diumenge, 21 de setembre de 2014

COSTA BRAVA EXTREM

Sortida de sol des del passeig de Blanes
Avui he participat en la 3a edició de la Costa Brava Extrem, i m'ha quedat clar que el nom fa justícia al recorregut. 
Cap a les 6 m'aixecava amb tot preparat a falta d'esmorzar, carregar trastos i marxar cap a Blanes. He arribat força bé de temps, he recollit dorsal, he saludat alguns coneguts i cap al pàrquing. 

Abans de les 8 ja hi era al passeig preparat i mentre s'organitzava la sortida, parlava amb en Miki de Sant Jordi. 
Cap a un quart s'ha donat la sortida i ja he notat que la cosa no aniria gaire bé, de fet ja em notava les cames carregades feia dies. Es nota el canvi de bicicleta i la falta de continuïtat dels entrenaments.

Tot i aquestes sensacions, el recorregut m'ha agradat molt i m'ha semblat força dur, amb pujades impossibles de fer a sobre de la bici, pistes amb un desnivell molt fort i zones tècniques a les quals he gaudit baixant. Algunes zones les coneixia de passar en moto i em permetia anar una mica més estès.
He tingut una caiguda una mica forta, però amb poques conseqüències, una esgarrapada al braç dret i prou. També he vist un home que acabava de xocar amb un tot terreny, que estava estès a terra i en un lloc de difícil accés. S'han activat els serveis d'emergència i espero que no hagi sigut res greu.
Com bé essent habitual, he fet gran part del recorregut sol, intentant portar el millor ritme que em permetia el meu estat físic, encara que de tant coincidia amb uns i d'altres.
Ja arribant a Blanes, ens han fet passar per la trialiera que puja al castell i deu ni do quina pujadeta per finalitzar la marxa, això sí, unes vistes espectaculars des d'allà.
Quant a l'organització, he trobat algunes mancances pel que fa a avituallaments amb productes exhaurits en arribar els últims, manca de senyalització en zones més concorregudes per avisar a la resta d'usuaris de la celebració de la cursa i serveis a la sortida i l'arribada.

Al final, una mica més de 7 hores per completar els 98,1 kms que m'han sortit al polar.

divendres, 12 de setembre de 2014

Noves experiències. " Donde dije digo ... "

Les meves primeres experiències en ciclisme van ser amb una bicicleta de carretera que un veí anava a llençar i em va regalar. Amb ella vaig començar a pujar un port proper a casa per després deixar-me caure fins a arribar a la platja, gaudint dels revolts en baixada a falta de moto, que era el que desitjava.
En una d'aquestes baixades vaig estar a punt de quedar esclafat com un mosquit al parabrisa d'un autobús, havent d'esquivar-lo en l'últim moment pujant una vorera per un carrer perpendicular, acabant contra una paret i amb tot el passatge posant-se les mans al cap ... va anar just ...
Aquell mateix estiu se'ns va acudir als joves del barri la bestiesa  d'anar de Badalona a Pineda de Mar amb les bicis. Estem parlant de finals dels 80, com podeu imaginar sense casc, ni culots, ni menjar ni res del que ara sembla imprescindible, i recórrer els 42 + 42 kms circulant per la N-II, que tampoc era el que ara és.

Una vegada va arribar la moto, la bicicleta va desaparèixer de la meva vida encara que, de tant en tant, gaudia moltíssim amb un ferregot de BTT que em deixava un veí. Anàvem a Vallromanes a fer els espectaculars circuits marcats pioners en això de les rutes BTT. 
Molts anys després, cap al 2003, em vaig comprar una TREK 4500 per sortir una mica i recuperar aquelles sensacions. Vaig començar a pedalar però sense continuïtat, ja que l'afició principal era l'enduro, fins que van començar a aparèixer la saturació de la moto, els primers reptes i noves perspectives i sensacions amb la bici. Així, el 2008, es va convertir en l'activitat esportiva principal.
Durant aquests anys sempre he rebutjat la bici de carretera, tot i trobar-li atractius, m'ha semblat una especialitat perillosa, així que no volia sentir a parlar, però aquest any, amb el repte de la PDF, les coses han anat canviant. D'entrada, per seguir un entrenament pautat com el que he fet, és una eina imprescindible per diferents motius i una forma d'evitar la saturació en compaginar dues especialitats.
Durant aquest prop de 6 mesos d'entrenament, la carretera es va convertir en un medi molt habitual, tant durant la part de base com a l'específic, així que finalment, vaig començar a valorar la possibilitat d'adquirir una, amb diferents opcions i sempre amb un pressupost molt ajustat. Estava entre trobar una sencera (carretera o bicicros) o muntar-me una clàssica amb un quadre LOOK KG, però finalment vaig trobar una TREK 2300 en molt bones condicions i vaig fer el cop de cap.

De moment he sortit dues vegades i les sensacions són molt diferents, no gaudeixo com a la muntanya però té el seu objectiu. El que  que he trobat és que és tot molt més net, de seguida estàs enllestit i amb molt menys desgast de la bicicleta. Així que, a partir d'ara, aniré sortint de tant en tant i sobretot fer en condicions el que abans feia igualment per carretera amb la de BTT.

dimarts, 9 de setembre de 2014

Rocacorba



Ara feia temps que no pujava a Rocacorba, des dels 4 cims, així que aquesta setmana que tenia temps volia pujar. Vam lligar-ho amb en Dan que feia temps que el tenia pendent, i cap amunt. Tot i que dilluns havia dormit molt poc, era l'única tarda que podíem quedar més tranquils, així que dit i fet. La pujada va ser la de sempre, anar fent camí el més recte i ràpid possible. En arribar al dipòsit, un descans, avituallament i a pedalar. La pujada està més difícil que l'última vegada, però anàvem fent amb algun peu a terra. En arribar a l'asfalt, recuperar una mica per acabar de pujar amb esprint final.






Per baixar vam passar pel santuari i el corriol de sota la carretera que arriba al pla de les antenes. Tot i que molt de tros es fa a peu, hi han d'altres que es gaudeixen molt i crec que per paisatge i aquests trams val la pena entretenir-se. Una vegada al pla, vam anar cap a Granollers trobant-nos més de mig trajecte arreglat, el que va fer més còmode la baixada. En arribar a la civilització, vam continuar pel camí ral i algun tram de carretera acabant la sortida quasi com nocturna a causa de la tarda fosca que es va posar.


Les meves sensacions no van ser del tot positives. Amb el poc descans que portava, em va costar i no vaig trobar-me del tot bé, portant les pulsacions sempre bastant elevades. El dia 21 vaig a fer la Costa Brava Extrem a Blanes i haig de posar-me les piles per intentar fer una bona cursa.



video