Corriolant per Sant Roc

Avui hem tingut un gran dia de corriols. Havia quedat amb en Xevi C. per anar per la zona de Les Basses i Sant Roc amb l'objectiu principal de tastar el corriol que baixa pel dret des de l'ermita fins a la carretera de Les Serres, però abans d'això tenia previst voltar una mica per la zona i fer alguns corriols potents que recordo de quan anava amb l'enduro. Vam decidir pujar en cotxe fins a Sant Martí per estalviar-nos l'enllaç i anar per feina, així que a les 10 ja estàvem pedalant pel camí ral pe agafar una trialera de pujada que hem hagut de fer a peu però que ens ha permès no fer asfalt. Una vegada a la pista que va cap a Amer hem girat a la dreta per fer un camí, abans corriol, que recordava dur i així ha estat, amb algun tram d'arrossegar bici però ha estat bé tot i la duresa. 

Una vegada a Les Basses després de fer un tram de la pista que ve de Les Encies, per cert amb molta sorra tipus platja que m'ha fet gaudir, hem travessat els prats de davant de la casa per anar enllaçant trams dels circuits d'enduro que hi han per allà fins arribar de nou a la pista d'Amer. De seguida hem continuat fent corriols i més corriols, de pujada, planejant, de baixada algun tram, amb pedres, arrels, rocs, llosses de pedra... ha estat un bon grapat de quilòmetres gaudint de tot tipus de situacions i de concentració màxima per intentar superar els màxims obstacles possibles i això fins arribar a la zona de Sant Roc on, una vegada a prop, hem reculat i hem anat a buscar un corriol que havia fet en Xevi feia unes setmanes i la veritat que ha valgut la pena. Ha estat un corriol preciós, entretingut i divertit que ens ha deixat allà mateix però que és molt molt maco. Ja a Sant Roc, descans merescut, vistes, foto i petar la xerrada una estona.

I ara tocava la baixada. Feia poc que havia passat amb la dona caminant i vaig veure que era ciclable en gran part tot i tenir trams impossibles pels mortals com el de la foto, amb un esglaó d'un metre. Hem anat fent gaudint d'una baixada tècnica, pedregosa i amb força pendent que en ocasions ens feia baixar de la bici però que hem finalitzat amb gran satisfacció una vegada arribes al pla i tires la vista en darrera i amunt i veus d'on veníem.

 

Per acabar la ruta, i una vegada travessada la carretera, hem fet alguns trams de pista tot de baixada fins el Llémena per tornar al camí Ral cap a Sant Martí. Han sortit pocs quilòmetres (20) però intensos i molt divertits. Segur que repetim.

Podreu trobar el track al meu perfil de Wikiloc.

Mini Tramunbike

Avui havia quedat amb en Xevi M., en Gabi i en Dani per fer el recorregut de l'Open BMW de Les Planes. A última hora, en Xevi no ha pogut venir i a les 10:40 començàvem a pedalar pel carrilet en direcció a Olot. De seguida hem començat el festival de corriols, al principi bastant durs amb un continu pujar amb algun pas tècnic que exigia la màxima atenció i d'altres que directament fèiem arrossegant la bici. El recorregut estava sent exigent però gratificant per la quantitat de quilòmetres de corriol. Després d'una estona de baixar, ha arribat un moment en que hem fet un tram per pista passant pel mig d'un mas i hem començat a fer camins que hem sonaven... era una part de la Tramunbike del 2010. Hem tornat a pujar i pujar cap a les Tres Creus on hem fet una aturada i unes fotos.

També hem fet alguns videos superant algun tram:

A partir d'aquest punt començava un auténtic espectacle de corriols de baixada. Anàvem enllaçant trams tècnics amb trams ràpids i entretinguts, alguna pista també ràpida... i ens anàvem apropant al poble. Una vegada travessat el riu, ja hem agafat una pista fins el carril bici per acabar la ruta amb una gran satisfacció per la interminable successió de corriols al·lucinants que hem fet i que de ben segur haurem de tornar a fer i gaudir. Gran dia, si senyor, tot i que no han sigut gaires quilòmetres.

Que GRAN és el Mont !

Homenatjant el nostre guia d'avui, en LATO, i la seva última entrada al seu bloc, que gran és el Mont, i que alt, i que dur, però també és gratificant, espectacular i divertit, molt divertit.

Avui amb en Xevi Comas hem pujat a Besalú on mitjançant els blogs, havia quedat amb en Lato, de la colla dels desfrenats (a aquest home li agraden les cites a cegues, així ens vam conèixer ell i jo) que ens portaria fins el cim del Mont ensenyant-nos camins per la ruta que vol fer en Xevi des de Sarrià. 

Abans de les 10 érem a Besalú i després d'acabar de preparar-nos, fetes les presentacions i canviades 4 impressions, hem sortit resseguint el Fluvià avall fins lligar amb el recorregut que té preparat en Xevi. D'entrada ja he vist que avui em tocaria patir per què en Lato té pinta de pedalar i en Xevi ja el coneixem, els dos petits i prims i el Mont com objectiu ... Hem anat fent per pistes i camins bastant entretinguts fins a travessar la carretera de Figueres a Besalú per un tub metàl·lic. per una mica més endavant fer la primera pujada del dia fins a l'Ermita de Santa Magdalena, un lloc molt maco amb vistes de tot l'Empordà i l'edificació molt interessant.

 

Des d'allà hem anat direcció Lladò per unes pistes molt variades fins arribar a la carretera que puja cap al Mont. Tocava fer 10 kms d'asfalt que ja coneixia així que he anat fent al meu ritme mentre en Lato i en Xevi hem deixaven enredera. Hi ha moments que algunes paelles semblen autèntiques parets i rampes que posen a prova la força mental i física. A sobre, hi han moments que encara queda tant juny...

De totes formes m'he plantejat no aturar-me i fer-ho tot amb el plat mitjà així que amb molt d'esforç i patiment he arribat als últims metres amb el cim ben a prop però encara molt amunt traient forces per acabar de pujar-ho. En arribar, en Lato i en Xevi feia estona que s'esperaven i m'ha pogut fer aquesta foto.

Des del cim, vistes impressionants una mica minvades per la calitja però amb un gran abast veient tots els cims propers, Bassegoda, Rocacorba, Puigsacalm, els Pirineus nevats, i els més llunyans com el Pedraforca, la serra del Cadí, etc.

Una vegada recuperades una mica les forces, hem anat a agafar el corriol que porta cap a Falgars. Ja el coneixia de la meva anterior pujada amb en Jose. Llavors el vam fer plovent i molta estona a peu i aquesta, tot i que era sec, m'ha costat anar agafant confiança. Tot i tenir trams molt complicats i d'altres on fer-se molt de mal, he gaudit amb els talls que he pogut fer sobre la bici. Una vegada a la carretera, hem baixat un km i hem tornat a agafar un altre corriol que anava guanyant a mida que baixàvem i aquí si que he gaudit molt, tot i que m'he tallat en alguns passos que es podien baixar amb una mica més de decisió. 

 Quan hem finalitzat aquest corriol, hem sortit a la carretera en Xevi s'ha adonat de que havia perdut el GPS, ¡quina putada! i no tenia ni idea d'on. Ha decidit que tiréssim i demà aniria a fer un volt a veure si el trobava. Hem estat pedalant una estona per la carretera fins a passar Beuda, on en Lato ens a obsequiat amb un final de festa impressionant; ens ha portat per uns corriols molt macos i divertits fins a pràcticament arribar a Besalú, on ens hem acomiadat i finalitzat la ruta passant per dins del poble i el pont vell.

Ha sigut una gran ruta amb gairebé 4 hores pedalant, 47 kms, un desnivell positiu d'uns 1.300 metres i amb en Lato, un altre malalt de la bici que pedala pels camins de Girona amb qui compartir més dies de BTT i conèixer els voltants de Besalú. Gràcies Lato.