miguel. Fa dos anys, quan vaig fer per primera vegada aquesta sortida i anava amb la Santacruz Blur LT del meu oncle, el vaig passar per la carretera ja de tornada, em va agafar la roda i ja vam anar xerrant fins El Puerto. Li va encantar la Blur i en vam parlar una mica de BTT, la llàstima va ser que era la meva última sortida ja que marxava a l'endemà.
Total, que com havíem tornat a coincidir vam continuar junts parlant i pedalant amb el seu company Julio, en va convidar a casa seva a refrigerar-me una mica, em va deixar una manxa per ajustar les suspensions i vam quedar per divendres següent sortir plegats.

DIVENDRES DIA 05
Havia quedat amb en Miguel i en Julio a les 08 a casa seva i vaig sortir amb temps suficient però hem vaig embolicar una mica buscant un caché i vaig arribar que ja sortien. Vam desfer camí per arribar a agafar la rambla del Cañar en direcció a Peñas Blancas.Després d'una estona de pedalar per la rambla agafant alçada molt suaument, vam trencar a l'esquerra per fer una forta pujada entre camps i fruiters que vaig agafar al meu ritme fins un punt on vaig parar per esperar a en Miguel i veure com en Julio tornava cap a casa cansat de la forta pujada (es veu que no fa gaire que pedala).En pocs metres vam fer un gran desnivell, inclús havent de fer un tros a peu per la forta rampa i el terreny relliscós. Després vam planejar per una pista fins arribar a una carena molt divertida que vam recórrer fins a baixar fins a la Rambla del Esparrillar per la que vam baixar cap a la carretera del Alamillo a gran velocitat per tornar a remuntar per la Rambla de Valdelentisco primer i pista després de nou amb una mica de pendent. Després de parar a fer una queixalada vam baixar per una pista una mica trencada fins arribar a Las Balsicas on vam agafar la Rambla de los Lorentes, aquesta més complicada per les zones sorroses i el terreny molt trencat fins arribar a El Puerto. Va ser una bona ruta amb bona companyia i per llocs que no hauria trobat mai sol. En Miguel és un gran coneixedor de la zona i ara que ja estem en contacte, cada vegada que passi uns dies allà podrem sortir junts. Amb això de la bici segueixo trobant bona gent amb la que és fa agradable compartir rutes. Gràcies Miguel.

Tornada de les vacances ... mar i muntanya

2011-08-15T12:38:00.004+02:00

Ahir vaig tornar de les vacances. Han sigut un parell de setmanes fora amb una mica de mar i molta molta muntanya gaudint de la família, i per suposat, pedalant.He estat a Mazarrón on he fet una de les meves sortides preferides amb banyet inclòsi ha l'Alpujarra Granadina on he pogut pujar els dos cims ciclables més alts de la península, el Mulhacén i el Veletaperò anem per parts...

i per acabar la setmana...

2011-07-30T15:05:00.006+02:00

...i amb vistes al repte d'aquest estiu, sortida exigent amb pujada a Sant Grau i Rocacorba. El dilluns marxem cap a El Puerto de Mazarrón on faig una de les meves sortides preferides amb banyet a una cala deserta i el dissabte anem a Orgiva, a Granada, que es troba a l'Alpujarra i prop del parc natural de Sierra Nevada, així que vaig estar mirant que es podia fer per allà amb la BTT i vaig descobrir que es pot pujar al Veleta (3.395,68 m) i el Mulhacen (3.478,6 m) d'una tacada que sembla ser que són la màxima alçada a la que es pot pujar en bici a la península.
He sortit aquest mati a les 7:30 cap a Sant Gregori a ritme tranquil amb vistes de l'objectiui després de passar el poble m'he dirigit cap al barri de la Font per des d'allà començar l'ascensió a Sant Grau i la veritat és que per aquesta vesant puja i n'hi han un parell de trams amb un pendent considerable que m'ha fet baixar de la bici al perdre tracció. Una vegada a la pista que va cap a Les Serres, he continuat en aquesta direcció fins a la carretera per on he baixat a la GI-531 i cap a Sant Martí on he agafat la pista que porta a Granollers de Rocacorba. Fins aquí m'he trobat força be i ho he fet sense parar, així que he fet una barreta de cares a l'ascensió a Rocacorba i un buidatge de dipòsit. Després de passar Can Perot he agafat la pista que puja cap a dalt que, per cert, avui m'he trobat amb moltes pedres que m'han fet patir sobre tot al principi, però he anat fent al meu ritme fins el tram de lloses de roca on he intentat fer-ho tot sense baixar de la bici, però no ha estat possible per alguna pèrdua de tracció i d'equilibri.
Una vegada superat aquest tram, hi ha una mica de descens amb algun pas tècnic que he fet amb tranquil·litat per de seguida tornar a pujar cap al pla de les antenes. He tingut que baixar un parell de vegades, una per la dificultat del terreny amb molta pedra i roca i un altre per perdre tracció, però mica en mica he anat fent fins arribar a la carretera on he tornat al plat mitjà i he hagut de treure el 34 per que m'he trobat molt be. Anava pujant amb bona cadència, no massa forçat, a estones dret a la bici i amb la certesa de poder tirar més, però m'he controlat ja que no tenia clar el que faria després. Just abans d'arribar al cim m'ha avançat un ciclista de carretera, sembla ser que avui, algun club ciclista, feia un entreno amb final al cim, al que podria haver seguit a roda, però m'ha agafat cinc metres i no he volgut semblar un picat... En arribar a dalt, barreta, veure una mica i fer la fotoJa que hi era, he aprofitat per trobar un caché amagat per la zona i després d'estar una estona fent corriols arrossegant la bici i trobar-lo, he continuat cap a Canet per la pista d'Adri i la carretera. En principi tenia intenció d'endurir la ruta una mica més, però, encara que hem trobava amb ganes, no he volgut abusar de la família i he anat cap a casa a bon ritme passant pels corriols de Sant Gregori a Taialà. En total m'han sortit uns 55 kms., 1345 metres d'ascens acumulats i més de 4 hores sobre la bici. Ha estat un bon test per afrontar el repte amb garanties... ja ho explicaré quan torni ja que, de moment, el blog tanca per vacances...

De nou nocturna

2011-07-29T13:48:00.008+02:00

De nou nocturna amb la gent dels Bandolers, aquesta vegada sortint des de Lluis Pericot amb un total de 23 btteros amb ganes de marxa i la veritat es que m'ho vaig passar molt be.Vam iniciar la ruta pel carril bici cap a Quart on s'afegien un parell i fins on acabava d'arribar en Jordi que anava una tard. Una vegada tots junts vam agafar el recorregut de la Marató de les Gavarres amb una pista de pujada on van començar els primers problemes (una cadena trencada). Una vegada baixat el primer corriol i passat el Celrè totes les vegadas que toca fer-ho per aquest camí, vam anar cap a la pista que va cap al Montnegre i la vam remontar en direcció Can Mascort per de seguida agafar un corriol a la dreta i pista després que ens portaria a la ruta 9 de BTT. Allà van començar els primers "piques" amb en Xevi al seu nivell i en David i en Dani a roda, vam sortir a la carretera dels Àngels on vam baixar pel corriol de a peu fins a la casa de les Figues. Des d'alla vam remuntar la pista cap al Puig Estela i ja baixada pel corriol que hem va ensenyar en Xevi fins a l'alçada dels bancs i el camí de pujar a peu fins a la Vall de Sant Daniel. Aquí vam tenir la segona avaria de la nit amb una patilla del canvi trencada de l'Edu que aprofitant que pràcticament tot era baixada va poder acabar la ruta més o menys pujat a la bici. Per mi, aquesta part del recorregut va ser la més divertida de tota la nit, seguint a en Xevi fins que ens vam haver d'esperar una estona ja que ens havíem semparat força i la resta havia tingut algun dubte amb els encreuaments.Després d'acabar els trams de corriol a l'alçada de la variant, ens vam tornar a reagrupar i després de debatre una estona, es va acceptar per majoria baixar pel barri vell.Com ja ve sent costum vam pujar cap a la part de darrera de la catedral i vam fer un bon tram d'escales fins a baixar a la Rambla
i després de passar el pont
finalitzar la ruta a la Plaça Independència i cap al Konig a reposar forces.

A la costa amb en Xevi

2011-07-26T19:04:00.006+02:00

Avui he quedat amb en Xevi Comas per sortir en bici per la zona de Sant Feliu. Hem quedat al càmping cap a les 8 del matí per no acabar molt tard i com de calor no en fa gaire... Hem començat apropant-nos cap a la zona de Solius planejant per de seguida agafar ja el primer tram de corriol anant cap a l'abocador. Hem anat fent pistes fins a Sant Baldiri i després per la pista que baixa cap a Sant Feliu fins a on hem començat els trams de corriols. Hem agafat un de baixada molt entretingut fins a una línia que ja coneixia que ens a portat a un corriol que també havia fet en part. En total han sigut prop de 4 kms de corriols seguits fins arribar a la carretera que puja a Pedralta. Una vegada a dalt, hem agafat la pista de baixada on m'ho he passat molt be saltant i buscant la millor traçada, encara que en moto es baixava bastant mes ràpid.
Ara tocava pujar i en Xevi s'ha reservat la més dura per la última, la del Montclar, on m'he acabat de cuir les cames... Hi ha unes rampes curtes però molt fortes que són complicades de pujar. A mitja pujada hem agafat una pista que ens ha portat fins de a un corriol guapissim, ple de talls tècnics i passos de roca on hem fet aquestes fotos.Hem baixat de nou cap a Solius on hem repetit un corriol en l'altre sentit i una vegada arribats als voltants del golf, hem agafat pista fins a la muntanya de prop Sant Feliu per fer uns quants corriols de l´open tàctic també molt divertits. Ja a prop de la variant hem agafat la pista cap a Castell d'Aro i cap al càmping on hem petat la xerrada amb una cerveseta i unes patates. Ha estat un molt bona sortida on en Xevi m'ha fet "patir" i gaudir com sempre, on he recordat molts camins que feia amb bastant menys patiment amb la moto i n'he aprés d'altres que també m'haurien agradat molt amb ella.
Aquí us deixo el track desl 45 kms i uns 850 de desnivell positiu.

St. Grau

2011-07-15T18:01:00.007+02:00

Després d'alguns dies sense pedalar, aquesta setmana he sortit dues vegades, amb el dimarts fent un dia suau amb una mica més de dues hores i gairabé 50 kms. i avui tocava patir així que m'he enfilat dues vegades a Sant Grau des de Sant Gregori i Sta. Afra amb els corresponents trams de corriol tècnic de baixada per provar el nou disc davanter de 180 mm. Han sigut quasi 25 kms amb prop de 850 mts de desnivell acumulat.Aquest dies d'estiu costa molt de poder lligar-ho per sortit, així que s'han de planificar be les sortides per no perdre lo poc que tenim...

Nocturna Bandolera multitudinaria

2011-06-30T10:10:00.003+02:00

Ahir dia 29 vam fer la segona nocturna de la temporada aquesta vegada organitzada per la gent del nou grup de BTT Els Bandolers.
Amb en Manolo i en Ferran havíem quedat a les 21:00 a Fontajau i hem sortit cap a Bescanó on hem arribat a les 21:30 i hi havia molta gent, en total érem ¡¡¡ 27 !!!. M'ha sorprès trobar-me tant malalt amb ganes de pedalar a les fosques, bé, a les fosques és un dir perquè amb les llums que portem últimament, sobre tot en Manolo i jo que som la sensació...je je je...
Doncs res, que com la convocatòria era cap a les 21:00, ha sigut arribar i començar a Pedalar pel carrilet cap a Montfullà on hem començat la ruta muntanyenca combinant trams de pista, d'asfalt i corriols amb alguna trialera molt entretinguda per tota la zona d'Aiguaviva, Estanyol i Bescanó per acabar a La Torre de Bescanó on hem fet un bon sopar, ens han explicat tot el tema del nou grup amb les seves iniciatives per properes curses, sortides, etc. Ha estat molt bé i amb tanta gent sempre tens amb qui petar la xerrada durant el recorregut i m'he trobat amb en Martí que feia temps que no veia i m'ha agradat tornar-lo a veure. Després de uns 10 dies sense poder tocar la bici m'he trobat prou bé, clar, que aquestes sortides no són les d'en Xevi Comas que sempre em fa enrecordar-me de que aquests dies sense pedalar passen factura...

Sortida nocturna a Sant Miquel

2011-06-17T16:33:00.008+02:00

Ahir dijous vam començar la temporada de sortides nocturnes amb una pujada a Sant Miquel com l'any passat.Al final érem un grupet de 9 i després de petar la xerrada una estona, vam sortir cap a la Vall de Sant Daniel per agafar el camí de les Dones, ja que aquest any se'm va deixar la responsabilitat de fer de guia i volia fer-lo una mica més corrioler. La primera part del camí està bé, potser una mica enbardissat, però després l'han obert massa i vaig començar a tirar una estona amb en Dani i l'Edu a roda fins que vaig decidir parar per no obrir massa diferència amb la cua. Després de reagrupar-nos, vam continuar cap al Puig Estela i la pista cap a Sant Miquel per agafar el camí dels Presoners que ningú coneixia i que va agradar molt.Una vegada a la pista tradicional de Sant Miquel, vaig agafar els camins que hem va ensenyar en Xevi Comas per vorejar fins a la pista que puja de Celrà fins el Castell. Potser va ser una mica dur, però crec que va valdre la pena per fer una ruta diferent, per camins més divertits de fer amb la única llum dels focs.Una vegada a dalt, les fotos de rigor, les vistes sense poder gaudir de la lluna plena pels núvols i cap a baix pel corriol.Tenia previst acabar la ruta pel corriol de pujar a peu a Els Àngels, però vam decidir baixar pel dret per no arribar massa tard a sopar, això sí, passant primer pel Barri Vell, la Catedral i els Banys Àrabs per on vaig grabar aquest vídeo baixant unes escales que en José Luis va fer sense fre del davant:
Vull destacar a en Manolo que va baixar per llocs que de dia segur que no baixa i a en Pablo que, tenint la bici de fa 1 setmana, va fer la ruta sense gaires problemes tot i les caigudes per falta d'adaptació a les cales.
Per acabar i ja al centre, vam buscar un Konig amb lloc per sopar algo i cap a casa. Va estar una molt bona sortida amb 20 kms fets i uns 500 de desnivell +, els llums que vaig comprar van funcionar a la perfecció i la bona companyia i l'ambient durant tota la nit van ser de primera, tot i trobar a faltar a gent que segur que s'apunten a la pròxima.

FORQUILLA FOX F100RL EN VENDA

2011-05-31T19:41:00.002+02:00

Venc forquilla FOX per rally acabada de revisar amb retens, oli i enganxines noves, està perfecte. Tub de direcció tallat a 22,8 cms.Interessats deixar comentari o mail al correu.

3er BTT Tros d'en Juli

2011-05-27T22:47:00.007+02:00

Com ja ve sent un costum per aquestes dates, avui hem fet la sortida en BTT amb dinar al tros d'en Juli. Hem estat patint fins a últim moment pel temps, però al final, la pluja ha respectat tot menys el re-sopor. Havíem quedat en primera convocatòria a les 09:15 a Fontajau i en segona a les 09:45 al tros. Quan he baixat m'he trobat a en Xevi M. que venia amb un ou a la roda impressionant, així que l'he baixat un pneumàtic que tenia i l'hem canviat per poder fer la sortida. Hem passat a buscar a en Ferran i cap a Sant Gregori a bon ritme i, tot i això, hem arribat al tros gairebé a les 10, però com sòl passar, encara faltava per que tothom estigués preparat. Ens esperaven en Pere, que començar a pedalar molt bé després del que ha passat, en Marc, en Càmara, en Xavi, després ha arribat en Manolo i més tard en Juli.Quan ja hi érem tots preparats hem sortit cap al Barri de la Font i hem enfilat una mica Sant Grau per després anar fent per trams de diferents tipus fins un pas complicat que hem fet a peu com es pot veure a les fotos.
Hem creuat la carretera de Santa Afra per agafar un parell de corriols que m'encanten: el que surt a Can Barris i el que arriba a la Mare de Deu de Fàtima i al camí Ral, on he gravat un altre vídeo:
Després de posar una càmera a la roda que hem perdia aire, hem baixat pel camí Ral fins al pas de la Riera del Llémena i hem tornat per l'altra llera fins a la carretera de Llorà. Aquest tram és molt maco i fresc en aquestes dates, i com pràcticament no hi ha desnivell a excepció d'un parell de rampes que avui no he pogut fer, és molt agraït. Després de travessar la carretera, hem anat a buscar la carretera de Canet per agafar el camí de Mas Janic, un altre que m'agrada i em resulta molt divertit, tot i haver fet dos rectes sense conseqüències. Una vegada a Sant Gregori, hem dividit el grup i alguns han tornat cap al Tros, i en Marc, en Xevi i jo, hem fet una mica més fins arribar a Taialà pels corriolets tant divertits que hi ha per aquesta zona.
Cap a les 13:15 érem al tros ja sense en Xevi que no es quedava a dinar. Hem picat una mica, fent temps fins que en Jordi acabés de fer la paella...quina paella! li surt boníssima! Passades les dues ha començat a arribar la gent, hem petat la xerrada, hem rigut i hem menjat molt i begut una mica. Cap a les 4, en Ferran i jo ens hem aixecat de la taula per anar a buscar la mainada. Ha sigut un bon dia de BTT i un dinar de germanor d'aquest que tothom agraeix.

Aquí podeu veure el recorregut fet:

Recorregut per les Gavarres

2011-05-25T16:32:00.002+02:00

Avui hem quedat uns companys i companyes per pedalar una mica. La idea era fer part de la Marató de les Gavarres, però com no hi havia gaires ànims, hem fet part del recorregut de la pròxima pedalada del CETIG i la veritat és que ha estat molt bé, tot i la calor i anar perdent integrants del grup a mida que passaven les hores. Hem sortit de Quart passades les 10:00 i hem enfilat per pistes cap a Sant Cristòfol del bosc, cap a la carretera de Santa Pellaia que hem travessat i després ens hem endinsat a les Gavarres per Cassà on, després d'alguns trams de corriol molt macos, hem fet una forta però no gaire llarga pujada que ens ha posat a lloc. Després hem anat pistejant fins el Coll de Llumeres on hem iniciat el descens de nou cap a Cassà de la Selva per un corriol on ja és la segona vegada que llepo terra, per sort sense conseqüències. Una vegada a la pista, hem tornat a remuntar cap a la carretera de Santa Pellaia on hem decidit anar a buscar el carril bici per acabar la ruta degut a l'hora i la calor infernal que comença a fer. Ha estat una bona ruta en colla on m'han sortit 52 kms i he pogut gaudir de nous camins i corriols que no coneixia. Aquí deixo la ruta al wikiloc.

Matí d'esgarrapades...

2011-05-05T18:41:00.007+02:00

Després de la sortida del dimarts on semblava que m'anaven estirant per darrere i no hi havia forma d'agafar ritme, vaig arribar a casa i vaig anar a buscar a un vell conegut. El pobre estava en un prestatge, dins de la seva caixa ben endreçat, descarregat i sense res a fer des de fa temps. El vaig treure, el vaig donar la seva dosi d'electricitat i de seguida ens vam posar al dia, oi COMPEX? Que bé que em va anar... vaig recuperar uns quàdriceps carregats i sense força i avui s'ha notat, m'he trobat molt bé tot i tenir alguns avisos de rampes cap a mitja sortida. Doncs res, que amb els dubtes de com em trobaria havia quedat amb en Xevi per pujar al Rocacorba per Granollers i baixar fins a Canet pel camí de Replans. Una vegada trobats a Fontajau, hem agafat el carrilet cap a Sant Gregori fins arribar a Santa Afra on hem fet una part de la caminada que van fer recentment per continuar pel camí Ral fins a Granollers de Rocacorba, on l'hem fet una visita a en Manel i el seu enorme Duc. En aquesta part de recorregut he intentat portat un ritme alt i a en Xevi l'ha costat seguir-me, entre d'altres coses per que portava la CANNONDALE que pesa ¡¡¡5 kg!!! més que la CANYON i que va sortir ahir a la tarda.
Quan hem enfilat cap a Rocacorba, he intentat imposar-me un ritme fort ja que tenia clar que en Xevi engegaria els pistons hidràulics i m'avançaria pujant, però no ha estat així, he anat fent i en arribar a dalt ho he fet una mica abans que ell. No recordava lo dur que és aquest camí que cada vegada va augmentant la pendent i la dificultat tècnica fins arribar al cim on s'inicia un descens entretingut fins al desviament de Replans. Aquí hem començat a baixar i el primer tros ha estat bé, amb paisatge de Garrotxa i els camins ciclables, però en arribar al corriol la cosa a canviat, el terre està en alguns trams molt remogut pels senglars amb uns forats que m'han costat dos caigudes, una per davant, i, per una altre banda, amb molts arbres que tallen el pas i bardisses que ens han deixat les cames i els braços esgarrapats com si ens haguéssim barallat amb el gat. Total, que el que havia de ser un matí de corriol etern fins a Canet s'ha convertit en un patiment i a sobre he tingut una caiguda en un lloc sense cap dificultat, on després de passar per sobre d'una roca a la que intentat agafar-me per no caure pel barranc que no sabia quina pendent tenia, se m'ha sortit l'espatlla de lloc i he quedat estès a terra amb les cames apunt d'enrampar-se, embardissat i el braç fora de lloc fins que ha arribat en Xevi i intentant moure'l s'ha posat sòl al seu lloc. Quan m'he aixecat amb l'ajuda d'en Xevi, hem continuat avall fins arribar a Canet.He grabat aquests vídeos a en Xevi en un parell de zones on hem pogut pedalar una mica.
En alguns talls m'ho he passat bé, però han estat contats i el patiment ha superat de bon tros a la satisfacció tot i que si el camí estigues més net, hi passaria més gent i es gaudiria. Una vegada arribats a la civilització, plat i cap a casa. M'han sortit 50 kms en 3 hores 30 minuts de pedalar. Us deixo el track d'en Xevi.

Corriolada amb en Xevi

2011-05-03T23:17:00.002+02:00

Avui i després de 12 dies sense tocar la bici, he sortit amb en Xevi Comas per la zona de Sant Miquel. Fa temps que és la seva zona habitual de sortides curtes però intenses i he vist el perquè. Hem quedat a Sant Pere i de seguida hem començat a pujar cap a La Torre Gironella on hem agafat un corriol de baixada curt però entretingut fins a la Vall de Sant Daniel. Hem continuat cap al camí de pujar a peu a Els Àngels on hem agafat un corriol cap al Puig Estela però sortint a la pista que va cap a Sant Miquel. De seguida hem baixat per un altre corriol fins a la pista que puja a Sant Miquel des de la Vall de Sant Daniel i hem tirat amunt però sense arribar-hi per anar cap a la zona de la Mina Victòria on hem baixat per un tram de corriol molt maco, amb passos tècnics i molta roca fins arribar a una línia que es veu des de la variant que ens ha dut fins a la Mina. Una vegada allà, ha tocat tornar a remuntar per sota de Sant Miquel i baixada, per un altre trialera, fins a Montjuïc, on hem acabat corriolejant fins a la Vall de Sant Daniel i cap a casa. Ha sigut un recorregut molt maco, la major part per corriol i que se m'ha fet duríssim. M'ha costat molt poder agafar un ritme decent i en Xevi m'ha tingut que esperar a cada pujada. No se per quin motiu, encara tinc les cames molt carregades tot i haver fet tants de dies de descans, a part de que en Xevi té un nivell bastant superior al meu. Al final m'han sortit 29,5 kms en gairebé 3 hores, i he pogut veure el domini que té en Xevi d'aquesta zona que, tot i haver passat sovint, ha sigut nova per mi en gran part. Dijous tornem a sortir... a veure com hem trobo.

Primer intent al Turó de l'Home

2011-04-20T20:32:00.009+02:00

Avui hem fet el que ha acabat sent el primer intent en pujar al Turó de l'Home des de Girona. Ha sigut dur, ho hem suat, i al final, valorant els pros i contres, hem decidit no acabar de pujar quan érem a 8 km del cim. Sí, només 8, però que suposaven més d'una hora, molt de patiment amb molts kms a les cames, arribar a Girona molt molt tard i, segurament, el més espectacular del recorregut. Però com bé he dit, ha sigut el primer intent i ho aconseguirem, però anem per parts. Com ja sabeu els que seguiu aquest blog, ja feia dies que teníem la data lligada, coincidíem els principals actors de la primera data fixada al 2010 i gent que s'ha anat afegint i que ha aconseguit que fóssim un grup molt maco de 13 ciclistes amb ganes de pedalar.
Havíem quedat a les 9 a Fontajau preparats per començar a pedalar. Hi havia gent que no ens coneixíem, però això era el de menys, les ganes de gaudir de la bici i la muntanya ens uneixen.Com sempre passa, per un o altre ens hem endarrerit una mica, però res important, i menys quan hem vist que a la rotonda de Montfullà on havíem quedat amb en Jordi i en Dani, no hi eren. Hem esperat una mica fins que ha arribat en Dani dient que en Jordi no podia vindre... llàstima, a veure si al pròxim intent ho té millor. Hem començat a pedalar en direcció a Sant Roc, per on vaig desviar la ruta el dilluns per treure desnivell i fer més via. Hem arribat a la carretera d'Estanyol, sense problemes i esperant-nos de tant en tant a reagrupar. Una vegada passada la carretera de Mas Llunés, hem començat a baixar per passar per darrera de La Crossa i arribar al trós de l'Onyar que s'ha convertit en inevitable en totes les rutes que faig cap a aquella zona i per supossat, m'he parat a fer aquest vídeo:
Una vegada superada la zona de Vilobí, passat "el forat negre temps/espai de sota" l'Eix (oi Xevi) arribem cap a Santa Coloma per un descens en pista poc transitada i divertida. Ens hem adreçat cap al Parc de Sant Salvador on hem menjat i begut una mica de tot, hem estirat les cames, buidat els nostres "bidons" i reomplert els de les bicis,I a tornar-hi resseguint la riera de Santa Coloma cap a Joanet. Tot Aquest tram era desconegut per tots i la veritat és que està molt bé. Hi han talls per carretera o pista sense cap encant, però abunden els camins de bosc, prop de la riera, bona terra i bon paisatge. Tot i tenir alguns problemes d'orientació i amb el GPS (jo no podia visualitzar el track carregat, sort d'en Xevi C.) l'hem gaudit, encara que aquí a començat a endurir-se la cosa arribant a Joanet, on hem hagut de superar els primers desnivells importants.
En arribar a Joanet hem valorat si fer un entrepà allà o continuar fins a Arbúcies, cosa que hem fet baixant per un GR amb bona pendent, moltes pedres i molt divertit. En Xevi C. m'ha deixat passar primer i m'ho he passat molt bé. Per arribar al poble ens a tocat remuntar una mica, però cadascú al seu ritme hem fet fins a reagrupar-nos a la carretera i acabar d'arribar en busca d'un lloc on fer un entrepà.Ens hem entretingut una mica massa, però necessitàvem reposar forces i descansar una mica. Cap a les tres de la tarda, els 4 integrants del Team Amer ens han deixat veient que se'ns faria tard, així que han enfilat carretera avall per arribar a Hostalric i agafar el tren. M'ha sabut molt greu no poder acabar la ruta amb en Txema, company inseparable de tantes rutes, però segur que el dia que arribem al cim ho farem junts... vull dir, ell primer i una mica més tarde jo... les cosses com són.
A partir d'Arbúcies, la ruta segueix per una pista ample i de molt bon fer que va guanyant alçada sense presses però sense pausa i on, una vegada agafats els ritmes pertinents, el grup s'ha desfet amb un Xevi C., Edu i Salva que han tirat amunt sense contemplacions i al final ens han estat esperant més de mitja hora. La resta hem anat fent, amb alguna paradeta inclosa ja que cadascú, excepte en Dani que ha exercit de "Dovicioso" i anava ben sobrat, hem hagut de lluitar amb els nostres dimonis: Les rampes, la manca de plat petit, les posaderes i en el meu cas, les cames carregades i la panxa una mica regirada després de l'entrepà. Suposo que no he deixat repossar prou les últimes setmanes d'entrenaments i m'ha passat factura. En cap moment m'he trobat bé.
A falta de poc per arribar a la carretera, ens hem trobat amb el rodatge d'un tràiler per una possible pel·lícula i ens han tingut una estona aturats. En arribar a la carretera ens esperaven els tres escapats i com a Guanyador del premi de la muntanya, en Salva, que semblava que portava un COMPEX del fred que tenia. Hem comentat la jugada, i després de valorar-ho tot, hem decidit continuar per carretera fins a Sant Celoni. Ha sigut un descens per tornar a entrar en calor pedalant a tope cap a Sant Celoni. A la rotonda de Mosqueroles m'he aturat a fer-li aquesta foto a la bèstia amenaçant-la de que tornarem...Una vegada a l'estació, ens hem hagut d'esperar al segon tren ja que el primer que ha passat anava a tope i hem aprofitat per estirar, menjar alguna cosa i comentar la jugada.En aterrar a Girona hem aprofitat per fer-nos aquesta última foto del grup supervivent.Ens han sortit una mica més de 100 kms i prop de 9 hores des de la sortida, una mica més de 6 efectives. Sense dubtes, una gran experiència ciclista amb bona companyia. Aquí deixo el track de WIKILOC i una imatge de la ruta. Ah! Felicitar a la Dúnia, que no les tenia totes i ha aguantat com una campiona. Ens veiem el pròxim intent...

Girona Turó de l'Home

2011-04-12T15:25:00.003+02:00

Ara sí, ja te data definitiva, així que el pròxim dimecres dia 20 anem al Montseny. Aquest era repte per l'any passat, però no va poder ser. Ara està tot lligat per poder gaudir d'aquesta sortida de llarga distància. Ja veurem quin grupet fem al final i, sense presses però sense pausa, sortirem des de Girona per arribar fins al cim del Turó de l'Home, després baixada fins a Sant Celoni i tornada en tren cap a Girona.Vista del Montseny des d'Hostalric.

Per cert, si algú vol apuntar-se, cap problema, deixar missatge al blog i ens posem en contacte.

Els cavallets d'Antonio...

2011-03-22T17:36:00.003+01:00

D'aquest últim viatge a Múrcia vinc a molt bon record per les rutes fetes, com ja he explicat a les entrades anteriors, plenes de corriols divertits, i per conèixer i veure en directe una d'aquelles persones que tenen una habilitat innata per anar en bicicleta. Quan el vaig veure fer el que feia, al·lucinava. D'inici ja vaig veure que el tio "la tocava" i que estava fort físicament, però més endavant em va deixar bocabadat. Després vaig poder parlar amb ell una estona i el seu currículum l'avala. La qüestió és que tant anant per pistes com per corriols feia uns cavallets impressionants. Vaig voler gravar-lo amb la càmera del mòbil, però al final no va poder ser. De totes formes em van dir que tenien un vídeo penjat, i remenant remenant, l'he trobat, així que no m'embolico més i allà va... que el gaudiu com jo el vaig gaudir en directe.

i avui a Calasparra...

2011-03-18T21:15:00.009+01:00

Si l'altre dia vaig gaudir d'un magnífic dia de btt a Múrcia, avui ha sigut a Calasparra. Només arribar al poble he vist a en Raul, un noi d'aquí amb el que havia sortit en moto i que ja fa un temps que també pedala, així que després de comentar la jugada, hem quedat per sortir a la tarda. En Raul es coneix molt bé totes aquestes muntanyes i hem fet una ruta maquíssima. Part de la ruta ja la tenia pensada d'altres vegades, però m'han portat per llocs que no hauria trobat. Hem començat pujant al castell del poble i des d'allà per una pista que carena fins "los tunelillos",dos forats que travessen la muntanya i que porten a un corriol de baixada amb alguns passos tècnics. Des d'allà, per pista i asfalt fins un altre corriol que va cap a "el cortado rojo" on m'he parat a fer aquests vídeos
Ara feia molt de temps que no el feia, de fet només l'havia fet una vegada en moto, i en bici és molt divertit de fer, ja que, una vegada pujada la primera part, va per la falda de la muntanya planejant fins que comença a baixar a tocar d'una riera, on hem d'arrossegar la bici per superar alguns trams de roca viva, però val la pena.Des d'aquí hem començat a guanyar alçada per una pista per l'altre falda de "la Sierra del Molino" fins que en un punt hem baixat per agafar "la rambla roja", que és com un canó estret entre muntanyes que es va obrint fins a fer-se ample com una autopista. Tota l'estona va en lleuger descens, però s'ha d'anar pedalant per salvar els continus puja baixa, les pedres, etc., així que es fa molt divertit de passar-hi. Una vegada acabada, hem tornat a remuntar cap al circuit de Motocross, on una mica després hem agafat un corriol que porta a un parell de tallats importants que es fan prou bé com es pot veure a aquest video tot i que no s'aprecia el desnivell.
A partir d'aquí una nova "rambla" molt entretinguda fins a unes pistes que ens han portat a la carretera del pantà d'Alfonso XIII on he pogut veure com ha quedat tot després de l'últim incendi...Havia passat per aquesta zona fa un parell d'anys i em va sorpendre per la quantitat de vegetació, i ara, sembla un desert...En aquest punt hem tornat a pujar per la falda de la Sierra del Molino, però en l'altre sentit, cap al poble. És una llarga pujada però de pendent moderada amb molta pedra on he vist com en Raul i l'Alfonso es picàven i hem deixaven darrera al meu ritme. Una vegada a dalt, hem esperat als altres dos companys de ruta i he aprofitat per fer algunes fotos i un vídeo on es pot apreciar part de la superfície cremada.
En continuar hem anat a la font del Llano per omplir els bidons. Des d'aquí la ruta a continuat cap a la Rambla Roja que hem tornat a fer fins a la carretera de Mula, per on hem arribar al poble ja fent-se fosc. En resum ha sigut una ruta molt divertida de poc més de 34 kms, amb un punt de duresa i en companyia ja que preveia sortir sòl. Punxant Aquí podeu veure el track i us deixo una imatge de la ruta.

Múrcia... de nou al·lucinant...

2011-03-16T20:55:00.009+01:00

De nou a Múrcia i com no amb la bici. Aquesta vegada i com no podia sortir amb el meu cunyat, vaig posar-me en contacte a través del seu foro amb la gent de rutasmtbmurcia i he pogut sortir amb ells. Hem fet un bon grup, i al final érem 11.Ha sigut una sortida simplement espectacular. Si ja sabia que aquesta zona era maca, avui ho he acabat de corroborar. Hem començat a pujar cap a les antenes del Relojero,des d'on hi ha unes bones vistes de Múrcia i de la costa. Ha sigut un pujar continu però entretingut per la companyia i el bon grupet que érem, que en aquest punt havia perdut un i afegit dos ciclistes més. Com no, hem fet les algunes fotos
Des d'aquí hem baixat per un corriol molt divertit amb trams tècnics però de bon fer que li diuen La Quebrada on ha començat l'espectacle. Ha partir d'aquí hem fet una bona estona de corriols molt molt macos, llargs i entretinguts, ha estones planejaven, ha estones pujaven i finalitzaven baixant, trams amb moltes pedres, amb arrels, d'altres molt trencats, alguns passos complicats... ha sigut una estona super divertida. Aquest és diu La senda Bonita, i ho és molt...Una vegada finalitzat aquest corriol, hem agafat una carretera per la que hem fet uns kms fins un punt on ens hem separat. Des d'aquí, hem quedat sis que de nou hem pujat una bona estona primer per asfalt i després per pista, passant de nou pel Relojero cap a un camí que li diuen Las columnas, que al'últim viatje a Múrcia ja havia fet però de pujada. A aquestes alçades ja éren passades les set de la tarda pel que quedava ben poca estona de llum, de fet, l'hem baixat pràcticament a les fosques. És un camí d'un parell de metres d'ample, amb moltes pedres i continus ziga-zagues en baixada que també es gaudeix molt i ha sigut un bon final per aquesta ruta. Durant la baixada he fet una foto de la nit de Múrcia.
En resum han sigut una mica més de 42 kms. molt intensos i divertits, amb una gent molt agradable que m'ha acollit com un més de la seva colla. Aquí deixo el track gravat per Cerriche.

I Marató de les Gavarres

2011-03-06T15:14:00.008+01:00

Avui, per diversos motius que ara no venen al cas, he pogut, anar a fer la I Marató de les Gavarres organitzada per Radikal Bikes Events. La primera intenció en assabentar-me de que es feia era preparar-me per fer-la tota, però no he pogut mantenir un ritme de sortides adient, pel que he decidit fer la "curta", i ho poso entre cometes, per que el que havien de ser 30 km, s'han convertit en 41 i, al meu parer, d'una gran duresa, però anem per pams...
En arribar a Quart, retrobament amb el bon ambient de les curses de btt, trobada amb molts companys i companyes valentes que s'han apuntat a fer la cursa, tots els "pros" i a davant d'on he aparcat el cotxe, l'Ada i en Santi de "Salut i Rauxa", que m'han semblat molt agradables i simpàtics.
Després de preparar-me, cap a la sortida que ha sigut neutralitzada per dins del poble fins agafar les primeres pistes. He sortit amb en Xevi i després s'ha afegit en David que anava a per la llarga. En arribar al primer corriol, cues per baixar-lo i de seguida a mullar-se travessant el Celrè. Tota aquesta part ja la coneixia. A continuació hem començat a pujar per una pista que després s'ha convertit en corriol amb passos de a peu que han provocat de nou cues, però res molt desesperant, això sí, ja portàvem una bona estona enfangant-nos de valent i feia que no veiem a en David. Hem fet un corriol de baixada interminable amb talls tècnics complicats pel fang que ha estat molt maco. Tot lo que baixa, puja i per tant a tocat tornar a pujar i pujar primer per pista força enfangada i després per un corriol molt llarg i maco fins que hem arribat a una pista per la que hem fet un tram petit i de seguida a tornar a baixar. Era un corriol en principi ràpid i que posteriorment planejava prop d'una riera pel que el fangueig ha estat de nou una constant. En sortir d'aquest, torna a pujar i pujar, després, un puja baixa fins a l'avituallament del km 20 on hem recuperat una mica de forces i hem continuat. Aquest següent tram ha tingut, després de la pujada de rigor, unes pistes de baixada ràpida molt entretingudes amb bon terre just després de passar la carretera del Montnegre.
Just abans d'arribar al següent avituallament on era en Joan de Radikal m'han fet aquesta foto.Aquí no m'he parat ja que en principi hem quedava poc, així que hem veia amb forces d'arribar sense parar. A partir d'aquí he tirat sól ja que a en Xevi li han començat a agafar rampes a les cames i ha afluixat el ritme. He continuat sabent que els de la llarga estaven a punt d'agafar-me, primer per un corriol de baixada bastant ràpid, i a continuació per una pista ample on he començat a avançar alguns dels que feien la curta com jo. Hem entrat en uns camins plens de restes de branques deixats per les desbrossadores que ha estat una mica complicat pel risc de trencar algo, però l'he salvat bé fins arribar a una pista on ja m'ha passat en Marc Trayter, primer de la llarga, amb el que ho pogut pedalar uns metres ja que anava tocat, encara que a la primera pujada amb una mica de desnivell ja m'ha deixat enrere... Ja començava a notar-me cansat i portava 30 kms, pel que l'arribada no havia de ser molt lluny... pobre de mi...
He anat agafant més gent i he mantingut un "pique" amb un biker, ara t'avanço, ara m'avances durant uns quants kms que ha estat entretingutQuan ja pensava que el perdia i després de que m'avancés també l'Oriol Morata, hem arribat a una pista estreta que, sense adonar-me, s'ha convertit en una trialera de baixada molt pronunciada on m'he vista avançat per un biker de l'Esteve i avançant al del pique. He agafat aquesta foto del Bici Oci on us podeu fer una idea de com era la trialera.
Pensava que ja quedaria ben poc conscient dels bons finals d'aquestes curses, però que va, res més lluny...Una vegada passada una bassa profunda he remuntat fins a la carretera del Montnegre per on hem baixat uns 300 metres i hem tornat a la muntanya. Ja érem ben a prop de Quart pel que m'esperava arribar ja. Començava a tenir rampes importants com mai havia patit i per postres, la línia amb forma de "V" que ja coneixia de fer-la en moto. Se m'ha fet duríssima i a sobre hem continuat allunyant-nos de Quart per un corriol preciós que no he pogut gaudir pel mal que hem feien les cames. Una vegada de nou al Celrè, ha tocat desfer el camí de l'inici fins un corriol per on hem entrat al poble passant per sota de la carretera. He acabat els poc més de 41 kms que m'han sortit en unes 3 hores 35 minuts, molt tocat físicament i satisfet per l'esforç. Ha sigut una cursa amb un recorregut molt maco i divertit, però amb un final excessiu sense avisar del quilometratge real que, en el meu cas, m'ha fet arribar ben cuit, sense forces i amb unes rampes que no havia experimentat mai. Enohorabona per la gent del Radikal que amb el seu esforç, estant fent coses molt ben parides i plantant la llavor d'una bestia que no hi ha qui la pari.
Fotos per gentilesa de RADIKAL BIKES i BICI OCI.

Tornem a pedalar ... Volta curta de l'Open BMW Canet.

2011-02-24T23:03:00.002+01:00

Avuí, després de bastants de dies he sortit a pedalar ... La última vegada va ser el divendres passat que anava amb en Xevi a fer la volta llarga de l'Open BMW de Canet, però als 8 kms i pel fang, se'm va trencar la bici i fins ahir a mig dia no m'ha arribat el recanvi, així que tenia pensat acabar el que havia començat però no ha estat possible per motius que explicaré més endavant.
Les últimes setmanes em vaig retrobar amb la moto acompanyant a en Xevi a definir el recorregut de l'Open i buscant alternatives. Van ser dos dies de moto que em van servir per adonar-me de que segueixo sense tenir motivació amb l'enduro i per conèixer nous camins i corriols. Finalment no vaig poder acompanyar-lo el dia que va fer la versió definitiva pel que tenia ganes de fer-lo, així que avuí i una vegada reparada la bicicleta he anat cap a Canet.
Tenia pensat fer un inici diferent que tenia pendent i la veritat és que tot i que crec que és més dur que el es va fer a la cursa, val la pena pels llocs on passa i el camí que és molt poc transitat. M'ha agradat fer-ho, tot i que he hagut de caminar un bon tros per culpa dels arbres caiguts per la nevada de l'any passat.
Una vegada enganxat el recorregut original, anava fent al meu ritme, patint bastant a les pujades però amb ganes, fins que en arribar a la pista que puja al puig Sou, (les antenes de Rocacorba) se m'ha destalonat el pneumàtic davanter i no he aconseguit que tornés a agafar, així que he tingut que posar la càmara que portava i cap a casa, però m'ha donat temps a fer la volta curta que també està molt bé. Queda pendent per un altre dia acabar la volta llarga... segur que a la tercera va la vençuda...
Ah! avuí m'he adonat de lo fluix que estic. M'he trobat amb poca força de cames... suposo que és falta de ritme. Tinc que tornar a fer tirades llargues per anar agafant ressistència i anar apretant per millorar la força.
Deixó el track del que he fet per si algú l'interessa.

Preparant l'Open BMW de Canet

2011-01-26T20:54:00.007+01:00

Després de rebre l'encàrrec d'en Xavi de preparar el recorregut de la cursa de l'Open BMW de Canet d'Adri, de seguida em vaig posar, i les 3 últimes sortides han estat destinades a aquest fet. Avuí m'ha acompanyat en Pau i ha sigut, de llarg, el millor dels 3 dies. Ens ha sortit un recorregut molt maco i variat, i junt amb els que ja vaig fer, crec que pot quedar entretingut. Tinc que acabar de lligar els trams, veure quilometratge i pensar per on retallar per la curta. La qüestió és que, tot i el fred, aquest matí a les 09:30 érem a Fontajau per sortit cap a Canet i després d'anar fent pistes més o menys conegudes, hem arribat a la carretera d'Adri i hem pujat fins al Puig d'Adri on he fet aquestes fotos amb el Rocacorba de fons
Després hem agafat un corriol molt maco on en Pau ha tingut alguns problemes amb les seves pors, ha acabat per terra i una mica marcat. A Canet hem remuntat per unes pistes que feia temps havia fet i ens hem trobat aquests 4 ases pasturantUna vegada de nou a la carretera de Canet hem travessat cap a Cartellà i hem agafat una pista que no havia fet mai, que ha resultat ser molt divertida i ens ha portat fins a la sortida de Sant Gregori. Des d'allà, cap a casa pel carrilet molt satisfets del matí de BTT tot i el fred, -1º.

Segon aniversari i resum 2010

2011-01-20T16:18:00.001+01:00

Segon aniversari del blog...com passa el temps. D'entrada, aquest any m'he fixat que hi ha menys entrades, encara que no vol dir que hagi sortit menys. La veritat és que no conto els kms que faig, però a vegades les sortides no donen per posar res al blog. Aquest any ha tingut moments importants, com la gran nevada del març, que ens va obligar a intentar pedalar per la zona de Sant Miquel sense gaire èxit, però amb noves experiències.He intentat fer tirades més llargues i la veritat és que vaig començar l'any bé, amb anada al Puig d'Arques i diverses pujades al Rocacorba on, en una d'elles, vaig poder gaudir d'aquesta imatge, amb bones sortides com la que vaig gaudir per la Garrotxa amb en Joan CARGOL que em va convidar a fer part de la sortida que feien des d'Olot fins a Prats de Mollò, que en aquell moment era inassumible per mi, però el tros que vaig fer amb baixada pel camí Ral em va encantar. i la pujada a Mare de Deu del Mont, que tot i el mal temps m'ho vaig passar molt bé.S'ha consolidat el "BTT trós d'en Juli" on aquest any hem vaig encarregar de fer el recorregut i vam gaudir d'un bon dinar amb els companysDesprés de molt parlar-ne, per fi hem pogut fer una nocturna i tot i que ja ho havia fet en moto, l'experiència amb la bici em va agradar molt.Per un motiu o un altre, aquest any ha sigut força irregular. Vaig passar l'abril i el maig amb problemes mecànics amb la bici, el que em va costar afluixar molt el ritme, bastants diners i agobiar-me una mica, pel que vaig decidir canviar la bicicleta. Feia temps que em rondava pel cap que una bici més enduro s'ajustava més al que era per mi el BTT, ja que amb una de rally no m'acabava de trobar. Així que va tocar començar a mirar totes les possibilitats, demanar preus, fer números i al final tot va lligar per, en tornar de les vacances, poder recollir la SANTACRUZ BLUR LT 2010 que ara m'acompanya.Ha sigut molt gratificant poder montar des de zero una bicicleta amb la que després comparteixes tantes estones de patiment i satisfacció. No va ser fins al juliol que la vaig estrenar, i va ser a Mazarrón, amb una sortida que esperava des de l'any anterior i que al final no va satisfer les expectatives per diversos motius, però queda pendent...
Una altre trobada que s'ha consolidat ha estat la sortida a Can Perot. Aquestes sortides "verano azul" estan molt bé, ens acompanyen moltes dones, anem a un ritme molt tranquil i fem un bon àpat. Aquest any es va apuntar la Sofia, que ha sortit una mica més en bici, i es va portar com una campiona, fent els 25 kms per sorpressa de molts.A l'octubre vam anar a Barcelona en Txema, en Dani i Jo per gaudir de la pedalada del Cegub.Com sempre, ambient inmillorable, recorregut entretingut i molta molta sort ja que vam tornar amb tot el que portàvem, tot i deixar-nos el cotxe obert de bat a bat tot el matí, més una GHOST que li va tocar a en Txema.
El final d'any, preparant el que havia de ser el gran repte d'aquesta temporada, pujar al Turó de L'Home, vaig fer dues tirades llargues a Sant Hilari amb en Txema i en Dani i a Tossa amb en Dani, que van resultar dues sortides molt gratificants, sobre tot la segona ja que la part del recorregut més propera a la costa va ser molt maca i variada.
Al final, la pujada al Montseny no es va poder portar a terme a la data prevista, i al seu lloc vaig fer un viatge a Murcia on vaig continuar descobrint el parc natural El Valle i els seus interminables corriols i pistes.En resum, ha sigut un bon any de ciclisme, una mica irregular, amb l'estrena de bici més adaptada a la meva idea del BTT i on he trobat a faltar una mica a en Txema, que li ha dedicat més temps a les rodes primes i s'ha posat fortíssim. No he pogut fer cap pedalada ni cursa de les gironines, però no es pot tenir tot...El 2011 es presenta molt bé i tot i que no podré fer grans coses els caps de setmana, espero fer molts kms, anar fent rutes pendents, repetir algunes de maques ja fetes i fer de noves per continuar engrandint aquesta passió.
Salut i a pedalar...¡Ah! i a nedar...

Nous reptes

2011-01-15T20:08:00.007+01:00

Aquest any ha començat preparant un nou repte plantejat a finals del passat. Des de que visc a Girona que estic al cas de la travessa a l'Estany de Banyoles i, tal i com va passar amb la Tramunbike, pensava que estaria be fer-la. Sempre m'ha agradat nedar i encara que mai ho he fet amb continuïtat, amb uns companys de la feina ens ho vam plantejar i vam tancar el tracte amb una encaixada de mans, pel que ja no ens podem fer enrere... Total que porto unes 5 sessions de natació a la piscina amb una progressió important.El primer dia, després de mirar el cronòmetre molt cansant portava ¡¡¡7 minuts!!! Estava fet pols i no havia fet ni 200 metres... Vaig fer una parell de sèries al meu ritme no gaire més llargues i cap a casa, però mica en mica la cosa a anat a més i un dia vaig estar 20 minuts, un altre 40 i l'últim dia hem vaig plantejar de fer 40 piscines que eren una mica menys de la meitat de la travessa de l'Estany.Vaig començar fent al meu ritme, canviant de carrer per no emprenyar a la gent que nedava més ràpid i amb paciència, anar contant amb una particularitat, que cada anada i tornada contava una piscina... En finalitzar, havia fet "40 piscines" sense aturar-me en uns 50 minuts i vaig pensar... "que bons que són els nedadors que fan la travessa en poc més de 24 minuts ,(resultat del primer classificat del 2010) he trigat més del doble en fer la meitat", això si, ben content per la progressió.
En arribar a la feina, comentant la jugada per escalfar l'ambient, analitzant el que havia fet amb companys que nedan sovint, arribem a la conclusió de que han estat, les matemàtiques no fallen, 40 X 2 = 80 piscines X 25 metres = ¡¡¡2 quilòmetres!!!. Això ho canvia tot... crec que podré fer la travessa amb garanties d'acabar-la sense patir. Igualment, feia temps que pensava en trobar un esport complementari al BTT i ara que m'he posat amb la natació, estic ben motivat.

De Girona a Banyoles

2011-01-09T09:39:00.006+01:00

Despré de 25 dies sense tocar la bici per unes molesties al genoll i les festes, ahir dissabte vaig quedar amb en Manolo i en Ferran per fer una sortideta, probar i tornar a pedalar. Tenia pensat intentar arribar fins a Banyoles pel peu del Rocacorba i en Ferran, en principi, s'apuntava a fer una estona ja que tenia la bici una mica abandonada i les festes li han deixat seqüeles importants... Hem anat fent i tot i que el vent ens ha posat les coses difícils alguns punts, hem arribat en una hora al desviament per pujar cap a Rocacorba pel corriol o per la pista. Allà hem fet una paradeta, unes barretes, i hem continuat fins al desviament on ha està indicat el camí. En Ferran ja ha arribat cansat, però tot i això s'ha escalfat i ha volgut continuar. A partir d'aquí tot era nou per a mí i el primer tram és una pista de baixada molt divertida cap a Biert. Com tot lo que baixa, puja, després ha toca pujar cap al collet de Can Gelada seguint del camí de Pujarnol a Biert. Des d'allà tot baixada i planejar fins a Sta. Maria de Porqueres on hem voltat el llac i hem aprofitat per fer-nos les fotos de rigor Per tornar hem fet el més ràpid, ja que les forces ja no eren les mateixes, així que hem anat a buscar l'autovia i tot dret fins a Girona. M'han sortit 52 kms. que no està malament per ser la retrobada amb la bici, això si, les moltèsties continuen i hauré de passar pel metge...Aquí deixo la imatge de la ruta.

Primer Sant Grau amb la BLUR LT

2010-12-14T14:57:00.008+01:00

Ahir vaig quedar amb en Dani i en Marc per avui pujar a Sant Grau per una ruta no habitual entre els BTTeros, i no m´extranya... Hem quedat de trobar-nos al carril bici i just passar la Pilastra me'ls he trobat, així que hem girat i després de passar per la nova passera hem fet el camí dels ànecs fins a la pujada en qüestió que ja la coneixia d'anar en moto... res a veure amb el patiment que suposa pujar-la pedalant... Quan portavem una mica, en Dani s'ha notat unes molèsties que arrossega a la cama i hem decidit deixar-ho correr i fer alguna cosa més light, però en arribar a Constantins, seguíen les molèsties i hem reculat. En Dani ha tornat cap a casa i en Marc i jo hem decidit fer el que teniem pensat.
La primera part, va fent, però arriba un punt amb una rampa sostinguda amb un bon desnivell que a supossat arrossegar la bici a estones. Quan s'ha acabat el pitjor, hem decidit tirar fins al cim on hem parat a agafar aire i hem fet un parell de fotos.Era la primera vegada que ho feia amb la BLUR LT i he arribat sense baixar de la bici, que ja és molt, però amb la sensació d'arrossegar més bici. No sé si ha estat pel neumàtic del darrera que és nou i, a part d'una mica més ample, no tant rodador com els GEAX SAGUARO que porto habitualment.
Per baixar hem fet un corriol que m'agrada molt que va fins al camí dels ànecs. Des d'allà hem anat cap a la Pilastra, on en Marc a continuat cap a casa pel carril bici i jo he fet una mica més. He anat fins a Santa Afra i després he agafat el corriol que tant m'agrada que baixa per darrera fins a la carretera amb un troçet nou que està bé. Després he fet una petita part de l'Open Natura fins a la carretera de Sant Gregori des d'on he continuat fins a casa pel carril bici. Aquí deixo una imatge del recorregut.

pels voltants de Celrà

2010-12-02T18:45:00.005+01:00

Avui tenia previst anar a Sant Feliu a fer el recorregut de la copa Gironina, però al final no ha pogut ser si no volia anar sol, així que he agafat la bici després de bastants dies sense tocar-la i he anat a fer un tomb. Se m´ha acudit pujar a Sant Miquel ja que encara no ho havia fet amb la bici nova. Abans de pujar ja m´han avisat de que estaven fent batuda de senglars i en arribar a dalt
m´he quedat amb les ganes de baixar pel corriol, així que després de baixar per la pista, he agafat aquell que tantes vegades he vist i mai havia fet, que sabia que baixava cap a Celrà.
El primer tram del corriol és fàcil i no té més dificultat tècnica que la de estar pendent de que les bardisses no et facin caure cap al costat de la pendent. Després, comença a inclinar-se i hi han trams amb bastant pendent que he fet caminant... no era coherent arriscar-me a caure anant sol. Hi ha un moment que es divideix en dos i he fet un fins que es convertia en pista i després he seguit l'altre fins arribar a baix on m'he trobat un paisatge molt del Montseny i que m'ha ben sorprès.Aquí mateix he vist una mena de cova amb una galeria perfectament excavada a la muntanya que també m'ha deixat bocabadat.En un primer moment he pensat que podria ser algun tipus d'amagatall de la Guerra Civil, però en arribar prop de Celrà he vist uns panells informatius que m'he parat a llegir. Aquestes galeries juntament amb d'altres que hi ha per la zona pertanyen a les mines de Celrà que daten de finals del segle 19. Es diuen La mina del Nen i la mina Victòria. Ha sigut molt interessant descobrir aquest racó de les Gavarres ple d'història.
Després de la visita cultural he continuat direcció Celrà, però de seguida he trencat a la dreta per remuntar cap a Els Àngels per la ruta 11 de BTT. Una vegada a la pista que va cap a Sant Miquel he anat a buscar la pista de descens que hi ha prop del camí de les dones i fent algun tram, he baixat fins a Sant Daniel. Ja a la Devesa, en un "alarde de juventud" he volgut saltar un rec a tota velocitat que m'ha costat una bona arrossegada pel terra, un neumàtic del darrera i una caminada fins a casa... ens pensem que som jovent i aixà ja va passar ...
Aquí deixo la imatge de la ruta del WIKILOC.

Sortida a Murcia.

2010-11-15T19:57:00.007+01:00

El que havia de ser la sortida al Turó de l´Home, es va convertir en un viatge a Murcia per conèixer a Marta, la meva nova neboda, així que, tot i que el dia era el perfecte (assolejat, cel net amb vent del nord i no gaire fred) l'haurem de buscar nova data. En Txema es va alegrar ja que no podia venir i jo també, no hauria estat el mateix sense ell.
Donçs com no podia ser d'altre forma, la bici també venia de viatge, tot i que per diversos problemes no he pogut sortir fins avuí. Cap a les 12:30 sortiem de casa del meu cunyat en direcció al parc natural del Valle, un paratge impressionant amb grans paissatges, ple de pistes i corriols i que es troba a escasos minuts de la capital. Hem començat per carretera per anar agafant alçada fins una pista de pujada impressionant. Era un camí d'un parell de metres d'amplada, amb constant ascensió, fent ziga-zagues i amb moltes pedres que el feian bastant tècnic.En arribar a dalt he esperat al meu cunyat i he trobat maca aquesta imatge de la màquina, que la veritat és que cada dia hem dona més satisfaccions.Després hem anat fent pistes en direcció a l'àrea recreativa de La Cresta del Gallo. Hem passat per un mirador d'on havia aquestes vistes de la ciutat.Ja a prop de La Cresta del Gallo, hem anat a fer aquesta foto a una barraca que hi ha al mitg del no res i que la primera vegada que vaig passar, hem va semblar autèntica.Després hem fet un tram de corriol molt maco fins arribar a l'àrea recreativa, des d'on he baixat per carretera fins a Murcia.
Avuí he portat la GoPro Hero i he fet alguns vídeos, però no han quedat del tot bé i m'estimo més no possar-los. Com hem va passar ja l'altre vegada que vaig sortir per aquesta zona, m'ha agradat molt, i és que hi ha tantes possibilitats que podries estar fent kms de corriols sense sortir de la zona. De fet, aquestes montanyes,tenen la particularitat que al no tenir gaire vegetació, per qualsevol lloc pots obrir nous corriols.
No han sortit gaires kms. però si que han sigut intensos. Aquí teniu el track i una imatge del Google Earth.

GIRONA -TOSSA - GIRONA

2010-11-05T17:44:00.009+01:00

Quina sortida!!! Avuí amb en Dani i una estona en Manolo, hem fet una tirada llarga per anar preparant la de dimecres vinent. Feia temps que volia anar fins a Tossa de Mar i la veritat es que ha valgut la pena. Hem tingut tot tipus de terrenys, bones vistes, bon esmorzar i una bona quilometrada. A les 10 haviem quedat davant de la Guardia Civil i quan hem arribat, en Dani ja ens esperava. Hem tirat pel carrilet a bon ritme fins que en Dani a punxat a Quart i hem parat a reparar. En Manolo ens ha acompanyat fins a prop de Llagostera i nosaltres hem continuat fins al poble on hem parat a comprar una càmara i a fer unes barretes. Des d´alla hem continat per la via verda fins a la carretera de Sant Grau on hem vist passar un Porsche classic del Rally Costa Brava, com sonava! Una vegada a dalt hem trencat a la dreta pel GR que va cap a Tossa i on hem parat a fer aquestes fotos,
Quines vistes! La pista que baixa es molt entretinguda i requereix molta concentració, ja que rellisca bastant i hi ha força pendent. A mitg recorregut hem agafat un corriol que és drecera de la pista i molt divertit amb trams molts tecnics. Quan hem arribt a Tossa, hem anat fins a la platja on hem esmorzat una mica amb vistes al Castell.Despres hem pujat al Castell buscant la continuacio del GR cap a Lloret i després d'unes voltes pel casc antic hem trobat el camí que ens ha portat per unes pujadetes que després d'esmorzar ràpidament ens han possat a to, passant per Cala Llevadó fins un punt on hem creuat la carretera per continuar per un camí que continuava pujant i pujant fins que he trovat el que buscava... un corriol de baixada bastant tècnic, ple de xargais i arrels que el fan molt entretingut fins el seu final ja a tocar del "Castell" de Sant Eloy. Allà s'agafa el recorregut número 1 del centre de BTT que després enllaça amb el 3. Durant aquest tros que va planejant al costat de la carretera de Llagostera i el riu, hem trobat tot tipus de terres en pocs quilòmetres... pista cobertes de fullaraca, sorra, terreny sec, humit, una de uns 100 metres plena de pedres, aquest pas al costat del riu on he parat a grabar a en Dani.
Ha sigut molt entretingut fins que ha arribat el moment de pujar. Quina pujada...llarga, llarga, llarga... no s'acabava mai... Però tot té un final i aquesta pujada no podia ser menys. Una vegada coronat el cim hem anat a sortir a la carretera on ho hem posat tot per baixar fins a Llagostera. Allà hem begut una mica d'aigua, i tornada pel carrilet ja bastant tocats fins a Quart on en Dani ha continuat per carretera fins a Bescanó i jo he continuat fins a Girona. M'han sortit 92,8 kms, una bona tirada. Aquí deixo una imatge del track.

2 x 4 = 9

2010-10-29T01:39:00.009+02:00

Ja feia dies que amb en Xevi i en Javi haviem quedat per sortir des de la feina aquest dimecres 27, però en Javi tenia visita amb el metge i s'apuntaria més tard, quedant la sortida en un mà a mà entre en Xevi i Jo. Després de preparar-me, vaig sortir cap a la feina i vaig entrar a l'aparcament on hem vaig trobar a 4 companys preparats per sortir. Ja sabia que hi havia un altre grup que també feien les seves sortidetes, però mai havíem coincidit així que els hi vaig demanar on anaven i hem van contestar que amb nosaltres, i encara faltaven la Dunia i en David... quina sorpresa, sempre són més agraïdes les sortides amb gent...
Quan ja hi érem tots vam sortir cap a Vilablareix i Aiguaviva pel recorregut de sempre i un dels companys de l'altre grup va haver de tornar-se ja que el seu nivell era més aviat baix (era la seva 4ª sortida. Més tard, en Javi ens va trucar que ja estava enllestit del metge i el van anar a buscar a La Crosa, d'on aniríem a buscar l'Onyar i on vaig gravar aquest vídeo:
Una vegada a la carretera de Brunyola, vam decidir continuar per aquesta fins a passar el poble, on vam trencar a la dreta per agafar un corriol que conec i que feia temps que tenia ganes de fer. Va resultar estar una mica brut, però tot i això el vam gaudir molt. És molt maco i llarg, amb el primer tram més tècnic en baixada i després per entre arbres i matolls com si anéssim per un túnel. Després toca pujar una mica fins uns camps on vam decidir tornar no abans sense fer un tram de baixada una mica extrema, però també va tenir el seu encant. Allà tots, d'una manera o un altre, vam tocar terra, ja que el desnivell és molt important i excepte en Javi que pràcticament ho va fer tot pujat a la bici, la resta ho vam fer a peu.Una vegada a la carretera, vam arribar a Sant Dalmai, l'Oscar va decidir continuar per carretera i la resta vam anar fins l'aparcament de La Crosa on vam enfilar la carretera fins Aiguaviva. Allà vam agafar uns corriols molt divertits fins a enllaçar amb la ruta que havíem fet al matí. Va ser una bona sortida i tots ho vam gaudir tant que ho repetim el pròxim dimecres. Em van sortir 51 km., que no està malament després de lo de dilluns.
P.D. El títol ve donat per que en principi érem dos, que multiplicat pels 4 que hi havia a l'aparcament fan 8 tot i que la Dunia i en David encara no hi eren al grup, més en Javi que s'apuntava després, 9... sense comentaris...

SORTIDA MARATHON AL TURÓ DE L'HOME

2010-10-26T13:53:00.005+02:00

Quan pedalàvem en Txema i jo per la pista paral·lela a l'autopista cap a Sant Celoni durant la Girona-Badalona de l'any passat, anava mirant el Turó de l'Home i rumiant que estaria bé plantejar-se'l com a objectiu.M'agrada funcionar per reptes, i aquest havia de ser el d'aquest 2010, així que després de llençar el guà, de moment, en Txema (com no), en Dani, en Jordi i en Xevi s'han apuntat.
Va tocar passar algunes hores davant de l'ordinador amb el WIKILOC i el COMPELAND, fer un viatge a Sta. Maria de Palautordera per que en Jaume m'assessorés de la baixada i dedicar tres sortides a polir el tram fins a Sta. Coloma de Farners, però ara ja està tot lligat i només faltava el dia, així que, si no hi ha cap contratemps, serà el pròxim 10 de novembre. Si algú s'anima, només ho ha de dir que serà ben vingut. Aquí deixo el Track i la imatge del perfil.

Girona-Sant Hilari-Girona

2010-10-25T20:41:00.006+02:00

Avui, amb en Dani i en Txema, hem fet una gran sortida que m´ha servit per posar les basses d´un bon Girona Turó de L´Home. Feia temps que tenia pensat pujar a Sant Hilari a, per una banda, superar una fita, i per una altre, aprofitar per veure a en Guillem, que feia temps que no ens veiem. Així que a les 09:45 he recollit a en Dani a Bescanó per anar a Anglès on havíem quedat amb en Txema a les 10:15. Hem tingut algun contratemps i això ens ha fet arribar una mica tard. Una vegada junts hem començat a buscar un camí que havia fet temps enrere amb la moto, i després d'algunes voltes, l'hem trobat i hem pogut gaudir d'uns corriols maquíssims fins a travessar la carretera de Sta. Coloma on he gravat aquest vídeo:

Quan hem passat la carretera a tocat pujar, no sabíem ben bé on aniríem a petar, però tard o d'hora tocava fer-ho, així que he anat fent entre castanyes i al meu ritme mentres en Dani i en Txema m'anaven esperant. Tots dos van molt forts per mi i suposo que un dia es cansaran d'esperar-me... que hi farem, es perdran els corriols que tinc emmagatzemats al GPS integrat...je,je,je...
Al final resulta que hem arribat al peu de Sta. Bàrbara on en Txema ja havia pujat un altre vegada, així que després de comentar la jugada i, ja que hi érem, doncs cap a dalt... Quina pujada!!! i després del que ja portava... se m'ha fet dura, però ho he fet. Hem menjat una mica, hem patit per uns quants núvols bastant negres, hem fet la foto de rigori a continuar que encara quedava bastant. Ara tocava arribar a L'Espinau i El Subirà on, just abans de pujar, hem tingut els nostres dubtes si acabaríem la feina ja que s'ha posat a bufar un vent molt fort i fred, però després de que ens diguessin que ja quedava poc fins a Sant Hilari, hem decidit continuar. Una vegada allà, hem travessat per dins la finca d'en Guillem, hem fet la paradeta per saludar-lo i cap a baix per la carretera d'Ossor on hem parat al càmping a fer un cansalada energètica. Ens han atès molt bé i el menjar, molt bo. Després de recuperar forces hem continuat per la carretera a bon ritme per entrar en calor, quin fred que feia!!!. Abans d'arribar a Anglès, en Txema a agafat una pista cap a La Cellera i en Dani i jo hem continuat fins agafar el carrilet. A Bonmatí, en Dani ha continuat per carretera i jo he passat per Constantins, el camí dels Ànecs fins a Bescanó i carrilet fins a Girona. En total m'han sortit 100.4 km, una bona tirada per anar assimilant el pròxim repte...Aquí teniu el track un imatge de la ruta en Google Heart i del perfil.

7 Pedalada CEGUB

2010-10-06T16:33:00.011+02:00

Avuí hem anat en Dani, en Txema i jo a la pedalada que organitza el CEGUB a Collserola. Com sempre, un gran ambient, una perfecta organització i uns extres (regals, espectacle de Dani COMAS i sorteig) que fan que valgui la pena anar-hi. El matí ha començat ben d´hora per no arribar justos com l´any passat, així que passades les 9 ja hi erem al velòdrom d'Horta amb temps suficient per anar a buscar els dorsals, canviar-nos, fer una volteta per escalfar mínimament i anar cap a la sortida. Cap a les 10 s´ha donat la sortida amb en Roberto HERAS i el Jose Luis LAGUIA davant de tot. Com sempre, només començar tocava pujar a dalt de Collserola d´on teniem unes vistes impressionants de Barcelona. La pujada s´ha fet dura però com ja sabia on anava, he dossificat una mica.En arribar al primer pas técnic he trobat una mica de cua que de seguida s´ha esvaït i hem pogut gaudir d´un tram de corriol bastant maco. En general la pedalada va bastant per pistes així que quan s´agafa un tall amb més dificultat és fa amb ganes. He anat fent al meu ritme i a les baixades sempre avançava a algú. En arribar al primer avituallament m´he trobat amb en Txema i en Dani ja que s´ha fet un reagrupament.En Txema a estat tota l´estona amb els de davant i en Dani, al seu ritme, que per mi és alt, i avuí suposava estar al segon grup. Quan hem tornat a sobre de la bici s´ha fet una mica feixug i no hem trobava del tot bé, però mica en mica he anat agafant el meu ritme passant pel següent avituallament sense aturar-me, cosa que no ha tret que a les llargues pujades m´avancés força gent. Hem trobava amb poques forces per apretar així que he mantingut un ritme cómode per mi per no quedar buit com algún que hem trobat pel camí que semblava que es menjaria el món a la primera pujada i després s´ha tingut que arrossegar per la resta del recorregut. Cap a la baixada final gaudint amb marge fins al velòdrom.Quan he arribat, en Txema i en Dani m´esperaven per anar al cotxe on ens hem portat una gran sorpressa. A mida que ens apropavem al cotxe, crec que pensàvem que ens haviem equivocat de parking, però mica en mica hem vist que no, que aquell cotxe que tenia una porta ben oberta era el d'en Dani...Després de patir pensant que ens ho havien cardat tot, mirem i no hi faltava res, el meu rellotge ben visible a la porta, les carteres, els diners, móbils... increible... començava la nostra ratxa de sort...
Hem anat al velòdrom a dutxar-nos on hem pogut veure entrenant a la selecció catalana de ciclisme.A continuació hem vist l'espectacle d'en Dani COMAS, que s'ha jugat la seva bici amb algú que saltés a peu més alçada que ell amb la bici i s'ha tallat quan ha vist que un bomber de Barcelona tenia molles en contes de cames i li guanyava la juguesca. I per acabar la festa, el sorteig, on han començat a repartir premis petits fins arribar a les bicicletes i on estavem segurs que ens tocaria alguna fins que la mà innocent a tret un número dient, "un ben rodó" i en Txema, que tenia el 100 a dit, "el meu" i així ha estatuna GHOST SE2000 del 2011 molt maca que no sabiem com portariem, però després de desmontar-la ha entrat facilment al maleter del cotxe. Total, que hem passat un bon dia de BTT i hem tingut la sort de cara durant tot el matí...potser hauriem d'haver anat al bingo...

Segona sortida a Can Perot

2010-09-22T19:24:00.013+02:00

Avuí hem quedat per fer la segona sortida a Can Perot (Granollers de Rocacorba) amb dinar inclós. En principi haviem de ser força gent però sempre, per un motiu o un altre, algú falla i hem sigut 13, o 12+1 pels supersticiossos. Aquest any, la presència femenina ha estat nombrosa, amb la Sofia, la Isa, la Dúnia i la Meritxell preparades per passar un bon dia de BTT.
Com per ser la segona sortida de la Sofia, fer els 25 km de l'anada més els 25 de la tornada era una mica fort, aquest matí a les 08:15 era a Can Perot per deixar el cotxe per que pogués baixar després de dinar. Li va dir a la Isa i en Paulí que també van demanar un seient per baixar en cotxe.
He baixat per carretera per estar el més aviat possible a Girona i m'he trobat amb una imatge ben maca de la vall del Llémena amb part enboirada i part ben assolejada i he parat a fer aquesta foto.Una vegada a Girona, a les 09:30 erem al pavelló i a les 10:00 ja estavem tots preparats per sortir cap a Sant Gregori a recollir a en Manolo.Hem fet el recorregut de sempre, pujant pel carril bici fins a Sant Gregori, el premi especial de la muntanya a Santa Afra, on hem parat una estonetai després la part del corriol de baixada molt tècnica del camí Ral on hem fet algunes fotos i aquest vídeo

A continuació tocaba passar el Llémena, que sempre dona per fer alguna gravació i riure de les remullades

En arribar a la carretera de Granollers de Rocacorba, en Ferran, que avui estaba pletòric, i en Miguel han tornat cap a Girona, i la resta, ja arribats a Can Perot, hem pogut gaudir d'uns moments de relax a la terrasseta amb les clares i cervesses corresponents, comentar la jugada i aplaudiments per la Sofia que s'ha portat com una campiona.Una de les coses per les que val la pena aquesta sortida, sense dubtes, i per majoria, és l'arrós de Can Perot... sempre cau alguna safata més, tot i que aquest any hi havia una mica de pressa per tornar i ens vam controlar per no haver de pair-lo després estirats a la gespa.Una vegada reposat minimament el dinar, en Txema a tornat cap a Amer per la Barroca i els 5 restants hem desfet camí fins al pont del Llémena del pk 17 per acabar la sortida per carretera i arribar a una hora prudent. En total m'han sortit 70 km., però lo millor és poder compartir un dia de relax ciclístic, acompanyat de bona gent i amb uns bons paissatges. Aquí deixo la resta de les fotos.

FORQUILLA FOX F100RL

2010-09-07T18:33:00.002+02:00

Venc aquesta FOX F100RL en bon estat. Tub de direcció tallat a 18,5 cm.

Interessats possar-se en contacte al meu correu.

Rocacorba ... i van tres

2010-08-31T21:03:00.009+02:00

Avuí he anat amb en Ferran a Rocacorba. Era la primera vegada que pujaba fins el cim del Puigsou. Un altre vegada que vam pujar es va quedar al plà de les antenes i avuí, amb molt patiment, hem arribat junts a dalt. Les últimes plujes han fet sortir moltes pedres i estava més dur del que ja suposen els 23 km aproximats que hi ha des de Girona.Una vegada a dalt, hem fet la foto obligatòria i després de l'avituallament hem anat cap al santuari per agafar el corriol d'apeu per baixar a Canet.En Ferran, que tampoc havia baixat mai pel corriol, l'ha trovat una mica extrem. El principi ho és una mica, però després crec que ho ha gaudit, encara que ja anava bastant tocat.També l'he fet aquest video:
Avui era la primera vegada que sortia per Girona amb la BLUR LT, de fet, volia estrenar-la pujant a Rocacorba, però com marxava a Mazarrón... La qüestió és que avui, baixant pel corriol, he sentit allò que pretenia quan vaig fer el canvi: més seguretat a l'hora de baixar i poder afrontar passos que abans no m'acabava de decidir. He disfrutat molt. En un pas al que m'he sorprés afrontant-lo sense rumiar-m'ho dos vegades en Ferran m'ha grabat aquest video quan l'he tornat a fer:

Ja per acabar, una curiositat que ens trobem pel camí. A l'últim tram més planer, hi ha aquest arbust amb el tronc recargolat:Ha sigut una bona sortida, un repte superat per en Ferran que ja a aconseguit els tres pics dels voltants de Girona (Sant Miquel, Sant Grau i Rocacorba) i 41,5 km en 3 hores i 28 minuts

Sortides a Mazarrón

2010-08-23T09:55:00.013+02:00

Aquesta última setmana l'hem passat a Mazarrón (Murcia) amb la familia i m'ha servit per estrenar la nova bicicleta i per repetir una ruta que vaig descobrir l'any passat i que m'encanta. El dimarts hem vaig aixecar a les 06:20 i a punt de sortir per la porta hem vaig adonar de que plovia... i fort... gran matinada per res. Va estar tot el matí plovent amb ganes que van provocar petites inundacions allà i grans riuades a pobles propers com Àguilas.
El dimecres, ja amb el meu cunyat vam decidir atacar el cim de La Picadera, on hi ha un mirador excelent sobre tota l'abadia de Mazarrón. Per ell era un repte, no té gaire temps per sortir i tot just fa un any que pedala, així que amb un ritme suau vam anar fent tota l'abadia vorejant el mar fins arribar a La Azohia, on vam remontar la rambla fins a la carretera de Campillo de Adentro que en va portar fins a les antenes. Allà vam poder gaudir de les incoparables vistes i vam immortalitzar aquest gran moment
La baixada, res d'especial fins arribar al plà, on es fa molt agradable pedalar vora el mar, a estones per un passeig i a estones per la mateixa platja, encara que en algún moment es faci complicat com es pot veure en aquest vídeo.

A la zona de Isla Plana, vam passar per una mena de camí de ronda amb esglaons i murs de pedra que també va tenir el seu encant, tot i no tenir sortida.
El divendres ben d'hora, encetavem la gran sortida de la setmana: anada a Castillitos per la costa.
Aquesta ruta la vaig descobrir amb les indicacions d'un biker que hem vaig trobar a Cabo Tiñoso l'any passat i la veritat és que la vaig gaudir com poques rutes fins ara, així que l'agafava amb moltes ganes.
Vam començar amb l'inevitable recorregut per tota l'abadia fins a La Azohia, la Rambla i la carretera fins a gairabé la cruïlla de Castillitos, aquí s'agafa l'únic camí practicable que es veu a l'esquerra, que després d'una lleu ascensió ens mostrarà unes vistes impressionants de la costa fins a Cartagenai després ens baixa per una pista molt pedregosa fins al mar. Un dels trams està format per una ziga-zaga per salvar un desnivell important on vam fer aquests vídeos:
i on li vaig fer aquesta foto a en VíctorEl camí continua amb un lleuger desnivell on, a estones s'ha de baixar de la bici per fer algún pas complicat i, a estones s'ha de pedalar per pujar una mica. En aquests corriolen Víctor va patir una caiguda per davant per culpa d'una branca que li va bloquejar la roda i es va fer una mica de mal, pel que no vam poder fer el bany previst a la cala Salitrona, una preciosa cala de la que, per desgràcia, ningú se n'ocupa i està plena de deixalles de tot tipus que porta el mar.
A partir d'aquí tot és pujada fins a Castillitos, nom popular que se li dona a l'antiga base militar de Cabo Tiñoso, d'on veiem gran part del recorregut i es pot visitar les instal·lacions militars que són molt interessants.En quant a la bici, a part d'haver d'ajustar alguna coseta i d'una punxada, a anat perfecta. Hi ha una petita diferència de pes amb la BLUR XC, però els recorreguts de suspensió més llargs van molt bé. He notat que el FOX RP23 amb el sistema PROPEDAL és una passada i encara tinc que pul·lir els reglatges correctes. La forquilla, amb la possibilitat dels tres recorreguts, va molt bé. Pensava que no es faria servir gaire, però la veritat és que és molt pràctic. Estic content i a mida que vagi sortint, li aniré treient més rendiment.
Deixo una imatge en Google Earth del recorregut i AQUÍ us podeu descarregat el track.

Lifting a la BLUR XC

2010-08-14T14:52:00.014+02:00

Després de desmontar la meva SANTACRUZ BLUR XC per poder montar la nova BLUR LT, vaig decidir fer-li una mica de cirugia estética ara que esta tant de moda partint d'aixo, un cuadre en bon estat amb algunes pelades i picades a la pintura i les enganxines en força mal estat.Lo primer que tocava fer era desmontar-la el maxim possible.Després treure-li tota la pintura, feina que va ser bastant dura tot i fer servir un decapant, producte bastant tòxic i que ha requerit posar-lo diverses vegades per treure-ho tot.Veure el cuadre "pelat" m'ha permés adonar-me de dues coses:
Primer, la magnífica qualitat de les soldadures fetes per la gent de SANTACRUZ, que em fan valorar aquest cuadre com una autèntica obra d'art en metall, on s'han unit peces mecanitzades amb tubs d'una forma perfecta.
Segon, la extrema lleugeresa i la gran ressistència d'aquest cuadre d'alumini.
A continuació deixo un seguit de fotos en detall d'algunes de les seves parts.Ara tocava portar-lo al planxista que el pintaria. Després de donar-li la imprimació i preparar-lo li va donar les capes de pintura. Quan va estar, vaig anar a possar-li les enganxines comprades a BIKESDECALS que tenia preparades des de feia temps. Una vegada posades les enganxines només faltava possar-li una capa de vernís per protegir-ho tot i donar-li un acabat brillant amb aquest resultat final:La meva intenció era pintar-lo en negre però el nou propietari va triar aquesta combinació que, personalment, m'agrada molt. Ara li ajudaré a passar tots els seus components al cuadre i aviat tindrà bici nova.

Ja roda...

2010-08-13T21:46:00.005+02:00

Després d'una última setmana d'estones de feina, avuí he pogut rodar una mica amb la nova bici. M'ha costat ajustar-ho tot, però el final ha sigut gratificant, encara que manquen posar a punt les suspensions. Vull explicar una mica tot el procés, així tindré un record de la creació i neixement de la nova criatura.
El primer pas va ser anar a buscar el quadre i suspensió que tenia encarregats i vaig afegir-li un manillar que tenien d'oferta i que necessitava per guanyar una mica d'amplada.Després de no trobar sol·lució per adaptar les meves CROSSMAX SL, vaig decidir comprar aquestes CROSSMAX STAra havia de desmontar la vella BLUR XC i començar a muntar la nova BLUR LT. Primer pas... montar la direccióVaig montar les rodes amb els meus discos, caset i neumàtics Després tocava montar la impressionant FOX TALASEl manillar i la tija amb el seientPedalier, cadena, canvi, desviador, fundes, cables i pedals nous que feia temps que guardavai després de col·locar frens, comptaquilòmetres, etc., aquest és el resultat Estic molt content amb ella i quan adapti les suspensions a les meves necessitats, penso que hem donarà moltes alegries i grans moments. Aquesta próxima setmana la provaré a Mazarrón, així que ja ho explicaré...
Próximament faré un altre entrada amb el procés de restauració de la BLUR XC, que penso que quedarà espectacular.

Ja tinc les llantes!!!

2010-08-05T12:09:00.004+02:00

Tal i com em van dir, ahir van arribar aquestas espectaculars Mavic Crossmax ST, així que la setmana vinent espero tenir bici i començar a pedalar i gaudir de noves sensacions. Hem falta acabar de desmontar l´altre bici, comprar alguna coseta i començar a montar la nova.

1ª SORTIDA NOCTURNA

2010-07-30T09:48:00.009+02:00

Feia temps que comentàvem la possibilitat de fer una sortida nocturna, en Marc li va posar data i al final ens hem trobat 14 bikers amb ganes d'aventura a Sant Pere de Galligans, tot i faltar gent, alguns per impediment i d'altres per lo de sempre, excuses sense fonament...La intenció era pujar a Sant Miquel i baixar després al König a prendre algo. Hem començat a pujar per la Vall de Sant Daniel per una ruta que no havia fet mai. De tant en tant feiem reagrupaments ja que la pujada és important i el camí més llarg que per la ruta tradicional.
Durant la pujada anàvem tenint boniques imatges de petites llums que enfilaven el camí lentament.fins a l'arribada a Sant Miquel on després de pujar al Castell hem tingut unes impressionants perspectives de la nit de Girona, la lluna sortint des del mar ben vermella... ha sigut un bonic espectacle.
Una vegada repossats, hem començat a baixar, alguns per la pista i els altres pel corriol tècnic fins a tornar a reagrupar-nos. Per mi ha estat la part més divertida per la dificultat relativa del camí que t'obligava a concentrar-te i aplicar-te al 100%.
Una vegada arribats a la Vall de Sant Daniel, hem decidit acabar de baixar pel Barri Vell i la Catedral i la veritat que ha valgut la pena. Hem baixat diversos trams d'escales i hem pedalat pels carrerons, que de nit, tot i la llum dels fanals, té un encant especial.Després hem arribat al centre i al final hem trobat lloc a la Plaça Independència per calmar la nostra fam.
Ha sigut una bonica experiència que esperem repetir aviat.

Retrobament ...

2010-07-28T15:50:00.002+02:00

Ahir, després de més d'un mes sense pedalar vaig quedar amb en Manolo per retrobar-me. En principi, la intenció era fer una sortida suau i anar fins Anglés pel camí dels ànecs, però una vegada a Sant Julià de Llor, vam decidir anar fins a Amer per la carretera antiga i ja que hi erem, vam anar a Sant Climent d'Amer, i ja que hi erem vam anar a buscar la carretera de Les Serres, i ja que hi erem la vam baixar fins a la carretera de Sant Martí de Llémena i, ara sí, cap a Sant Gregori un altre vegada. Hem van sortir 52 km en unes 3 horetes. Tot i fer tant de temps que no anava en bici, hem vaig trobar bé i sobre tot, amb ganes, això si, el cul el vaig fer patir. Ara, només tinc que verificar unes molèsties físiques, montar la bici nova i tornar a pedalar a tope.

Bici nova

2010-07-19T19:36:00.003+02:00

Per fi, una vegada acabades les vacances, he pogut anar a buscar el quadre i la forquilla que tenia encarregats des de principis de juny i que m'esperaven a LTM-RACING des de finals. Es tracta d'una SANTA CRUZ BLUR LT 2010 amb amortidor FOX RP 23 BOOST VALVE i una forquilla FOX TALAS de 140.

Ara em toca possar-me a fer de mecànic i segurament comprar unes llandes per la forquilla amb eix passant QR15. Ja tinc ganes i espero tenir-ho enllestit en un parell de setmanes. Ja la presentaré una vegada acabada.

2on BTT TRÓS D'EN JULI

2010-06-22T18:12:00.016+02:00

Després de l'anul.lació pel mal temps de la setmana pasada, avui hem fet la primera sortida multitudinària de la temporada.
La setmana pasada en Ferran i jo vam estar reconeixent el recorregut i netejant alguns trams. Havia pensat un recorregut apte per tothom i, al meu parer, maco i divertit, amb un punt d'inflexió on els que tinguessin prou, tornarien facilment fins a Sant Gregori.
A les 09:30 haviem quedat uns quants a Fontajau, i quan erem tots, hem sortit pel carrilet cap a Sant Gregori per fer els 6 km fins el Trós.Després de la foto de part del "TEAM MANOLO"i la de tot el gruphem sortit amb els que s'esperaven allà, fent la ja tradicional travessa de la riera de Llémena, on per problemes tècnics aliens a l'operador de vídeo, no hem pogut tenir grabació del moment. Hens hem dirigit cap al camí a Soler Patel on hem pujat per l'urbanització, uns 500 metres de rampa forta per asfalt que cadascú a fet al seu ritme. Una vegada a dalt començava la diversió i hem anat fent pistes i corriols fins arribar a aquest punt on he grabat aquest vídeo:
Hem arribat a Taialà havent patit algunes caigudes sense importància, inclosa la meva endarrera més espectacular que altre cosa. Una vegada fet un petit tram per carretera hem arribat a una pista que haviem de remontar una estona per tornar a gaudir de trams de corriol de baixada i posterior planeig per dins de bosc, bastant enverdisat per cert, fins arribar a la carretera dels Ocells Perduts, on hem dividit el grup. Els que havien tingut prou o tenien que marxar han tirat cap a Germans Sabat i la resta ens hem enfilat cap al recorregut del Caixa Girona de fa uns anys, on ens hem tornat a trobar trams molt bruts (tot i que vaig netejar fa temps un bon trós) i ha tocat arrossegar ferro una mica.Arribant a Sarrià de Dalt, en Ferran a tingut una rampa i la veritat és que crec que ja en teniem prou, així que he controlat els meus dessitjos inicials (acabar el recorregut del Caixa Girona a Fontajau amb el que suposa la última part) i hem agafat camí cap a Sant Gregori amb aquest pas per valents abans d'arribar a Germans Sabat.

Després hem passat pel polígon fins a la Nestlè i cap a el Trós.
En arribar, el bany de rigor a la piscineta i a gaudir del bon dia que ens ha fet i d'aquesta estona de germanor amb els companys amb un bon àpat on no ha faltat de res.
Aquí deixo les fotos, el track i la imatge en GOOGLE EARTH.

Mare de Deu del Mont

2010-06-09T15:11:00.008+02:00

Després de quedar anul·lada la sortida i el dinar amb els companys de feina per la previsió de pluja, ahir vaig parlar amb el meu amic Jose de Màlaga que està passant uns dies a Beuda, i en un moment, vam organitzar una visita amb pujada a La Mare de Deu del Mont. Només sortir de Girona ja ha començat a plovisquejar, així que l'excursió semblava que l'hauriem de deixar per un altre dia. Tot i això, estavem amb ganes, i després d'esmorzar una mica amb les "nenes", hem vist que parava, hem agafat les bicis i a pedalar.Hem pujat tot per la carretera, i m'he plantejat intentar fer-ho amb el plat mitjà, encara que en Jose portava una ritme superior al meu i, si nos fós per que m'esperava, m'hauria tret un grapat de minuts al cim. M'ha sigut impossible no enrecordar-me de la sortida que vam fer a Formentera junts, on va estar a punt d'enviar-me lluny i d'agafar una bona "pàjara". Ara està en molt bona forma.
El dia estava complicat, amb estones de pluja i sobre tot molta boira, però teniem ganes i sense parar hem arribat al cim. El temps també ens ha privat de les excepcionals vistes que hi ha des del Mont, però ens haviem de fer les fotos.Per baixar, tal i com estava el temps, fer tota la carretera fins a Beuda no em feia especial il·lusió, així que mirant els tracks que havia baixat del WIKILOC he vist la possibilitat de fer una part per camí que ha resultat ser un corriol molt tècnic que, amb la pluja, estava bastant complicat i perillós, ja que les pedres i arrels relliscaven molt, així que ens ha tocat fer gran part amb la bici a coll.Tot i això, els troçets que hem pogut fer pujats a la bici, els he gaudit molt. He pogut fer aquests videos:
Una vegada hem arribat a una pista ample, ja hem pogut pedalar fins arribar a Falgars, i des d'allà, un altre cop per carretera fins a Salvanera, per on he aprofitat els últims trams per apretar una mica. Feia temps que tenia ganes de pujar a la Mare de Deu del Mont, així que un altra fita aconseguida i amb el plat mitjà. Aquí deixo la imatge del Google Earth i clicant podreu accedir al track.

JA LA TENIM AQUÍ !!!

2010-06-02T11:16:00.002+02:00

Per fi el dilluns vaig anar a buscar la bici a Sabaadell una vegada acabada d'arreglar i dimarts, a probar-la amb els companys. Tot bé, va perfecta i em vaig retrovar amb ella. M'ho vaig passar molt bé, encara que vaig notar-me fluix després de tants de dies sense pedalar i tot i tenir alguns problemes mecànics (trencament de cadena). De totes formes, aviat hi hauran novetats ciclístiques encar per acabar de definir.

I ara la PEUGEOT ...

2010-05-27T20:48:00.003+02:00

Ara veig que anava equivocat... la PEUGEOT no és una BTT i menys doble... així que la pobre, després d'uns quants salts i pujades de voreres, va dir prou i es va trencar per una de les vaines deixant la roda posterior tocant amb aquestes. Total, que ara si que estic sense bici... Que hi farem...

Dies de sequera ciclista

2010-05-26T19:34:00.002+02:00

Ara fa temps que no escric res, i això té un motiu que no és altre que problemes mecànics amb la bici. Feia dies que, després de fer-li el manteniment del link de la suspensió trasera, no havia quedat del tot bé, el basculant tenia joc i quan pedalava fort em tocava amb la biela.
Vaig quedar amb en Txema per fer un tros de la Tramunbike i intentant collar-lo una mica, se'm va trencar un cargol... total, que vaig anar a Sabadell des d'Amer a comprar tot el kit per cambiar-ho tot. Una vegada a Girona vaig portar-ho al mecànic i sense les eines adequades no es podia fer bé pel que, aquest cap de setmana passat, la vaig dur al meu oncle que me la portarà a reparar.
Tot plegat, sense bici, sense pedalar i una mica agobiat amb el tema.
De totes formes, aprofitaré per fer-li un rentat de cara i aquesta setmana sortiré un dia a passejar amb la meva última adquissició, una PEUGEOT antiga que va de meravella per anar per Girona.

Dies de neteja de corriols

2010-05-04T20:49:00.007+02:00

Després d´algunes sortides i veure com estan els camins i corriols, feia dies que volia sortir a netejar una mica alguns dels que paso habitualment, així que he comprat una eina per fer-ho i, tot i la pluja, he anat una estona. He fet part del recorregut del caixa Girona de Fontajau i m´he trovat que bona part d´un dels trams de corriols més macos, estava totalment obert com per passar un cotxe. De totes formes he anat netejant algunes branques fins que tornat m´he trobat una part d´un corriol tallat.Després d´una estona de feina ha quedat així.A la zona d'Els Àngels també he fet una mica, però aquí la cosa es diferent. Hi han zones de bosc que estan molt afectades, així que, molts camins i corriols es troben tallats. He fet un corriol que baixa des de Can Pol a la ruta 11 de BTT. Com es pot veure a les fotos estava molt malament.Però després de prop de dues hores...He comprat una serra plegable que puc portar sempre a la bosa sense perill de que hem faci mal en una caiguda, així que continuaré fent feina per recuperar alguns dels camins i corriols perduts. Si tots (bikers, motoristes, caminants, etc.) ho fessim una mica...

Per Olot i la Vall de Bianya

2010-04-24T17:58:00.011+02:00

Finalment he pogut sortir amb en Joan. Feia temps que en parlaven i no coincidiem, total que avuí em podia organitzar fins a mig dia i he pujat a Olot. Tenien previst fer una ruta des d'Olot fins a Prats de Molló, però per mi era massa temps i, com he pogut comprovar després, crec que també massa dura pel meu estat de forma. A les 07:00 sortiem, així que m'ha tocat matinar i a les 05:10 ja era d'en peus, he esmorzat, m'he preparat les coses i cap allà. He arribat a les 05:45 així que m'ha donat temps a organitzar-me tranquil. Ha arribat en Joan, mes tard en Pere i en Joan i finalment en Josep Maria i l'Arnau, que tornariem també cap a mig dia.
Hem començat la ruta pujant per la carretera de Vallfogona i hem agafat un trencant a la dreta per travessar fins a la Vall de Bianya per unes pistes primer i uns corriols després molt macos. Hem arribat a la Vall per uns prats i camps que hem creuat.Després de pedalar una estona per la vall, hem tornat a pujar per una pista amb bastants passos tècnics on, entre el cansament d'anar tota l'estona pujant i la dificultat, ha tocat arrossegar alumini amunt varies vegades. Hem continuat per pistes amb menys inclinació que ens han donat un petit descans per tornat a enfilar cap amunt per una pista molt maca on al finalitzar-la hem parat a recuperar forces.
De seguida arribavem, per una pista de baixada, fins a la carretera dels tunels de Capsacosta que hem travessat i de nou a pujar per una pista que també m'ha agradat molt tot i que ha tocat pujar una bona estona fins prop de 1000 metres d'alçada. Des d'aquí hem anat carenant fins arribar a un corriol de baixada preciós on m'he aturat a grabar el següent video:

Després hem arribat a un encreuament de camins on hem parat a menjar una mica i a l'estona arribavem a la Via Romana que uneix Sant Pau de Seguries i La Vall de Bianya. Allà ens hem separat i els Joan's i en Pere han continuat cap a Sant Pau i en Josep Maria, l'Arnau i Jo hem enfilat per la Via Romana per de seguida baixar fins a la Vall, no sense abans haver fet una tombarella endavant i reparar una punxada. M'ha encantat la Via Romana; és molt divertit baixar i baixar per aquest camí mil·lenari ple de passos tècnics que et fan posar tota l'atenció i la traça.També he parat a fer el següent video:

En resum ha estat un GRAN dia de BTT amb bona gent que espero repetir, tant per la ruta com per la companyia...GRÀCIES... Us deixo el track i el perfil.

De nou a Rocacorba

2010-04-16T15:51:00.008+02:00

Avuí estava planificada la segona sortida multitudinària de l'any amb dinar inclós, i com la primera que va ser un fiasco (s'enten per la nevada) aquesta ha anat una mica millor; a Fontajau erem en Dani, en Manolo, en Ferran i jo i com el dimarts vaig anar cap a la vall de Sant Daniel i segueix impracticable pels arbres caiguts, hem decidit anar cap a Rocacorba. Hem sortit a un bon ritme pel carrilet cap a Sant Gregori, Cartellà i cap a Canet per la carretera. A la cruilla del camí a peu i la pista hem parat a fer unes fotos i un petit descans.Aquesta vegada si que he mantingut el plat mitjà però amb molt d'esforç... tant que a 50 metres de l'asfalt he tingut un avís important de rampa a l'isquio de la cama esquerra i he posat el petit per una vegada recuperat una mica tornar-hi fins a dalt. En Dani tot i estar "començant" ha anat tota l'estona ralaxat al meu costat i avuí l'he sentit poques bufades de les seves. La bici de carretera es nota...Quan hem arribat a les antenes, de nou fotos, barreta i cap a baix. Tot i portar la càmera no he pogut grabar per un problema que no ve al cas amb les piles...Així que encara que sigui amb el móvil, le he fet un petit vídeo a en Dani al corriol.

La veritat és que, tot i haver de baixar sovint de la bicicleta, és molt divertit i té trams molt tècnics que amb una bici una mica més enduro es gaudirien més... temps al temps...

Primer Rocacorba de l´any

2010-04-01T16:35:00.012+02:00

Aquesta passada setmana vaig fer la primera pujada a Rocacorba de l'any, i tal com va anar segur que no és la última. M'ho vaig passar bomba. La pujada em va costar una mica més que l'última vegada, ja que aquesta va tocar tirar de "molinillo" gairabé tota la pujada quan l'anterior ho havia fet sense treure el plat mitjà. Estar clar que la bici no perdona les setmanes d'inactivitat... Una vegada a dalt vaig fer les fotos de rigor i vaig posar en marxa una càmara OREGON que m'han deixat. La grabació no va sortir gaire bé, pero ho tornaré a fer i ja la penjaré. Vaig baixar pel camí de pujar a peu i vaig disfrutar com un nen petit. Tenia por de trobar-me molts arbres tallant el camí, però estava bastant bé tot i haver de baixar vàries vegades de la bici.Una vegada a Canet, sense cap misteri cap a Girona però amb una gran sensació de satisfacció... les que ens proporciona el BTT...

Sortides a Calasparra

2010-04-01T16:35:00.009+02:00

Aquesta setmana santa vaig sortir per Calasparra (Murcia) amb el meu sogre i el meu cunyat. El dijous vam sortir del poble en direcció al pantà del Cenajo, la major part per carretera i amb un vent de cara una mica empipador. Després vam baixar seguint el riu Segura fins el poble. En total 52 km. a un ritme tranquil·let i passant per llocs macos, encara que m'ho esperava millor. Havia llegit que era una ruta molt maca pel paissatge i no m'ho va semblar tant. També va servir per estrenar una molt maca MERIDA doble molt ben equipada del meu sogre que vam anar a comprar el dia abans a Caravaca a una botiga on vaig poder cambiar impressions BTTeres amb els amos. Una gent molt trempada. TORTUGAS BIKES. A prop del poble vaig parar a fer-lis aquestes fotos travessant el Segura.

Aquí deixo el track:

El dissabte tenia previst fer la ruta dura, amb desnivells i trams molt tècnics, però al final no va poder ser i queda pendent per un altre viatge.

Dia de neu, dia d'arbres...

2010-03-10T19:13:00.006+01:00

El que havia de ser la primera sortida multitudinària de la temporada es va convertir en un intent de sortida amb els dos de sempre ... en Txema, que va baixar des d'Amer, i jo.
En arribar al parking del pavelló de Fontajau ja vam veure que, amb el dia que feia, i els que havia fet, seriem ben pocs i així va ser. Total, que quan vam estar preparats, a pedalar en direcció a la Vall de Sant Daniel. La intenció era fer la ruta del Celrè fins a Quart, però aviat ens vam adonar que seria complicat...
Abans d'agafar els primers camins ja vam trobar-nos arbres caiguts que complicaven el pas. En arriba a la pista de sota la variant vam trobar un prat ben nevat i verge i no ens vam poder estar de fer la primera pedalada sobre neu.Després vam continuar en direcció al camí de les dones i la següent foto descriuria la tónica...arbres i branques caigudes i gel...
Tot i aixó vam continuar fins una mica més amunt del camí de les dones fins a donar-nos per vençuts... estavem més troç a peu que sobre la bici.Vam pensar que la pista de Sant Miquel potser estaria una mica millor, així que vam anar cap allà. El tram fins a Can Lliure el vam fer prou bé tot i que hi havia força neu i troços anb gel. A patir d'aquest punt ja es va fe impossible. La neu trepitjada s'havia convertit en gel i era totalment impracticable i com haviem sortit a pedalar i no a caminar, vam girar cua i cap a casa. Vam aprofitar per fer aquesta panoràmica de Girona.Baixant vaig aprofitar per trepitjar una mica més de neu, ja una mica endurida, però havia d'aprofitar l'ocasió...I fins aquí el nostre intent de pedalar per la neu...uns 12 km. i moltes ganes...

Quilometrada mixta

2010-03-01T17:53:00.009+01:00

Avui he fet una sortida que feia dies que rumiava. He sortit de casa cap a la carretera d'Els Angels,una vegada a dalt he baixat cap a Madremanya, Monells i Sant Sadurní de l'Heura. Aquí he fet una paradeta per fer aquestes fotos, d'on venia (el cim d'Els Àngels)i cap a on anava (el cim del Puig d'Arques)Una vegada a Sant Sadurní he agafat una pista prop de La Bisbal fins a la carretera de La Ganga, per on he pujat fins al coll i des d'allà, la pista cap al Puig d'Arques. El primer tram de la pista se m'ha fet força dur però he anat fent, a estones amb el molinillo per no passar-me amb les pulsacions. Quan he arribat,satisfacció per ser-hi i patiment per l'hora. Eren més de les 14:00 i havia d'estar a Girona a les 16:00. Tot i això he pujat al mirador a fer aquesta foto
i el video

i he decidit tornar per pistes en contes de baixar al carrilet a Llagostera o Sta. Cristina. He anat direcció Els Metges, després he agafat cap a Sta. Pellaia i ja per la carretera fins al carrilet a Cassà. M'ha costat arribar i més al final que trobava vent en contra i encara m'ho ha fet més dur, però ja està fet...Segons el meu nou company de sortides, polar CS100 que per cert va molt bé i és una molt bona eina, he fet 68 km.

1er aniversari!!! Resum 2009

2010-01-20T17:34:00.016+01:00

Avui fa un any va nèixer aquest blog amb l'obejctiu de compartir experiències ciclístiques, curiositats, tracks i recorreguts, fotos i vivències d'un aficionat a tot el que vagi sobre rodes, amant de la natura i l'esport. Durant aquest temps unes 2000 visites... Venia d'un espai a MSN i vaig començar amb un resum del 2008, així que em sembla coherent fer un resum de l'any i comentar el més significatiu.
El 2009 va començar amb molt bones perspectives i moltes ganes de pedalar.
Per començar em vaig presentar a dues curses del Gran Premi La Selva a Santa Coloma de Farners i a Riudarenes. La primera va ser bastant forta i no hem vaig trobar gaire fi, però la vaig acabar, patint molt però acabada. A la segona, m'ho vaig passar molt bé. Hi havia molt de fang però va estar molt bé i no em va anar malament, dintre de les meves possibilitats. Aquestes curses les vaig fer ja amb la roba del meu nou equip RADIKAL BIKES. La veritat que, encara que jo no sóc gaire significatiu per l'equip (hi ha gent molt bona), està molt bé anar amb ells. El tracte és perfecte i en Joan sempre està pel que necessiti.
Al març vam tenir, en Txema i jo, el plaer de veure en directe l'OPEN MASSI a Banyoles amb un bon cartell de bikers de primeríssima línia. També vam fer una sortida molt maca des de Susqueda a Rupit, El Far i tornada a Susqueda passant per uns llocs maquíssims amb unes vistes impressionants.De les sortides que quedaran al record per sempre.
També vam fer, amb en Xevi, el recorregut del Conca Daro que va estar també molt bé.Amb l'arribada del bon temps anavem sortint una mica més i les activitats anaven augmentant: Pedalada de Vilablareix, Rocacorba, Recorregut de l'Open Natura... Així al maig em vaig retrovar amb la moto i l'enduro durant tres dies. Va estar bé, però seguia sense la motivació necessària per tornar a enganxar-me. El més significatiu, que vaig probar un dia sencer l'HONDA CRFX250.Vaig fer la primera anada a la platja en bici. Va ser fins a S'Agaró, amb bany inclós.La pujada a Rocacorba va estar molt bé, ja que vam trobar el camí que baixa per Replans; un corriol preciós i interminable, amb molts passos tècnics.Al juny vam fer una sortida amb BTT i dinar de germanor a base de paella al terreny d¡en Juli a Sant Gregori. Ens vam ajuntar una bona colla de la feina.De seguida van començar les vacances i, de nou, cap a Formentera on tenia previst fer la volta a l'illa. No va ser possible, però van ser dos dies de BTT que em van servir per preparar el recorregut pel pròxim any, i gaudir d'una forma diferent d'aquest petit paradís. També vaig fer una d'aquestes sortides que queden grabades a Mazarrón (Murcia). Estíc dessitjant tornar per fer-la de nou.Per acabar l'estiu vam fer un dinar a Can Perot amb bany a la piscina. També vam ser una bona colla i ens ho vam passar molt bé.Durant l'any també he tingut el plaer de disposar de dues de les Santacruz del meu oncle, la BLUR LT i la última adquisició, la BLUR CARBON XC.Aquest any també hem viscut noves incorporacions al BTT, però encara no hem aconseguit formar un grup estable per sortir assiduament.
També he descobert i m'he sorprés amb nous territoris com ha estat Murcia capital, on vaig fer una sortida per unes muntanyes properes amb uns corriols maquíssims, dignes dels vídeos americans.El més d'octubre, en Txema i jo vam anar a Barcelona en un dia plujós a participar a la cursa organitzada pel CEGUB per Collserola. Lo millor va ser l'ambient i la pluja que li va donar el punt que no tenia el recorregut.Va valdre la pena tot i la remullada.
Potser el més important de l'any ha estat l'assoliment d'una de les fites que tenia pendent; Girona - Badalona en BTT. Al novembre, després de aprofita el més molt bé, amb en Txema, com no, van passar un dia autèntic de BTT amb una sortida de les que fan història: 125 kms. en gairabé 8 hores de bici.Altre de les sortides que quedaran per sempre va ser la que vam fer en Txema i jo per la Serra de Finestres en plena tardor.
Per acabar l'any, vaig tenir la segona experiència motociclística de l'any, el motocross de clàssiques a casa d'en Guillem, a Sant Hilari. Feia 6 mesos que no anava en moto, però va anar prou bé. A fet un circuit molt maco i divertit i l'ambient de les clàssiques és sempre molt bo.En resum, crec que ha estat un any molt profitós, amb forces sortides maques, bastants kms. (no tants com en Txema) i moltes estones de solitud amb bici, les pistes i el patiment. Crec que he augmentat una mica el ritme, però la falta de constància per la feina no hem permet progressar el que m'agradaria...
Nou any, noves motivacions... i per suposat, nous reptes dels quals aniré informant en aquest blog...

Primera sortida de l'any a Calasparra

2010-01-12T15:40:00.005+01:00

Aquest dies de reis hem anat a Calasparra a veure a la familia i he aprofitat per fer la primera sortida de l'any amb en Víctor i el seu germà Gabriel. En contes d'anar cap on sempre vaig, vam fer una via verda que va cap a un poble que es diu Moratalla, en principi tot sense gaires complicacions però amb algun tram amb una mica de fang. Quan portavem una estona vam arribar a un camí amb un fang enganxós que va provocar que haguèssim de baixar de la bicicleta i deixar-la de la següent "guissa", amb les rodes com pilotes i travada per la quantitat de fang acumulat Després vam arribar al riu Moratalla que vam travessar per un pontet de planxa que haviem de passar amb molta cura per no relliscar i caure a l'aigua.
A partir d'aquest punt vam decidir anar cap a la carretera de Socovos, ja que cap a Moratalla, possiblement ens trobariem més fang i ens complicaria la sortida.
Arribar a la carretera ens va suposar fer dues pujadetes dignes que vaig superar amb paciència. Una vegada al punt més alt vam agafar un camí de baixada que després anava planejant per pistes de muntanya i camps d'arbres fruiters fins a la carretera. Una vegada allà, ens vam adreçar cap a Calasparra a un bon ritme marcat per en Víctor que mica en mica va agafant fons i augmentant el seu nivell. Segur que a l'estiu podrem fer bones sortides tots dos. En Gabriel, que encara que està fort, feia més d'un any que no agafava la bicicleta i això es va notar al final que no va poder continuar al nostre ritme.
Tenia pensat fer un altre sortida, però el temps que va fer la resta de dies amb temperatures molt baixes i dies sencers de pluja no ho va permetre... em vaig quedar amb les ganes de fer la volta a la Sierra del Molino probant per un corriol molt maco que vaig fer una vegada en moto... un altre viatge serà.

Última sortida de l'any... nocturna involuntària...

2009-12-31T20:15:00.006+01:00

Després de forces dies sense sortir, és lo que tenen les vacances de nadal pels nens, avuí he pogut sortir una estona. En tenia ganes ja que les dues últimes sortides havien estat molt profitoses, amb unes séries a Sant Miquel i una pujada a Sant Grau tot en plat mitjà. Total, que avuí he agafat la bici i he decidit anar al circuit de Santa Coloma a felicitar l'any a en Ronny i parlar d'algunes coses que tenim pendents. Just després de dinar he sortit pel carril bici a bon ritme fins a la carretera de Mas Llunés, després carretera amunt fins a la urbantizació, per pistes he anat fins a Brunyola i des d'allà, passant per casa d'en Raul, al circuit. Quan anava arribant ja he vist que potser se'm faria de nit i he estat dubtant si girar cua, però al final m'he arribat. Després de parlar amb en Ronny per telèfon, ja que fins a les 7 no arribava, he sortit cap a casa donant fort per intentar arribar amb una mica de llum. A l'alçada de Vilobí ja veia sortir la lluna plena i he començat a tenir clar, que les primeres intencions són les bones, per això hauria d'haver agafat el llum forntal quan ho he pensat a casa, però no ho he fet i quan he arribat a Estanyol ja era ben fosc. He agafat la carretera fins a Bescanó a un ritme molt suau... ja estava ben trinxat i he tingut alguns avisos de rampes. Per la carretera es divisa aquesta vista de Girona que valia la pena parar-se per immortalitzar, encara que potser no s'aprecia del totQuan he arribat a Bescanó he agafat el carril bici i he tirat fins a casa a les fosques amb la poca llum que m'oferia la lluna plena. He fet un altre foto i en arribar a Fontajau m'he trobat amb la gent que corria la Sant Silvestre Gironina... el pavelló a petar de gent i el parking ple de cotxes. Per acabar l'any, a estat una bona sortida, amb 58 kms. i la nova experiència d'anar de nit, encara que segur que amb llum es gaudeix més... Fins a l'any vinent o fins demà...

BON NADAL I FELIÇ 2010

2009-12-24T22:52:00.002+01:00

Bon nadal a tothom. A tota la gent que per casualitat o amb intenció de tant en tant visita aquest blog, gràcies i espero que passeu juntament amb tots els que estimeu, unes bones festes i que tingueu un bon any 2010.

Tots els vostres objectius i desitjos pel nou any, només depènen de la vostra intenció i intensitat en aconseguir-los perquè es facin realitat...

Dia de Motocross a Sant Hilari

2009-12-05T16:18:00.014+01:00

Fa dies que el meu amic Guillem, em va dir que, com cada pont de desembre, organitzava la cursa internacional de motocros de clàssiques amb la particularitat de que aquesta vegada ho feia a Saleta, la seva casa de Sant Hilari. Com d'altres vegades, em va dir que si volia anar, em deixava una BULTACO per còrrer. M'ha costat decidir-me i lligar-ho tot però al final he anat amb el meu cunyat Víctor arribat des de Murcia la nit anterior. A les 07 ja era despert gràcies a la Ruth, així que després d'esmorzar, hem anat al taller a buscar els estris i cap a Sant Hilari. Quan hem arribat a Saleta, menys gent de la que es mereixia l'ocasió per circuit, per l'entorn i per en Guillem, que es mereix que la gent li respongui per la seva dedicació i esforç pel motocross. L'he trobat una mica embolicat amb les inscripcions, així que quan m'ha pogut posar al dia, he pujat al garage a canviar-me i ha agafar la moto, una preciosa BULTACO 370 Després d'enllestir alguns problemes d'última hora hem sortit a entrenar i han arribat les primeres sensacions:
Primera: sis mesos sense anar en moto es noten molt als braços, sobre tot al dret amb aquestes motos amb frens de tambor i m'he trobat que de vegades se'm feia difícil frenar...
Segona: El circuit, molt maco per traçat i pel marc incomparable, dels que m'agraden, molt de traçar i sense gaires dificultats.
Després de l'entrenament he anat amb en Víctor a veure els entrenos de les altres categories. Hi era en Mark Eastwood amb una CR250 i com sempre, espectacular...des de lluny ja el senties arribar amb el gas clavat fins aquest salt en que volava més que ningú. També m'he fixat en la Nélia, la filla d'en Guillem, que ha millorat moltíssim. Crec que ja no l'agafaria, segur que està més forta que jo. Ara es nota que és ella qui porta la moto, això sí, encara li pot el cap i és el següent pas a millorar per continuar evolucionant.
Quan ens ha tocat sortir, m'he preparat a la sortida després de molts problemes per arrencar la moto.Hem sortit per fileres de cada categoria i, quan m'ha tocat, m'ha anat força bé tot i no tenir gaires esperances de fer un bon paper, però crec que he aguantat entre els 8 primers fins el final. A mitja cursa m'ha avançat un pilot que he tornat a agafar quan quedaven dues voltes però ja no he tingut forces per passar-lo.Després d'aquesta màniga, he trobat adient marxar cap a casa i ho he fet amb un molt bon gust de boca per veure que en Guillem ha fet una gran feina, que el seu projecte comença a agafar forma i que, encara que menys del que es mereix, crec que la gent ha respòs. Per ser la primera cursa que organitza a casa seva amb el seu nou circuit, crec que estat molt bé. En quant a la meva cursa, millor del que m'esperava, he perdut molt però també he guanyat moltíssima ressistència; excepte els braços, no m'he cansat res de res. Espero pujar a Sant Hilari abans de que acabi aquest any a fer-li una visita amb tranquil·litat i acabar de veure tot el projecte de l'àrea sobre el terreny i, si pot ser, m'agradaria poder compartir un entreno amb la Nélia.

Un altre punt de vista...

2009-12-01T18:07:00.005+01:00

Avui he vist la muntanya des d'un altre punt de vista. Després d'anul·lar la sortida en BTT amb la Sofia i per casualitat, m'he trobat quan venia del super a en Josep. Ja feia temps que comentavem de sortir amb el seu 4x4 a fer un tomb i a ensenyar-li alguns camins. Total, que després de xerrar una estona he pujat a casa a deixar la compra i cap a la muntanya amb el seu JEEP WRANGLER 4L benzina de 200 cv. Hem anat cap a Taialà on hem pujat i baixat un tram de línia elèctrica que amb el fang estava una mica més complicat però amb aquesta màquina, com es pot veure al vídeo, cap problema.

Després hem anat cap a Sant Gregori on hem volia ensenyar una banyera una mica més complicada, i la veritat és que si ho ha sigut, ja que ni l'un ni l'altre l'hem aconseguit pujar. Li falta posar l'autoblocant per que el cotxe no perdi tracció quan una roda queda sense tocar terra.

Quan ja tornavem cap a casa portant jo el cotxe, li he ensenyat una pista que ell no coneixia i amb un xargai important que hi havia a l'esquerra, ens hem quedat enganxats per sota i hem hagut de trucar a la dona que ens vingués a buscar per agafar un altre cotxe i estirar-lo. El que era una estoneta s'ha convertit en tot un matí d'aventura... Ha estat divertit i ho hem de tornar a repetir amb més temps.

Serra de Finestres

2009-11-26T17:54:00.005+01:00

Des de que vaig llegir al bloc d'en Uep sa velo! la seva crónica i vaig veure les fotos que tenia ganes de fer aquesta ruta i com no en Txema també s'apuntava. Ens hem trobat a les 10:30 a Sant Aniol amb un dia magnífic amb l'objectiu de la Serra de Finestres al fons. Només començar i en fred, m'ha costat una mica assimilar la pujada que hem fet i m'he trobat carregat dels 61 kms. d'ahir així que mentres el cap demanava el plat mitjà, les cames i la bici em deien que NOOOO!!!! Les cames per què era massa i la bici per què no hi havia forma de posar-lo a la primera, així que he fet cas per democràcia i he anat tirant amb el "molinillo". En Txema, entre que està fort com un roure i que ja venia calent des d'Amer, m'anava esperant. El primer troç està bé i comences a endinsar-te en un paratge que et fa pensar en lo a prop que ens trobem de Girona (25 minuts en cotxe) i lo salvatge que es mostra amb paissatges solitaris que a la tardor tenen un encant especial. A mida que anavem pujant cap a la Serra de Finestres, el paissatge anava guanyant en autenticitat i quan hem arribat al punt on es veia Santa Pau...ha estat molt maco, encara que tocava seguir pujant i pujant fins que hem anat a buscar una pista molt ràpida que baixava cap a la zona del volcà Santa Margarida, plena de salts i amb la típica sorra volcànica de color negre on he fet aquest vídeo:

Una vegada ja erem a la vall hem anat direcció Santa Pau on teniem a la vista el punt des d'on havíem baixat fins que hem arribat al pobleper pistes i corriols i hem fet una visita al centre històric. Després començava la part més difícil. Primer hem anat pujant en direcció a Finestres per pistes a vegades emporlanades fins que hem arribat a un punt on la pista anavan zigzagejant per superar un bon desnivell fins que ens hem endinsat en una zona de corriols plens de fullaraca i pedres amagades que ens han fet molt difícil en anar sobre la bici fins que a arribat un moment on ja era impossible i ens ha tocat carregar-la una bona estona. En un moment de descans he aprofitat per fer aquesta típica foto de tardor i el que sentiem en aquell moment... la podriem titular com "La tardor s'em menja"Un dels últims trams de pujada és aquesta escala de rocs que ja ens deixava veure que estàvem arribant al cim... quin patir... però clar, després arribes aquí dalt i tens aquestes vistes sobre Sant Aniol i veus aquest corriol que presenta unes grans espectatives de diversió que se t'oblida tot Des d'aquí tot ha estat diversió fins el final. Un corriol molt divertit i llarg amb trams molt tècnics que recomenaven baixar de la bici i d'altres que anaves enllaçant i gaudint fins que hem arribat a la pista de Mieres que hem fet una estoneta per tornar a agafar un interminable corriol de les característiques de l'anterior que ens ha portat fins a Sant Aniol. Ha estat una excursió que ha cobert sobradament les expectatives i que en aquesta época ha fet més maca i més complicada, però ha valgut molt la pena. Us deixo més fotos, l'enllaç per les d'en Txema i el track.

Sortida rodadora

2009-11-25T15:47:00.001+01:00

Avuí he sortit jo solet a rodar una mica. Després de l'aventura (Girona-Badalona) i la feina, he estat uns dies sense sortir amb la bici a excepció d'una sortideta amb la Sofía i la Isa que va estar molt bé, però van ser pocs kms. En principi aquesta setmana tenia previst allargar els kms del meu recorregut rodador fins a La Bisbal i d'allà pujar a Puig d'Arques i tornar pel carrilet des de Llagostera, però com he quedat amb en Txema demà per fer una "volteta" per la Serra de Finestres, he preferit retallar una mica i guardar forces.
Així que he sortit una mica tard per diversos problemes mecànics i he anat travessant Girona fins a La Creueta per pujar cap a Els Àngels per la carretera on he arribat 1 hora i 10 mintus després de sortir a un ritme contingut per no passar de les 160 pulsacions. Adalt he parat per possar aire a la roda posterior i cap a Madremanya, d'allà a Monells i Sant Sadurní de l'Heura i cap a Santa Pellaia on m'he aturat a fer una foto i tornar a posar aire. Des d'aquí tot baixada fins a Cassà i carrilet cap a Girona. M'han sortit 61 kms que he fet en 3 hores 30 minuts a un ritme tranquil·let i sense forçar les cames.

OBJECTIU ASSOLIT

2009-11-13T21:33:00.009+01:00

Avuí ha sigut el dia. Tot a començat a les 07:45, quan una vegada preparat he baixat al carrer on ja m'esperava en Txema qüasi a punt, tots dos amb aquesta cara de son.Hem sortit cap al carrilet per anar fins a Salt, allà hem passat pel poligon i cap els camins que ens portarien a Aiguaviva. Fins allà tot bé encara que hem trobat unes màquines arreclant el camí i estava una mica tou fent més pessat el pedalar. Després hem agafat els corriols que ens havien de portar a la carretera d'Estanyol, des d'allà a la de Mas Llunés i cap a Sant Dalmai per uns camins que conec de fa temps i que són molt macos. Allà he grabat aquest védeo a en Txema quan passavem per l'Onyar... m'agrada molt aquest tram.

Després hem anat cap a Vilobí i d'allà cap a Vallcanera per una pista que és força entretinguda. Després hem agafat la carretera fins una pista paral.lela a les obres del TAV que ens ha portat a Riudarenes. Fins allà hem anat tota l'estona a molt bon ritme i encara que ha estat més lent que quan vaig provar aquest recorregut, ha sigut prou per arribar allà en 1:30 h. Teniem prevista fer la primera aturada allà, però encara feia una mica de fred i hem continuat fins a Can Fornaca on si que ens hem aturat per fer una barreta i veure una mica.Després hem baixat per la carretera per deseguida agafar tot un seguit de pistes que em tenien una mica preocupat ja que havia fet el track mitjançant ortofotos i topografia i al final ha sortit prou bé. Tot l'inici ha sigut un descens progressiu, ràpid i divertit i després pistes en fals pla que ens han portat fins la última baixada i a una carretera que de seguida hem deixat per tornar a pujar per unes pistes fins a la carretereta que va a Sant Feliu de Buixalleu. Allà hem anat alternant pista i carretera fins arribar a Hostalric. Després hem fet uns corriols prop de la variant de la població fins arribar a la carretera que va a l'autopista i allà hem agafat la pista que va paral·lela fins a Sant Celoni. Possiblement, aquest tram ha sigut el més aburrit, ja que entre que la pista no té cap encant, que són 15 km i que hi fan obres, se'ns ha fet una mica pessat. Lo millor d'aquest tram, tenir el Turó de l'Home a la vista.Quan hem arribat a Sant Celoni a l'hora prevista hem fet un mega entrepà energètic, una cola i a continuar.Des d'aquí se'ns presentava una de les majors dificultats: pujar fins al Santuari del Corredor, que saviem que seria dur i més després del munt de quilòmetres a les cames, així que amb calma hem anat pujant, jo a un ritme inferior al d'en Txema fins que a poc del Santuari... merda!!! les piles del GPS baixes!!! Tenia l'esperança de que duressin una mica, però res, al cap de 20 minutets s'ha parat... merda, merda, merda!!! mira que el dijous vaig tenir unes a les mans i vaig pensar que no calia portar recanvi, que segur que aguantaven ... Donçs res, a continuar pujant i a esperar que al restaurant del Santuari tinguessin piles com així ha estat. Aquell senyor tant amable, ens ha venut unes piles que no tenen preu, per la resta MASTERCARD ... Això volia dues coses: 1ª no haviem de deixar l'aventura en fiasco al primer intent ja que sense el track era impossible arribar amb garanties i 2on que tot estava de cara per aconseguir-ho. Tots dos vam pensar el mateix i, no ho vam dir en cap moment però, fins el moment, cap punxada, avaria, pàjara ...Després de la foto hem agafat la pista/carretera que baixa i baixa fins a la carretera de Llinars. Després hem anat carenant per sobre de la Serra de Marina a la vegada que anavem reseguint en GR-92 per pistes amples que anavem fent sense més história. En un punt ens hem desviat a la dreta per un corriol de pujada amb passos tècnics i un tram de trialera que hem hagut de fer a peu. Aquest tall ha estat dels més macos fins el moment que haviem fet seguint el track del BTT BADALONA. Hem continuat amb el puja i baixa Serra de Marina i hem arribat a la zona de Vallromanes. Des d'allà ens hem trobat que no podriem gaudir de les vistes habituals sobre Maresme i Barcelonés a causa d'una neblina empipadora. Una vegada passat el coll de Font de Sera ha vingut un altre dels punts complicats. Amb més de 100 km a les cames tocava pujar cap els Nou Pins entre Alella i Tiana. El primer tram s'ha fet impossible. Hi ha un parell de rampes molt fortes. Després a la urbanització, anar fent fins arribar a la pista que puja on les forces ja estaven al límit. Hem fet aquest tram a un ritme força lent i molt cansats. Quan hem arribat als Nou Pins hem fet una paradeta on he tingut un avís de rampa a la cama dreta en baixar de la bici. He acabat la beguda i el GEL que portava per una emergència ja que aquesta ho era. A poc més de 5 km no hem podia permetre començar amb rampes. Hem descansat una mica i cap a baix fins a la Conreria. Allà hem agafat uns corriols molt macos que anaven fins a la pista del dipòsit. Aquest tram ens ha agradat molt i en sentit contrari segur que és molt divertit. Abans d'arribar al dipòsit hem fet una foto a l'Hospital de Can Ruti i Badalona però es seguia sense veure gaire.A partir d'allà tot baixada fins a la Vallessana creuant-nos amb força bikers que pujaven i on hem gaudit d'un corriol paral·lel a la pista molt divertit. Hem travessat la carretera i cap a baix per un tram que algú té preparat per baixar amb la bici de descens tot ple de salts, peralts i revolts. A les 17:00 h. hem arribat a casa dels meus pares plens de satisfacció on teniem preparat un bon berenar recuperador.Després el meu pare ens ha portat a Montcada i Reixac on hem agafat el tren fins a Granollers i d'allà un altre fins a Girona on hem arribat a les 21:00 h.Per acabar una foto del GPS amb part de les dades de l'aventura ja que no sé per quin motiu no ha grabat el recorregut fet. Intentaré recuperar-lo per penjar-lo.
En resum ha sigut una gratificant experiència segurament única, una prova a nosaltres mateixos i un repte personal assolit. Vull agraïr a en Txema la seva companyia i tot i els dubtes que ha tingut des del primer moment quan li vaig demanar si s'apuntava, no ha fallat i ha gaudit com jo d'aquesta aventura.
GRÀCIES TXEMA.
Al blog d'en Txema trobareu la seva crónica, més fotos i el perfil de l'aventura.

De Girona a Badalona amb BTT

2009-11-09T11:05:00.002+01:00

Després d'hores de COMPEGPS, plànols, sortides d'exploració, etc. he decidit afrontar el repte d'unir la meva acutal ciutat amb la meva antiga residència aquest divendres 13 de novembre.
Quan vaig adquirir la meva primera BTT allà pel 2003, (TREK 4500) vaig plantejar-e diferents reptes a assolir amb ella: pujar als cims mítics dels voltants de Girona (Rocacorba, Sant Grau, Sant Miquel i Els Àngels, tots fets diverses vegades), participar dignament a la TRAMUNBIKE (objectiu complert a la 10ena edició que de moment diuen que ha estat la més dura pel fang) i el de més magnitut, unir Girona (on visc des del 1998), amb Badalona (on he viscut fins llavors) per camins de muntanya. La fita sembla important, ja que crec que em sortiran uns 120 km, però per això disposo de tot el dia i de la companyia d'en Txema que s'apunta a tot.
Després d'una última setmana molt activa, ciclísticament parlant, i de veure que el temps acompanyarà, crec que és el millor moment per provar-ho. Sempre ens quedarà agafar el tren si la cosa es complica, però tinc fé en nosaltres i anirà molt bé i serà una d'aquelles sortides per recordar i qui sap si es convertirà en una fixa anual...De totes maneres, tot això ja s'anirà veient en aquest blog.
Si algú es vol apuntar a fer-lo ja sigui sencer o part, no hi ha cap problema. Només us heu de posar en contacte amb mi.
Us deixó el track dividit en 4 trams.