Passant dels 100

Tot i que ja vaig afluixant, volia arribar a fer 100 kms amb la bici de carretera, així que li vaig proposar a l'Òscar fer una ruta maca amb diversos ports. 

El dilluns dia 6 sortíem de Girona per pujar Els Àngels, baixar a Madremanya, Monells, Cruïlles, La Bisbal on pararíem a recuperar forces 

Després afrontaríem La Ganga, Calonge, Romanyà, Llagostera, Caldes, Sant Andreu Salou, Fornells, Vilablareix, Salt i Girona... quina ruta, si senyor ...

Em va agradar tot i tenir alguna sorpresa com la pujada a Romanyà que es fa dura i llarga. Ja planejant també vaig posar un fort ritme cap a Caldes portant a roda a un BTTero que es va aprofitar de la nostra protecció per volar com mai i on vam acabar de castigar les cames.

Ja a Girona, el Polar em marcava menys de 100, així que vaig fer una volta per superar la barrera i quan arribava a casa, el GPS del telèfon marcava 106, el que em va sorprendre molt, ja que normalment sòl ser al contrari, a la roda marca més ... però bé, repte superat i ara sí que haig d'anar a menys. La veritat és que es va bé per aquestes carreteres solitàries, es gaudeix del paisatge, de la companyia i té el seu encant.

Pedalant per la costa

Una de les coses fixes si algun dia tenia bicicleta de carretera, era anar de Tossa a Sant Feliu per la costa. Ben bé no sé el motiu, però em venia molt de gust, potser era el meu petit homenatge a un amic de la família que va morir a causa d'una insuficiència cardíaca pedalant allà, i que en la meva joventut, em va deixar les seves bicis velles per gaudir del BTT... La qüestió és que em vaig anar a dormir amb la idea al cap i en aixecar-me, vaig preparar els trastos i amb el cotxe anava cap a Llagostera on començaria la ruta, ja que de moment, fer-la des de Girona, em semblava una mica massa.

Cap a les 10 començava la ruta pujant cap a Caulers per deixar-me caure cap a Tossa. Poc trànsit i rodava còmodament fins a arribar al poble, on vaig fer una volta pels carrers fins a la platja per gaudir d'un mar en un estat perfecte per fer un banyet i les vistes del Castell. 

Vaig resseguir la costa per anar a buscar la carretera GI-682, gaudint de les vistes i aprofitant per fer unes fotos. Ja a la carretera, no recordava la distància fins a Sant Feliu, així que anava fent divertint-me a les baixades i buscant ritmes còmodes a les pujades, gaudint del mar i del paisatge fantàstic d'aquesta zona. Llàstima que, en el seu moment, els de sempre sense cap tipus d'escrúpol i vés a saber amb quin benefici, van permetre aquestes aberracions de ciment que destrossen la panoràmica.

En arribar a Sant Feliu, vaig anar a buscar el passeig per fer-me la foto i continuar travessant la rambla per anar cap a Santa Cristina d'Aro. 

Per tot aquest tram sense desnivell es pedala bé. A part, i gràcies a l'autovia, el trànsit és molt poc i vas molt tranquil. En arribar a l'encreuament de Romanyà, vaig agafar la carretera amunt passant per Bell-lloc amb un tram d'asfalt digne d'un circuit de velocitat. Tot i que hi ha desnivell, vaig anar fent a bon ritme per desviar-me després cap a Panedes i arribar a Llagostera després d'unes 2 hores 30 minuts havent gaudit molt d'aquest dia i recorregut espectaculars.

11ª pedalada del CEGUB a Collserola

El passat dia 1 es va celebrar la pedalada del CEGUB i aquest any podia anar-hi, així que em vaig inscriure sense comptar amb ningú. Em venia de gust anar i encara que fos sol,tenia clar que no faltaria. La pedalada no s'adapta gaire als meus gustos Btteros, amb molta pista, dificultat quasi nul·la i pocs corriols, però l'ambient és molt bo, l'organització de primer nivell i sempre resulta divertida. Després d'anar comentant-ho a veure si engrescava a algú, en Dani de seguida es va moure per tenir el dia lliure i poder anar. 

Cap a les 09:30 ja hi érem aparcant el cotxe en un lloc diferent de l'habitual però que va resultar igual de còmode. Vam anar a recollir dorsals, preparar-nos i cap a la sortida. 

Com sempre, molta gent i gran ambient. Aquest any l'habitual homenatge anava destinat a en Josep Jofré.

La sortida va ser neutralitzada durant la part inicial fins a agafar la carretera de Cerdanyola, on amb en Dani vam començar a avançar gent. A la sortida vam haver de posar-nos molt endarrere així que tocava remuntar posicions i vaig forçar el ritme durant tota la primera part gaudint molt amb la remuntada. Quan faltava poc per arribar a l'avituallament em va agafar en Dani i arribava per darrere seu a l'avituallament amb les cames molt tocades de l'esforç. Després de descansar una estona i menjar es va tornar a donar la sortida. 

A partir d'aquest moment ja no vaig poder mantenir el mateix ritme i en Dani va marxar. Vaig anar fent amb problemes de canvi a causa del fang i de cames per culpa de l'esforç de la primera part, però tot i això vaig gaudir fins al final amb la ja típica baixada final on poder gaudir deixant anar els frens.

En arribar, en Dani ja menjava l'entrepà que de seguida vaig anar a buscar per recuperar forces. No vam rentar les bicis per la cua però sí que vam aprofitar per dutxar-nos, gaudir de l'ambient durant el sorteig, parlar amb el ex professional del ciclisme i company de feina Israel Núñez i viure el que suposa aquesta gran pedalada.

Amb aquest dia d'exigència física poso final a la meva temporada. A partir d'ara, només faré el que em vingui de gust amb qualsevol de les dues bicicletes o caminant, potser començo a córrer una mica i així faré temps per plantejar objectius esportius pel pròxim any.