dilluns, 30 d’abril del 2012

Marató del Cap de Creus

Avui he pogut participar a la Marató del Cap de Creus organitzada per la gent de RAIDS AL VENT. Ha sigut un recorregut dur, en part molt molt maco i divertit. Encara no assimilo que quan volen dir 75 kms, estem parlant de més de 80. Ja hem va passar a la Marató de les Gavarres tot i fer la curta van sortir forces més que, aquella vegada, em van suposar un problema. Però avui ha anat millor per diversos motius, primer perquè segurament venia més preparat i segon pel ritme quasi sempre còmode que he portat i les aturades que hem anat fent per reagrupar-nos amb en Pere que han permès anar recuperant-me. He tingut moments crítics, però en resum i com sempre que veus nous paisatges, que estàs envoltat d'un bon ambient ciclístic i gaudeixes a sobre de la bici, satisfacció, molta satisfacció, però anem per parts:
Cap a les 7:20 ja érem a la furgo d'en Jordi cap a Roses amb insubmissió peatgística inclosa. Hem arribat amb temps per tot, inscripcions, salutacions i presentacions, necessitats, preparatius... així que una vegada a la sortida ens hem trobat ben endavant.
Hem fet una volta pel poble fins vora mar per arribar a la la llarga pujada cap al parc eòlic de Roses on cadascú a tingut temps de posar el seu ritme i anar agafant el seu lloc. Tota l'estona grans vistes i paisatges desconeguts que s'anaven obrint davant meu a sobre ben acompanyats de les oportunes explicacions dels dos companys de ruta, grans coneixedors del territori i amb moltes anècdotes viscudes per aquests camins,
total que anant fent hem assolit l'alçada màxima per iniciar un descens ràpid per pista i després per corriol fins a la Cala Montjoi on en Jordi a començat a tenir problemes amb la pinyonera de la seva bici que a estones es quedava com una pinyó fixe. Hem continuat vorejant la costa fins a la següent pujada important del dia cap a Puig d'en Manyana, on una vegada assolit el cim hem iniciat el descens per pista cap a Cadaqués, sempre amb les vistes del poble al fons.
Aquí he trobat a faltar algun tram de corriol que, tot i que hi són, no hem fet, més que res per anar trencant el ritme "pistero" que portàvem. 
Ja començava a necessitar alguna cosa sòlida i en principi l'avituallament estava a Cadaqués així que faltava poc encara que ja portàvem vora 40 kms. Hem superat el poble amb algun problema per seguir el track, però finalment l'hem retrobat agafant la carretera cap a Port Lligat on hem hagut de pedalar una bona estona amb alguna rampa important i amb el patiment de si ens hauríem passat l'avituallament, així que, només deixar l'asfalt hem parat a menjar alguna cosa per si de cas.
En Jordi, avui pastor de vaques i equip
A partir d'aquest punt, paisatge de muntanya, amb moltes vaques, grans prats verds i continua pujada amb més o menys desnivell sempre amunt i aquí ha sigut on he començat a tenir moments de flaquesa i patiment, però, com aquell que troba un oasi al mig del desert,  ha aparegut davant nostre 47 kms després l'avituallament perdut. Hem parat 5 minuts per menjar i fer un merescut descans amb unes grans vistes a Port Lligat.
Vistes des de l'avituallament
Ara tocava anar cap a Port de la Selva i a partir d'aquest punt, el recorregut ha sigut molt maco. Per començar hem iniciat una pujada per un corriol amb un punt tècnic però factible que ens ha portat a un altre interminable, amb suaus desnivells gairebé fins el final, on si ens ha fet patir pujant una estona arrossegant la bici per després gaudir baixant un altre tros fins a una pista que tornava a vorejar el mar.
De nou pujada per pista amb un avituallament líquid al mig per acabar en un tècnic descens per corriol fins a l'entrada del poble on he gaudit moltíssim i he gravat aquest vídeo:
Aquí en Jordi a tingut de nou problemes amb la fixed que sembla ser que en trams tècnics, els cops, feien que la pinyonera es quedés bloquejada. Ara tocava arribar a Selva de Mar on havia l'últim avituallament sòlid i començava la última pujada llarga. Uns 6 kms de continu ascens amb el vent bufant fort a estones emprenyant a estones empenyent que ens a portat a un tram de corriol en pujada de plat petit on també he gaudit. Després d'una forta baixada hem arribat a la carretera.
En travessar-la hem fet un tram per asfalt fins enllaçar amb les pistes fetes pel matí cap a Roses sempre amb grans vistes sobre el poble, el Pirineu, el mar, tota la plana de l'Empordà...
Hem fet l'ascens al dolmen, impressionants els "paletes de la prehistòria", on hem començat a "encigalar-nos" per un corriol cada vegada més tècnic fins adonar-nos de que anàvem malament. El track passava per sobre de la urbanització i nosaltres érem a sota, però acabaríem allà mateix pel que hem acabat de fer fins als carrers que ens han portat al pavelló i a finalitzar la marató en el lloc 36 de 53, amb prop de 7 hores, 81,5 kms a les cames i gran satisfacció per tot el viscut. Ara tocava recuperar forces, canviar impressions, endreçar i cap a casa. Fins a la pròxima.

6 comentaris:

  1. Quique felicitats per la marxa, em acabat i aixo ja es un gran premi, per a mi molt i molt dura, maca si pero he quedat trinxat, avui encara menjo com una bestia, je, je, cuidat, fins una altre.

    ResponElimina
  2. molt bona ruta Quique, grans espais i divertits corriols ...totes les sortides que hem fet junts han estat de les millos ...hem de fer-ne més!!!

    ResponElimina
  3. felicitats Quique per acabar la marxa i a mes amb grabacio inclosa . Molt de gust haver-te conegut. Espero que fem algun dia una sortideta junts, amb el nostre Xevi berrufet de guia per la vostre zona o nostra. Salut i fins la proxima.

    ResponElimina
  4. Senyor corriol. Impressionant la marxa, i un deu per tots els que l'han acabat... ja és un gran exit.

    Encant d'haver-te conegut, i com sempre, seguiré llegint les teves estupendes cròniques.

    ResponElimina
  5. Quique,

    fantàstic dia per pedalar.
    Companys i fins i tot amics compartint una gran afició.
    Un esport que cada dia m'enganxa més i més... gràcies a gent collonuda com tu.

    Tot un gustàs d'acabar "sencer" en una marató com aquesta, pels quilòmetres, desnivell, hores damunt la bici... però que sens dubte, que amb bona companyia s'ha fet fins i tot curta, ja que com veus, la gent demana fer-ne més... jejeje i es que no en tenim mai prou!!!

    Fins aviat...


    Salut!!!

    ResponElimina
  6. Felicitats Quique per aquesta gran ruta i experiència!!!! un etapon per camins amb paissatges que estic segur que son molt guapus!!,,, ara feia molts de dies que estava completament desconectat dels blogs, com deus haver pogut comprovar,,,, es que no tinc temps,,,,jeje,,,
    Vinga, continua pedalant fort i espero poder coincidir aviat algun dia amb vosaltres amb BTT!!!
    Fins aviat!!

    ResponElimina