dimecres, 21 d’agost del 2013

Rostida amb en Xevi


Abans de marxar de vacances vaig quedar amb en Xevi que aniria a Platja d'Aro a pedalar amb ell com anem fent els últims estius. Al final vaig marxar sense fer-ho, així que de seguida que hem pogut, vam lligar el tema, i ahir, amb l'Oscar, vam baixar cap allà.

A les 5 de la tarda quedàvem a Sta. Cristina i començàvem pedalant per carril bici. En sortir del poble ja vam començar a fer una pujada d'aquelles que et posen a lloc per després fer un corriol dels que tant ens agraden. De nou al carril bici vam pedalar fins a arribar al GR 92 per on vam pujar en direcció a Romanyà, un altra pujada dura per tornar a gaudir baixant per una pista entretinguda fins al carril bici. Després vam anar a buscar el carril verd i una pista que ens va portar als corriols prop de Llagostera. De nou al carril verd, vam anar de tornada per pujar cap a l'abocador, fer un petit avituallament preparat per l'Oscar i buscar un altre corriol acabat d'obrir per la gent de l'Escoleta. A partir d'aquí, es van succeir una sèrie de corriols per la zona de Solius molt molt macos.






Em van agradar moltíssim, ja que no els coneixia tot i haver sortit en moto sovint pels voltants. També vam fem els de prop de la casa d'en Lara i ja per pista tornada cap a Santa Cristina. Va ser una bona rostida que ens va deixar una mica tocats a l'Oscar i a mi però va valdre molt la pena, ja que vam gaudir molt del recorregut que ens va preparar en Xevi.

Gràcies company.

dimarts, 13 d’agost del 2013

Vacances a Mazarrón

Com ja és habitual els últims estius, passem uns dies a El Puerto de Mazarrón (Murcia) amb la família. Allà coincideixo amb en Miguel, un altre apassionat de la BTT al que vaig tenir la sort de conèixer pedalant per allà fa uns anys. Aquest estiu s'ha afegit en Julio, un gran amic seu de tota la vida que estiueja a l'Azohia.
Vaig arribar un divendres i el dissabte al matí ja quedàvem per sortir amb la sorpresa de trobar a en Julio amb una Tallboy, que juntament amb la Heckler d'en Miguel i la meva Blur, feia un trio difícil de veure, 3 Santacruz juntes!!!
En Julio i en Miguel i les nostres Santacruz
El primer dia, en Miguel ens va anar portant per corriols i pistes de tota mena, avisant-nos del que ens anàvem trobant i explicant-nos coses de per allà on anàvem passant. Vam fer pujades dures, com és habitual per la zona, que ens van portar fins a una finca privada per la qual vam haver de passar sense més remei, però va valdre la pena per no haver de tornar enrere i per alguna sorpresa. Aquest dia no vaig engegar el GPS i no vaig gravar la ruta però va estar molt bé gaudint d'aquest terreny tan diferent al que tenim per aquí.
Al fons el cim de l'Algarrobo

Per la següent sortida i aprofitant que havíem pactat de fer una nocturna, vam quedar a la tarda per pujar l'Algarrobo i acabar la sortida amb els llums. Sortíem del Alamillo i començàvem a guanyar alçada per pistes fins a travessar l'autopista un parell de vegades. Després vam haver de fer la pujada del camp de tir, una rampa llarga i amb un pendent important que anàvem fent cadascú al seu ritme. Després de baixar una estona i amb la muntanya al davant tornàvem a guanyar alçada entre camps per agafar la pista que ens portaria fins al cim, una pista dura, amb rampes amb un pendent considerable en algunes ocasions que se li fa ver una mica dura a en Julio així que vam fer algun tram a peu. 

Una vegada a dalt, bones vistes de la badia i un descens ràpid per l'altre vessant amb caiguda sense conseqüències per la meva part per afrontar l'última part de la ruta ja fent-se fosc. 
Vistes cap a El Puerto
Es va fer dur el continu puja baixa que ens va portar a una rambla cap al càmping i per carretera fins al punt de trobada.

Per la tercera jornada de BTT, tornàvem a matinar aquesta vegada en Miguel i Jo. Em portaria a fer algunes zones que no coneixia amb unes rampes molt fortes i alguna baixada també important que ens van fer passar un bon matí amb la sorpresa de trobar, ja de tornada a una rambla, un camaleó al qual vaig parar a fotografiar. En Miguel no s'havia trobat mai un així que no deuen ser molt comuns.


 Vam intercanviar les bicis durant una bona estona tenint l'oportunitat de provar el sistema rotor que em va portar bones sensacions en aquesta petita pressa de contacte. Acabant la ruta per una rambla, vam haver de parar a reparar una punxada de la meva bici i cap a casa.


Probablement era l'última sortida, així que havíem de passar per Castillitos. De nou matinada acompanyat pel sol que sortia en direcció a l'Azohia on quedàvem amb en Miguel i en Julio.
Vam anar fent a un ritme còmode per la rambla i la carretera fins a arribar al trencant d'on teníem unes grans vistes de la Badia de Mazarrón cap a una banda i baixant cap a l'altre, de la Badia de Cartagena.
La Badia de Mazarrón

La Badia de Cartagena

Les solitàries cales de la zona
Vam decidir pujar al Atalayon al qual ja havia pujat una vegada feia molts anys i recordava més dur, així que ens vam donar una bona escalfada. En arribar als Castillitos, en Julio no es trobava del tot bé i va decidir no baixar a la cala Salitrona per fer la dura pujada que ens esperava després per tornar a la carretera on en Miguel em va deixar enrere i vaig patir per superar no sense haver de posar peu a terra en alguna ocasió. Una vegada a la carretera, en Miguel em va portar a un dels corriols de collita pròpia que busca i arranja perquè tothom pugui gaudir. Era un tram estret en baixada amb algun pas complicat que exigia força atenció.

Ja a la pista, descens pel costat de la rambla per anar a fer un altre dels seus corriols que tot i no tenir cap lloc amb molta dificultat, t'exigeix posar tots els sentits per superar-lo bé. Bona ruta per finalitzar las jornades de bici d'aquest estiu i avituallament a casa d'en Miguel on vam compartir una estona.