dijous, 14 de febrer del 2013

Senderisme pel Rocacorba

El Rocacorba des de l'inici de la ruta
La setmana passada en parlàvem a la feina de fer una sortida a peu, que sempre anàvem en bici i hi havia gent que no pedalava, així que dit i fet, envio els missatges corresponents per arreplegar un bon grupet i tot i algunes baixes, al final som sis valents/tes amb ganes de caminar amb un dia fantàstic. Vaig proposar pujar al Rocacorba, una pujada un xic exigent però no gaire llarga i com no teníem pressa...
Així que agafo el WIKILOC, remeno una mica , faig un recorregut circular d'uns deu quilòmetres que crec que pot estar molt bé i el carrego al GPS.
A les 09:30 ens trobàvem a Fontajau la Isa, la Mariló, en Paulí, l'Anna, l'Eva, que tot i no trobar-se del tot bé no s'ho vol perdre, i jo. Després de les salutacions sortim amb dos cotxes fins a Can Martí on iniciarem la ruta. M'he deixat el GPS així que hauré de fer servir l'integrat per recordar i seguir el que vaig veure al WIKILOC. Comencem per un camí que conec fins un trencat a l'esquerra que ens fa pujar i pujar inclús grimpar en algun tall mentre seguim el recorregut de la cursa nocturna per arribar a la pista. Aquest corriol està bé i en gran part és ciclable tot i no estar del tot net.
El Santuari des de la pista
Una vegada a la pista, seguim amunt fins el pla de les antenes on anem a fer el corriol que arriba a la pista del santuari i que ja havia fet en bici gaudint molt, tot i que hi ha forces talls impossibles de fer-los pujat.
Iniciant el corriol per acabar d'arribar al Santuari
Un dels talls del corriol
En una mica menys de dues hores érem al santuari buscant un lloc amb solet per fer una queixalada. Després d'una estona de relax admirant el paisatge, hem anat a buscar un catxe amagat i cap a baix pel corriol de sempre.
El Santuari, el Puigsou i el Pirineu ben nevat al fons
Hem començat la baixada tranquils però mica en mica i amb l'Anna al davant, ha començat a portar un ritme força alt, amb la Mariló i en Paulí al darrera, i una mica apurats, l'Eva, la Isa i Jo seguint com podíem. Total, que en un tres i no res arribàvem als cotxes amb sorpresa per part d'ells que no s'esperaven arribar tant ràpid ja que no ho coneixien i amb satisfacció per un bon dia de senderisme en bona companyia. Al final ens ens sortit gairebé 8 quilòmetres i unes 3 hores de caminar. Baixant hem parat a Canet a recuperar forces i cap a casa a dinar.