dimecres, 21 de desembre del 2011

3 pics 2011

Dimecres passat vam quedar per fer els 3 pics de Girona. Aprofitant aquesta bonança en ple desembre, a les 09:30 érem a Fontajau en Txema, en Jordi, en Pere, en Xevi, l'Edu i jo que sortíem cap a Sant Gregori on hem recollit a en Dani que venia des de Bescanó per la Pilastra. No m'esperava ser tants, però les crides pel correu funcionen. Vam començar la ruta a bon ritme pel camí més ràpid per assolir el primer cim, el Rocacorba, el més aviat possible i reservant forces. Al desviament de Biert vam fer la primera aturada per menjar una mica i de seguida cap a dalt. A la pujada cadascú va anar fent al seu ritme on en Txema i en Xevi van arribar primers al pla de les antenes, en Dani, Jo, l'Edu, que s'ha ressentit d'una lesió als isquios, i en Pere i en Jordi que van pujar junts. Una vegada a la carretera vam acabar arribant a dalt els quatre primers i l'Edu, en Pere i en Jordi es van esperar al santuari.
 
Una vegada fetes les obligatòries fotos, vam baixar amb els altres per començar el corriol de pujar a peu. En alguns trams és bastant complicat, en d'altres impossible i en d'altres perillós, però la part a la que pots fer sobre la bici ben bé que fan que valgui la pena passar-hi. En Txema va baixar super bé i gaudint, en Dani i Jo amb més cura i en Xevi baixava gaudint fins que es va "encigalar" i va sortir "per orelles". Per sort va ser només els cops, però en aixecar-se, va voler posar la bomba del fre dreta estirant de la maneta i mentre cridàvem ja l'havia petat... total que es va quedar sense fre del davant per la resta de sortida. L'Edu anava baixant amb precaució igual que en Pere i en Jordi, també sense fre per un problema mecànic. Vaig fer aquest vídeo en un dels trams:





 
Baixant pel corriol
  
Començant la baixada
                                                                                     




Una vegada a Canet ens vam entaular per recuperar forces i de nou a pedalar. La parada potser va ser massa llarga i va condicionar-nos amb el temps. Si alguna cosa ens va quedar clara és que en sortides d'aquest tipus... entrepà a la motxilla i així fem més via.Aquí se'ns va afegir en Manolo que no va venir a pedalar però no es va voler perdre l'esmorzar-dinar.

Després va tocar baixar per la carretera fins a la carretera de Santa Afra, on en Txema, en Dani i en Pere ens van deixar i la resta vam començar a pujar cap a Sant Grau pel pitjor camí que podia haver triat. La pujada per aquesta vesant és molt forta amb unes rampes molt importants, de fet fins aquest dia, no les havia pujat mai sense baixar de la bici, però era el més curt des d'on érem. A part d'haver d'esforçar-me molt per pujar, he patit en algun moment per l'Edu que venia bastant tocat, però entre la parada per dinar i l'orgull que ha tret, ha fet el cim com un campió i ple de satisfacció.

Rocacorba des de Sant Grau.
 Una vegada fetes les fotos i veient com anàvem de temps. hem començat la baixada per la pista i un últim tram de corriol on hem hagut de parar per una punxada per de l'Edu fins arribar a Sant Gregori. Allà carrilet fins a Girona i a les 4 érem a Fontajau on ens hem tornat a dividir amb en Jordi i en Xevi acabant la sortida fins a Sant Miquel i l'Edu i jo tornant cap a casa. M'hauria donat temps a fer un puja-baixa ràpid, però qualsevol mínim problema hauria significat arribar tard a buscar la Ruth al col·legi i haver d'anar directe des de Sant Miquel. Crec que encara tenia forces per acabar la sortida, però el seny m'ha fet triar la opció més raonable. Així que hem queda pendent i aprofitant aquest bon temps que està fent i els dies de festes potser m'ho plantejo per abans d'acabar l'any...

dilluns, 19 de desembre del 2011

Perduts al bosc...


Avui havíem quedat per sortir alguns companys de feina, però finalment només hem sigut valents en Manolo i jo i la veritat és que feia molt de fred. He anat a buscar-lo a Sant Gregori i des d'allà hem anat fent pel camí Ral, passant per Santa Afra, fins arribar a la carretera de Les Serres. Hem fet una mica de carretera i després ja ens hem endinsat al bosc buscant uns corriols que havia fet temps enrere.
 Una vegada trobat han començat les satisfaccions, ja que es tracta d'uns corriols molt poc transitats i que passen per llocs ben macos de bosc tancat amb el pas d'una petita riera i després una zona de pujada exigent que hem hagut de fer a peu donada la dificultat del terreny i les bardisses que s'ho estan menjant, es notava que feia temps que no hi passava ningú. A mida que anàvem avançant semblava que la cosa es posava més difícil però finalment se'ns ha fet la llum arribant a una pista que travessava el tram més tècnic d'aquest corriol.

A partir d'aquí semblava que seria fàcil tot i que encara era conscient de que ens quedava una estona de pujada fins arribar a la pista de Sant Grau, on hem fet camí fins arribar a un encreuament que ens ha costat estar mig matí emboscats anant endavant i endarrere buscant una sortida que no hem trobat.
Un dels corriols que semblava ens portaria a bon lloc...
En Manolo passant per entre els arbres i matolls per recollir les bicis després de caminar una estona buscant sortida
Després de recuperar la pista de Sant Grau, hem anat fins al trencant de Llorà per després baixar pel corriol fins a la Mare de Deu de Fàtima i des d'allà cap a Sant Gregori. M'han sortit 42 kms i una bona estona de pedalar i caminar per la muntanya recordant corriols i camins.

dimarts, 6 de desembre del 2011

Aquest dilluns de nou a Rocacorba

El divendres a la tarda, al col·legi, em vaig trobar amb en Quico i l'Ernesto que planificaven sortir dilluns en bici i volien pujar a Rocacorba. Feia temps que volíem sortir junts i mai trobàvem el moment, així que encara que m'anava una mica just per la feina, em vaig apuntar amb l'excusa de buscar el polar. A les 09:30 érem a Fontajau i fèiem Camí cap a Sant Gregori, Canet i encetàvem la pujada després d'una petita aturada a l'encreuament de Biert. El dia prometia bones vistes tot i els núvols així que anàvem fent a bon ritme fins que la bici de l'Erensto va dir prou i vam haver de parar a tornar-li al seu lloc una biela perduda. Una vegada sol-ventat el problema, vam continuar pujant. Per en Quico era la primera vegada que ho intentava i era el que li faltava per completar els tres cims mítics dels voltants de Girona. Tot i que no fa gaire que pedala amb continuïtat, està molt motivat i va pujar a un ritme molt constant. En arribar a l'asfalt i superat l'últim tram més dur, només quedava acabar de pujar fins les antenes i com em vaig veure amb forces, vaig decidir acabar-me de rostir forçant una mica. Una vegada a dalt, la barreta per recuperar forces, les fotos i un vídeo de la seva arribada.

i per acabar la foto per deixar constància de la fitai cap a baix. Vam desfer el camí d'anada i quan érem a punt de passar l'autopista, l'Ernesto va caure anant una mica ràpid, jo que anava al darrera vaig acabar a sobre, i en Quico d'espectador privilegiat. Per sort no va ser res greu, però l'Ernesto va estar una estona amb dificultat per respirar pel cop. Quan tot va tornar a una relativa normalitat, vaig continuar cap a casa per poder arribar a temps a la feina.
Segona pujada al Rocacorba en 4 dies amb plat mitjà, ampliació del ventall de companys de pedalades i continuant acumulant quilòmetres i resistència pel següent repte.

divendres, 2 de desembre del 2011

aprofitant el bon temps...

Aquesta setmana aprofitant la festa i el bon temps he intentat recuperar el temps perdut. Portava temps fent rehabilitació per un dit que tinc tocat i això no em permetia sortir tot el que volia, i total per res, perquè el tinc igual... Segur que és culpa del fisio que no ho feia be, oi Marc?.
Total, que una vegada recuperat l'horari normal, el dimarts vaig sortir amb en Paulí, amb el que feia temps que no sortia i que ara torna a estar motivat amb la bici, i la Isa que la torna a agafar després d'una lesió. Hem anat per la zona de Canet on ens hem trobat molt de fang que ha complicat la cosa i ha fet que la Isa digués prou i marxés cap a casa. En Paulí i jo hem continuat per intentar fer un tram de l'Open de Canet però no he sabut trobar-ho, així que hem reculat i després de fer els corriols del volcà de Canet, hem baixat cap a Sant Gregori on hem fet algun corriol més i cap a casa. Ens han sortit una mica més de 40 kms, així que prou be després de dies de no pedalar.
DIJOUS:
De nou sortida aquesta vegada en Manolo i jo sortíem des de Fontajau, recolliem a la Isa a Emili Grahit i a l'Eva a Quart que per fi estrenava la seva KONA nova. Després d'alguns ajustos, hem sortit pel carril bici fins a Llambilles per pujar a Sant Cristòfol. Hem fet una paradeta de 5 minuts i de nou en marxa ara baixant per l'altre pista per agafar el corriol que uneix les dues on he fet aquest vídeo en passar la riera.

Hem continuat cap a Llambilles per darrera fins arribar a un trencat que hem agafat per enllaçar amb el recorregut 3 de BTT i part del recorregut de la Marató de Les Gavarres, i d'altres pistes cap a Quart on en Manolo ens ha deixat ja que tenia pressa. Allà hem fet una petita classe teòrica de com canviar una roda i després amb la Isa cap a Girona.
DIVENDRES:
...i avui havia quedat amb en Jordi Sala i en Xevi Comas per pujar a Rocacorba. La meva intenció era fer la pujada per la pista i baixar pel corriol, però hem tingut problemes de punxades amb la bici d'en Jordi que al final a tingut que tornar sense acabar la ruta.En Xevi i jo hem tirat amunt arribant a dalt a la una ja amb una mica de pressa. Hem fet les fotos, hem menjat alguna cosa i cap a baix per la pista on m'he hagut d'acomiadar del meu Polar CS100 que m'ha caigut a mitja baixada i no m'he adonat fins arribar a Canet...Ha sigut diferent a com tenia ganes de fer-la, però estic satisfet ja que ho he pogut fer tot amb el plat mitjà, encara que a un ritme molt inferior al d'en Xevi, que segueix fort fort.