dijous, 17 de maig del 2012

Sarrià-El Mont-Girona: Thriller psicològic

Avui era el dia triat per la sortida organitzada per en Xevi C. a la Mare de Deu del Mont i ha sigut acollonant, com a una bona pel·lícula de suspens i intriga, la capacitat psicologica ha sigut molt important.
A les 8 quedàvem amb en Dani i en Jordi a Fontajau i quan he arribat no hi eren. He esperat una estona i quan he mirat el mòbil, en Dani m'havia enviat un missatge, el truco, ve en cotxe i en Jordi no podia venir per una caiguda el diumenge... quin pal. En 5 minuts em recull i arribem a casa d'en Xevi amb la sorpresa de trobar a en Pipo i en Nava.
Fa temps que segueixo els blogs de l'Escoleta i d'en Nava i tenia ganes de compartir una sortida amb ells. La veritat és que les expectatives s'han complert de sobres... bona gent, si senyor... Ja m'ho havia dit en Xevi que ens ho passaríem bé.
En una estoneta començàvem a pedalar per Sarrià travessant l'autopista, l'autovia de Banyoles i ja anar agafant pistes i algun corriol en direcció Medinyà. Hem passat per poblets mai sentits abans, granges i camps en direcció a Cornellà del Terri sempre per pistes de bon fer amb l'objectiu a l'horitzó mooooolt lluny. Anàvem fent entretinguts ara xerrant amb un i després amb l'altre, riures, comentaris ... Havíem quedat amb en Pere i en Xevi Mir a Esponellà on s'afegirien per fer part de la ruta amb nosaltres i ja anàvem tard. Mitja hora després, allà estaven, presentacions, menjar una miqueta i a continuar la ruta en direcció a Crespià per carretera on ens hem separat un moment i ja l'hem embolicat... després de buscar-nos els uns als altres, de seguida ens hem retrobat i a continuar la ruta pel marge dret de Fluvià. Hem passat per llocs amb grans paisatges i només per això la ruta ja val la pena, en Xevi ha fet un gran treball. Per travessar la carretera de Figueres, hem passat pel tub literalment, i m'he avançat a fer aquest vídeo:
Ara tocava pujar a l'ermita de Santa Magdalena on hem parat una estona per menjar i reposar, que ja tocava. La veritat que és un bon lloc per aturar-se, bones vistes, bonica construcció i paratge. 


Al fons podíem veure en nostre objectiu mentre recuperàvem forces. Ja el teníem més a prop encara que molt amunt. Hem continuat la ruta per pistes i en arribar a la carretera de Beuda a El Mont, hem fet un l'avituallament preparat per en Xevi, que ens ha vingut molt bé per encetar la pujada, primer per una mica d'asfalt i de seguida camins i un corriol que a estones ens feia baixar de la bici però que ens ha estalviat molta carretera. Ara tocava la part més dura d'asfalt fins arribar a la cruïlla de Falgars on havíem de triar entre continuar per carretera o per pistes acabant en un corriol que ens faria patir. Finalment hem decidit muntanya i personalment ho he agraït tot i que el tram final fins el cim a sigut dur, molt dur, però tenia tant mal record dels últims kms. d'asfalt, que ho he fet ben content.
 

En arribar al cim, parada obligada per menjar i refer-nos, hem hagut d'iniciar la baixada ràpid ja que el dia, fred i ennuvolat que no ens ha deixat gaudir de les magnífiques vistes, no ens ha acompanyat gaire. Ara tocava triar de nou i em sembla que era el únic que volia baixar pel corriol, sobre tot per no passar fred, però la majoria ha triat carretera i a tocat patir una mica. En enllaçar amb el recorregut fet de pujada, l'hem repetit en sentit contrari fins un punt on podíem baixar cap al Segueró fent un tram de corriol molt molt maco que ens allunyava una mica del camí de tornada, però hem continuat seguint el recorregut d'anada amb alguna variant corriolera molt divertida. En un punt de la ruta, hem anat a passar per una resclosa i ha sigut tota una experiència, un lloc diferent per pedalar amb el seu encant. 
De seguida hem arribat a Esponellà on en Xevi M. i en Pere acabaven la ruta. A nosaltres encara ens quedaven més de 30 kms. per arribar, i per començar a obrir boca, una pujadeta llarga i molt pedregosa que ens ha fet patir però que hem superat molt dignament. Una vegada superat la pitjor part de la tornada hem anant desfent camí a vegades a bon ritme tot i portar vora 100 kms a les cames. Jo anava patint per un parell de baixades que havíem fet al matí per la zona de Costa Roja que ara tocaria pujar-les, però en Xevi ha buscat alternatives a les parts més dures i ho hem fet prou bé. En Nava estava ja una mica saturat, era la primera vegada que s'enfrontava a una sortida així i des del principi de la sortida que ha sigut molt conscient i ha anat dosificant-se. Ni ell ni en Pipo havien fet mai tantes hores ni kms seguits i ha acabat la ruta sencer havent superat moments molts durs.
Cap a les 18:45 arribàvem a Sarrià després de 8 hores pujats a les bicis, 111 kms. (117,6 fins Girona) i uns 2.400 metres de desnivell positiu, tot un repte superat. Personalment he acabat força bé, les cames carregades però que hem permetien algun luxe, i la resta, molt bé, sobre tot content i satisfet d'un altre gran dia de BTT amb un grup de gent collonuda. Gràcies Xevi per aquest dia.
Deixo una imatge del perfil de la ruta i clicant sobre el nom podreu veure la crónica d'en Xevi.


dilluns, 7 de maig del 2012

Sortida Marató a El Mont

En Xevi Comas ens proposa una sortida de llarga distància a La Mare de Deu del Mont amb un quilometratge superior a 100 quilòmetres i un desnivell positiu superior als 2000 metres amb un recorregut molt maco i variat amb una primera part bastant mixta amb pistes i alguns corriols tot de bon fer, l'ascensió al Mont (sense alternativa ciclabe) per carretera i la baixada amb corriols tècnics, divertits i entretinguts.
Com ve essent habitual al nostre grup, cada any organitzem alguna sortida de llarga distància, i l'any passat, després dels dos intents al Turó de l'Home amb final feliç (vam fer el cim), en Xevi es va proposar preparar una, i aquesta és la seva opció, així que ja sabeu, si algun valent es vol apuntar: Dia 15 de maig a les 08:00 hores al Pavelló de Fontajau. Qualsevol dubte, missatge al bloc o al correu i ho aclarim en Xevi o jo.