dimarts, 24 de setembre del 2013

Sortida "Verano Azul" ... no se, no se ...

El dia 9 vam fer la ja tradicional sortida de final d'estiu, sense presses, sense gaires dificultats i per gaudir de la companyia i del recorregut per finalitzar amb un banyet i compartir taula. La intenció era fer-lo a Can Perot, però de nou ho fem quan fan vacances, així que en Xevi M. va proposar acabar amb un bany a la piscina de la seva comunitat de veïns i el dinar al Migdia, així que dit i fet. 

Passades les 10 ens trobàvem a Vilablareix l'Eva, la MJ, l'Anna, la Carmeta, en Xevi M., en Paulí, en Manolo, en David i Jo. Amb tot enllestit, vam sortir cap a Aiguaviva pel corriol d'en Moi i després vam anar fent pistes, algun tram de carretera i algun de corriol fins a arribar a la zona d'Estanyol. Una vegada vam creuar la carretera de Mas Llunés, vaig trobar una pista que ens va portar pel dret just on volia arribar, així que perfecte. Anàvem fent cadascú al seu ritme, esperant-nos quan tocava fins a arribar a la baixada cap a l'Onyar, on vam gaudir del camí que el voreja fins a arribar a prop de Sant Dalmai. A partir d'aquí, em vaig embolicar buscant una pista que no trobava, així que en arribar al camí bo, vam parar a fer un avituallament. Ja anàvem de tornada i tocava pujar fins al volcà per després anar fent pistes fins a Aiguaviva, on tenia previst un corriol de baixada no gaire complicat per acabar de gaudir, però hem tingut un problema

Durant tot el recorregut hi ha qui ha tingut els seus més i menys, ja que, "verano azul verano azul" no ha sigut ... no m'hi puc estar ... ja em coneixeu ... però en arribar a aquest últim corriol, la Carmeta el va començar amb molta força per fer la pujada inicial i una mica més endavant li va agafar una rampa que ens pensàvem que s'havia trencat. Se li ha quedat el muscle tant estrebat que es va espantar i tot. Vam trucar a l'ambulància i es va anar apropant amb ajuda fins a la carretera, però de mica en mica les coses van tornar al seu lloc i vam poguer continuar la ruta tots pedalant.

En arribar a Vilablareix, ens vam donar un bon i agraït bany a la piscina d'en Xevi i cap al Restaurant a dinar amb la Montse, la Sílvia, la Mariló i el seu bombo, la Sofia, en Josep i en Xevi V. Vam compartit una bona estona fins que les obligacions familiars van poder més. 

A destacar a la MJ que estrenava bicicleta, que feia mesos que no sortia i que no sòl fer BTT i l'Anna que feia més d'un any que no pedalava i va venir amb una bici deixada que li va donar algun mal de cap. Es van portar com unes campiones.











divendres, 6 de setembre del 2013

A FALTA DE REPTES EL 2013... GRAN REPTE PEL 2014

Aquest any 2013 va començar amb una parada important, pot ser massa i tot, per fer les coses diferents, rodant al principi sense forçar per intentar agafar una bona base de fons i després buscar millorar la força i pujar una mica millor. Doncs bé, tot això va quedar en no res per diferents motius que ara no venen al cas, amb el resultat de què durant aquest any, m'he vist en pitjor forma que mai. També ha influït que no em vaig marcar cap repte amb data concreta amb la corresponent falta de motivació per sortir al no tenir cap objectiu proper.
Total, que al Juliol, parlant amb el meu amic Xavi Bernat, que porta uns anys amb un nivell físic envejable i una força mental digne d'admirar (passant els 50 anys s'ha penjat uns Pedals de Foc Non Stop en plata i uns altres en or al 2012 i 2013 respectivament entre d'altres) em va suggerir per enèsima vegada que féssim alguna d'aquestes junts, i per recuperar la falta de reptes d'aquest any, li vaig dir que al 2014 faríem la PDF NON STOP junts... Alaaaaa!!!!! Vingaaaaaa!!!! Que valent que sóc!!!! Doncs si, ho sóc i a part, si alguna cosa crec que em sobra, és motivació quan em proposo un repte, així que després de recopilar informació i analitzar la situació, vaig decidir marcar unes pautes per fer les coses amb seny i arribar en el millor estat de forma possible al gran repte. 





Pel que no conegui els PDF NON STOP, es tracta de superar en una jornada una distància de 220 Qms i un desnivell acumulat de 6200 metres fent una ruta circular per  la Vall d'Aran.
Així que primer de tot, verificar el meu estat físic, segon fer-me un estudi biomecànic per optimitzar la meva posició a la bicicleta i per últim mantenir un ritme de sortides constant en el que no influeixin ni el clima, ni els horaris laborals, ni les obligacions familiars.
Després de què a la tardor passada em fes una prova d'esforç molt complerta, em faltava fer-me un eco-cardiograma així que només era qüestió de quedar amb el metge en dia i hora. Abans d'acabar l'agost ja el tenia fet amb resultat satisfactori.
El biomecànic, encara estic buscant opcions, comparant preus i en les pròximes setmanes ho concretaré sense que passi d'aquest mes de setembre.
La solució per mantenir un ritme constant de sortides, la bici d'spinning, així que després d'informar-me i mirar que ofereix la xarxa en segona mà, en Manolo em va oferir la seva temporalment... perfecte!!!. M'estalvio fer una despesa per disposar d'una eina només necessària durant aquest temps de preparació. Moltes gràcies Manolo, com sempre, disposat a ajudar als amics.
Ara només queda una cosa, fer-me un plàning d'entrenaments i començar, però això arribarà després de fer la que serà l'al·licient de l'any que va sorgir de forma inesperada mentre pedalàvem amb en Xevi per Sta. Cristina. Els pròxims 1 i 2 d'octubre anem a fer les dues primeres etapes de la transpirinenca, així que ja hem començat a posar fil a l'agulla i lligar caps per quan arribin les dates tenir-ho tot enllestit i gaudir de dos dies pedalant pel Pirineu Gironí amb els companys viciats.