divendres, 23 d’octubre del 2009

SORTIDA AMB EN CONRAD I EN SANTI

Avuí teniem convocada sortida per anar a fer la ruta de Quart amb les noves variants. Com passa sempre, i més després d'haver plogut, ens hem trobat tres... en Conrad, en Santi, que era la seva primera sortida amb nosaltres, i jo.
Hem anant fent a ritme tranquil·let fins arribar al camí de les dones. Allà m'he esperat darrera d'en Santi i tots 3 hem anant pujant al seu ritme. Feia 2 mesos que no sortia i a part d'això ara té que convèncer a les seves cames de que ja no toca aixecar 377,5 kg (millor marca personal) un momentet de res i que s'han d'estar pedalant durant hores... De moment no hi ha manera i quant porta una estona, les cames li diuen que prou i se li puja tot... se li queden com pedres i ha de parar per estirar i tornar-ho tot a lloc. Poc a poc les anirà fent creure i no hi haurà qui el segueixi pujant. Llavors li lligarem una corda i ens pujarà a tots... Bromes a part, tenia ganas de que sortíssim junts, és un gran tio i segur que serà un bon company de rutes.
Quant hem arribat gariabé a dalt, hem parat una estona per carregar piles
i hem anat a buscar la carretera d'Els Àngels i hem anat a buscar el corriol que baixa a la ruta 11 de BTT. Allà hem agafat el trencant per pujar un altre vegada a la carretera on els hi he fet aquestes fotos
i després hem tornat a agafar el corriol de la ruta 11 fins al punt de partida. Hem fet la trialera de baixada on he fet aquest vídeo
A partir d'aquí, en Santi ja anva una mica barallat amb les seves cames i hem decidit començar a tornar. En Conrad i jo hem anat a pujar un tram que no coneixia i en Santi a anat pujant per la carretera fins al camí de les dones i ja hem baixat fins a Girona.
Hem quedat per tornar-hi dilluns a veure si sóm uns quants.

dimecres, 21 d’octubre del 2009

6ª PEDALADA CEGUB COLLSEROLA

Avuí en Txema i Jo hem anat a Barcelona a participar a la sisena pedalada que organitza el CEGUB per Collserola. El dia ha començat bastant "xungo", amb pluja ja a les 07:30 quan sortia de Girona i que ens ha acompanyat fins a l'arribada a Velòdrom d'Horta i com és habitual a Barcelona i rodalies, cua des del peatge de la Roca gairabé fins arribar. No sé com poden... no ho suportaria... i jo que m'emprenyo quan trigo 15 minuts en travessar Girona...
Ja a prop d'Horta, hem tingut el dubte si es faria o no ja que no deixava de ploure i es feia una mica complicat, però finalment s'ha decidit fer la marxa animats pel Roberto Heras que deia que si no baixavem de 8 graus no hi havia problema... que li vols explicar a un tio com ell amb el curriculum que porta a les cames...
Prop de les 10:30 érem a la sortida amb en Jordi, que venia des de casa seva a BCN, i ens hem col·locat ben endavant veient molt a prop als cracks, Heras, Israel Nuñez, i d'altres destacats ciclistes i hem sortit acompanyats per la pluja carretera amunt vorejant la Llar Mundet fins agafar una pista que pujava zig-zagejant fins a dalt de tot. En principi m'he trobat bé tot i fer molt que no entrenava dignament, però cap al final de la pujada, entre el fang i les forces, he hagut de posar el molinillo i anar fent. En Txema ha tirat amb els de davant a veure quant els aguantava i en Jordi a anat quedant-se una mica. Després de la pujada arribava la baixada i el primer tram ha estat un corriol molt maco i amb alguns passos tècnics però sense moltes dificultats. A partir d'allà el recorregut anava, la major part, per pistes de més o menys amplada on a les baixades, i ja sense olleres, és feia una mica complicat ja que m'entrava fang als ulls i havia d'afluixar per veure per on anava. Al km 16 hi havia l'avituallament de Can Coll on he menjat uns troços de taronja, un petit de xocolata i a tornar-hi. A partir d'aquest moment s'anaven succeint les pistes de pujada i baixada sense gaire desnivell fins que ha tocat remontar per una pista ample que passava per una urbanització. Allà hem estat una bona estona pujant i he deixat endarrera un company de viatge amb el que he fet una bona part del recorregut des de l'avituallament. En arribar a dalt tocava baixar. Primer suaument per una pista que anava per sobre de la carena amb molt bones vistes sobre Barcelona, encara que no aquest dia, i després pel mateix camí zig-zagejant que hem fet a primera hora al costat de la Llar Mundet. Allà, ja m'havia fixat a la pujada, hi havia dreceres entre mig i he anat buscant fins que he trobat un parell que m'han anat bé encara que en una he hagut d'apretar les dents perquè el final era una mica complicat però he passat sense caure. Després asfalt fins a l'arribada amb aquesta cara dutxa a les instal·lacions del velòdrom, entrepà i exhibició a càrrec de Dani Comas (campió del mon de bike trial).
Abans del sorteig ens hem fet una foto amb en Roberto Heras que se li feia un homenatge per la seva carrera, i després hem estat atents per si la sort ens feia carregar una de les 4 bicis, cascos, pulsómetres polar, pneumàtics o motxilles que sortejaven. En Jordi ha tingut sort i s'ha endut una motxilla amb la falta que li fa una bici ...
Després parlant amb en Txema m'ha dit que ha aguantat amb els de davant fins a l'avituallament de Can Coll... s'està possant molt fort. L'any vinent estarà amb els de davant a les curses de la província...
Perfil de la pedalada:

dimarts, 13 d’octubre del 2009

Sortida a Calasparra (Murcia)

El dia 10 vaig sortir amb el meu cunyat, en Víctor i el cosí de la dona, en Pablo. Tots dos van comprar fa poc dues ORBEA iguals i no porten gaires quilòmetres, però estan amb moltes ganes. En Pablo no havia fet encara montanya i la ruta que tenia plantejada no és molt dura així que esperava que els agradés. D'entrada s'ha de pujar durant uns quilòmetres per una pista plena de pedres que va per sota de la Sierra del Molino. A en Víctor li va agradar molt i va continuar pujant passant-se el trencant que haviem d'agafar. A en Pablo li va costar una mica més i es va començar a queixar de lo dur que és aixó del BTT. Després agafavem una pista de baixada fins a trobar un altre pista que també puja però més suau i un altre baixada fins a aquesta "rambla", com diuen allàÉs el llit d'un torrent que el vaig remontant a la vegada que es va estretant fins a convertir-se en un corriol ple de passos amb una lleugera dificultat que el fan molt divertit.Després surt a una pista on vam fer una paradeta per menjar una mica i beureVam pujar per la pista sense gaires dificultats fins arribar a un trencant on la sortida podia començar a allargar-se una mica més del que en Pablo tenia previst, pel que el vam acompanyar fins a la carretera de tornada al poble i nosaltre vam continuar. Com sempre faig, no paro de mirar i analitzar possibilitats dels trencants que vaig veien, així que vam decidir retornar per allà mateix però afegint un tros que em semblava que ens agradaria, com va resultar sent. Es tractava d'un tram de corriol tècnic amb pujades i baixades i passos força estrets molt divertitque vam anar seguint fins a la pista per la que haviem pujat anteriorment, allà vam travessar-la i de nou vam agafar la mateixa "rambla" que abans però una mica més amunt. Al fons de la següent foto es veu a en Víctor pel llit del torrentA mida que avança la "rambla" es va obrint de nou i en alguns punts queda ven enclotada per la montanya semblant els típics canons de les westerns americansAl final de la "rambla" vam sortir a la carretera i després vam estar buscant un camí per tornar al principi de la ruta i provar un camí que havia fet una vegada en moto, però no vam trobar res de profit així que vam fer bondat i passades les 12 erem a casa dels sogres.
Aquesta ruta m'agrada molt, encara que les altres vegades que l'he fet sempre l'he allargat fins al pantà d'Alfonso XIII. Aquesta vegada va quedar així però li vaig afegir algun trosset que no coneixia i em vaig afegint trams a una ruta que m'estic fent mentalment i que algun dia faré per Calasparra.

Sortida a Murcia ¡¡¡¡ ESPECTACULAR !!!!

Aquesta setmana he estat per terres Murcianes, i com no, m'he endut la bici. He sortit dos dies i, encara que no ha estat possible portar ritmes elevats que hem serveixin d'entrenament, si que he fet força troços tècnics. La primera sortida va ser el dijous dia 8 a Murcia. El meu cunyat Víctor estava de vacances i, encara que una mica tard, vam agafar el cotxe per anar cap a la zona de La Fuensanta i La Cresta del Gallo. Vam començar a pujar per carretera fins a un replà a sobre de la montanya i des d'allà s'obren una infinitat de possibilitats. D'entrada haig de dir que em va sorprendre molt aquesta part de Murcia. És una zona amb molta montanya, molt a prop de la capital i plena de camins, corriols i trialeres. A estones em va recordar els típics vídeos americans amb descensos i pujades impossibles. Vam començar per una pista ample fins trobar un camí marcat amb límies grogues i blanques. La primera curiossitat va ser una barraca al mitg del no res amb una porta força curiosa...El vam anar resseguint fins que en un punt, es complicava la baixada i vam decidir girar cua.Vaig aconseguir remontar-lo tot sense posar peus tot i ser força tècnic. Després vam trobar un corriol maquíssim que anava per sobre de la carena molt divertitamb alguns passos difícils com aquest on en Victor va fer una tombarella i d'altres impossibles com aquestDesprés vam passar per sobre d'aquest passadís on, ambdós costats hi havia una caiguda lliure important.

En arribar a baix de tot, tocava tornar a pujar, així que vam agafar un corriol de pujada molt maco amb alguns trams tècnics i alguns que es van fer força durs fins arribar a una pista, també de pujada, que ja anava de tornada. Des d'allà vam poder veure una zona que li diuen Paisaje Lunar, i encara que a la foto no s'aprecia bé, la zona del fons si que sembla més aviat un paissatge d'un altre planeta.
Ja a prop del punt de partida, impressionants vistes de la ciutat i els pobles del voltant.

No van ser gaires quilòmetres, però la zona em va sorpendre molt i em va encantar. Esta plena de corriols per tot arreu i de ben segur que es poden fer unes rutes increibles, així que no perdrè l'oportunitat de sortir per allà cada vegada que vagi.