dimecres, 26 de gener del 2011

Preparant l'Open BMW de Canet

Després de rebre l'encàrrec d'en Xavi de preparar el recorregut de la cursa de l'Open BMW de Canet d'Adri, de seguida em vaig posar, i les 3 últimes sortides han estat destinades a aquest fet. Avuí m'ha acompanyat en Pau i ha sigut, de llarg, el millor dels 3 dies. Ens ha sortit un recorregut molt maco i variat, i junt amb els que ja vaig fer, crec que pot quedar entretingut. Tinc que acabar de lligar els trams, veure quilometratge i pensar per on retallar per la curta. La qüestió és que, tot i el fred, aquest matí a les 09:30 érem a Fontajau per sortit cap a Canet i després d'anar fent pistes més o menys conegudes, hem arribat a la carretera d'Adri i hem pujat fins al Puig d'Adri on he fet aquestes fotos amb el Rocacorba de fons
Després hem agafat un corriol molt maco on en Pau ha tingut alguns problemes amb les seves pors, ha acabat per terra i una mica marcat. A Canet hem remuntat per unes pistes que feia temps havia fet i ens hem trobat aquests 4 ases pasturantUna vegada de nou a la carretera de Canet hem travessat cap a Cartellà i hem agafat una pista que no havia fet mai, que ha resultat ser molt divertida i ens ha portat fins a la sortida de Sant Gregori. Des d'allà, cap a casa pel carrilet molt satisfets del matí de BTT tot i el fred, -1º.

dijous, 20 de gener del 2011

Segon aniversari i resum 2010


Segon aniversari del blog...com passa el temps. D'entrada, aquest any m'he fixat que hi ha menys entrades, encara que no vol dir que hagi sortit menys. La veritat és que no conto els kms que faig, però a vegades les sortides no donen per posar res al blog. Aquest any ha tingut moments importants, com la gran nevada del març, que ens va obligar a intentar pedalar per la zona de Sant Miquel sense gaire èxit, però amb noves experiències.He intentat fer tirades més llargues i la veritat és que vaig començar l'any bé, amb anada al Puig d'Arques i diverses pujades al Rocacorba on, en una d'elles, vaig poder gaudir d'aquesta imatge, amb bones sortides com la que vaig gaudir per la Garrotxa amb en Joan CARGOL que em va convidar a fer part de la sortida que feien des d'Olot fins a Prats de Mollò, que en aquell moment era inassumible per mi, però el tros que vaig fer amb baixada pel camí Ral em va encantar. i la pujada a Mare de Deu del Mont, que tot i el mal temps m'ho vaig passar molt bé.S'ha consolidat el "BTT trós d'en Juli" on aquest any hem vaig encarregar de fer el recorregut i vam gaudir d'un bon dinar amb els companysDesprés de molt parlar-ne, per fi hem pogut fer una nocturna i tot i que ja ho havia fet en moto, l'experiència amb la bici em va agradar molt.Per un motiu o un altre, aquest any ha sigut força irregular. Vaig passar l'abril i el maig amb problemes mecànics amb la bici, el que em va costar afluixar molt el ritme, bastants diners i agobiar-me una mica, pel que vaig decidir canviar la bicicleta. Feia temps que em rondava pel cap que una bici més enduro s'ajustava més al que era per mi el BTT, ja que amb una de rally no m'acabava de trobar. Així que va tocar començar a mirar totes les possibilitats, demanar preus, fer números i al final tot va lligar per, en tornar de les vacances, poder recollir la SANTACRUZ BLUR LT 2010 que ara m'acompanya.Ha sigut molt gratificant poder montar des de zero una bicicleta amb la que després comparteixes tantes estones de patiment i satisfacció. No va ser fins al juliol que la vaig estrenar, i va ser a Mazarrón, amb una sortida que esperava des de l'any anterior i que al final no va satisfer les expectatives per diversos motius, però queda pendent...
Una altre trobada que s'ha consolidat ha estat la sortida a Can Perot. Aquestes sortides "verano azul" estan molt bé, ens acompanyen moltes dones, anem a un ritme molt tranquil i fem un bon àpat. Aquest any es va apuntar la Sofia, que ha sortit una mica més en bici, i es va portar com una campiona, fent els 25 kms per sorpressa de molts.A l'octubre vam anar a Barcelona en Txema, en Dani i Jo per gaudir de la pedalada del Cegub.Com sempre, ambient inmillorable, recorregut entretingut i molta molta sort ja que vam tornar amb tot el que portàvem, tot i deixar-nos el cotxe obert de bat a bat tot el matí, més una GHOST que li va tocar a en Txema.
El final d'any, preparant el que havia de ser el gran repte d'aquesta temporada, pujar al Turó de L'Home, vaig fer dues tirades llargues a Sant Hilari amb en Txema i en Dani i a Tossa amb en Dani, que van resultar dues sortides molt gratificants, sobre tot la segona ja que la part del recorregut més propera a la costa va ser molt maca i variada.
Al final, la pujada al Montseny no es va poder portar a terme a la data prevista, i al seu lloc vaig fer un viatge a Murcia on vaig continuar descobrint el parc natural El Valle i els seus interminables corriols i pistes.En resum, ha sigut un bon any de ciclisme, una mica irregular, amb l'estrena de bici més adaptada a la meva idea del BTT i on he trobat a faltar una mica a en Txema, que li ha dedicat més temps a les rodes primes i s'ha posat fortíssim. No he pogut fer cap pedalada ni cursa de les gironines, però no es pot tenir tot...El 2011 es presenta molt bé i tot i que no podré fer grans coses els caps de setmana, espero fer molts kms, anar fent rutes pendents, repetir algunes de maques ja fetes i fer de noves per continuar engrandint aquesta passió.
Salut i a pedalar...¡Ah! i a nedar...

dissabte, 15 de gener del 2011

Nous reptes

Aquest any ha començat preparant un nou repte plantejat a finals del passat. Des de que visc a Girona que estic al cas de la travessa a l'Estany de Banyoles i, tal i com va passar amb la Tramunbike, pensava que estaria be fer-la. Sempre m'ha agradat nedar i encara que mai ho he fet amb continuïtat, amb uns companys de la feina ens ho vam plantejar i vam tancar el tracte amb una encaixada de mans, pel que ja no ens podem fer enrere... Total que porto unes 5 sessions de natació a la piscina amb una progressió important.El primer dia, després de mirar el cronòmetre molt cansant portava ¡¡¡7 minuts!!! Estava fet pols i no havia fet ni 200 metres... Vaig fer una parell de sèries al meu ritme no gaire més llargues i cap a casa, però mica en mica la cosa a anat a més i un dia vaig estar 20 minuts, un altre 40 i l'últim dia hem vaig plantejar de fer 40 piscines que eren una mica menys de la meitat de la travessa de l'Estany.Vaig començar fent al meu ritme, canviant de carrer per no emprenyar a la gent que nedava més ràpid i amb paciència, anar contant amb una particularitat, que cada anada i tornada contava una piscina... En finalitzar, havia fet "40 piscines" sense aturar-me en uns 50 minuts i vaig pensar... "que bons que són els nedadors que fan la travessa en poc més de 24 minuts ,(resultat del primer classificat del 2010) he trigat més del doble en fer la meitat", això si, ben content per la progressió.
En arribar a la feina, comentant la jugada per escalfar l'ambient, analitzant el que havia fet amb companys que nedan sovint, arribem a la conclusió de que han estat, les matemàtiques no fallen, 40 X 2 = 80 piscines X 25 metres = ¡¡¡2 quilòmetres!!!. Això ho canvia tot... crec que podré fer la travessa amb garanties d'acabar-la sense patir. Igualment, feia temps que pensava en trobar un esport complementari al BTT i ara que m'he posat amb la natació, estic ben motivat.

diumenge, 9 de gener del 2011

De Girona a Banyoles

Despré de 25 dies sense tocar la bici per unes molesties al genoll i les festes, ahir dissabte vaig quedar amb en Manolo i en Ferran per fer una sortideta, probar i tornar a pedalar. Tenia pensat intentar arribar fins a Banyoles pel peu del Rocacorba i en Ferran, en principi, s'apuntava a fer una estona ja que tenia la bici una mica abandonada i les festes li han deixat seqüeles importants... Hem anat fent i tot i que el vent ens ha posat les coses difícils alguns punts, hem arribat en una hora al desviament per pujar cap a Rocacorba pel corriol o per la pista. Allà hem fet una paradeta, unes barretes, i hem continuat fins al desviament on ha està indicat el camí. En Ferran ja ha arribat cansat, però tot i això s'ha escalfat i ha volgut continuar. A partir d'aquí tot era nou per a mí i el primer tram és una pista de baixada molt divertida cap a Biert. Com tot lo que baixa, puja, després ha toca pujar cap al collet de Can Gelada seguint del camí de Pujarnol a Biert. Des d'allà tot baixada i planejar fins a Sta. Maria de Porqueres on hem voltat el llac i hem aprofitat per fer-nos les fotos de rigorPer tornar hem fet el més ràpid, ja que les forces ja no eren les mateixes, així que hem anat a buscar l'autovia i tot dret fins a Girona. M'han sortit 52 kms. que no està malament per ser la retrobada amb la bici, això si, les moltèsties continuen i hauré de passar pel metge...Aquí deixo la imatge de la ruta.