Vistes des del Cabo Tiñoso a Cartagena 10 de juliol.
Perfil Sta. Coloma de Farners
El passat diumenge 25 vaig anar amb en Txema a córrer la 2ª cursa de la Copa La Selva i com sempre que vas a córrer, com també passava amb les motos, tocar matinar. A les 06:30 hores sonava el despertador, a vestir-me, esmorzar, treure llastre i a carregar els trastos i la bici. A les 07:40 sortia cap a Santa Coloma, poca gent a la carretera i ja veig algun company de batalla pel camí. En arribar allà veig que ja s'estan fent les inscripcions, em paro i truco a en Txema. De seguida arriba i avança una mica de cua fins al meu lloc.
Una vegada inscrits, ens vestim, agafem les màquines i a escalfar una mica. De moment, les sensacions no són res especials, a part de la del fred que si que és acusada...Vaig passar per la carpa de RADIKAL i després de comentar la jugada una mica continuem amb l'escalfament.
Amb una mica de retard, sortida "controlada" i tots com a motos pel mig del parc de Sant Salvador cap a la pujadeta, ja la coneixia de la moto, quina diferència..., que se'm va fer dura i em va suposar perdre moltes posicions.
Aquestes pendents sempre posen a cadascú al seu lloc. Primera baixada tècnica pel tipus de terreny, sorra, però no per la dificultat i allà safety car i molt espavilat que retalla una mica abans pel mig del bosc i avança posicions. Vaig perdre una mica allà, ja que hauria fet gairebé tota la baixada a sobre de la bici i la gent de davant no ho permetien. Després una mica planer i poc desnivell, tornar a pujar rampa forta i de nou una baixada, aquesta ja una mica més seriosa. En aquest primers quilòmetres s'anava passant de pujada forta a baixada tècnica fins a encarar la llarga pujada fins al Castell de Farners passant per l'avituallament on vaig agafar un donut de chocolata que, després de dues queixalades que se'm van fer una bola a la boca, vaig cedir a la fauna autòctona. Una vegada a dalt comencem a baixar fins al parc de Sant Salvador per una baixada llarga, tècnica i molt divertida en la que vaig agafar algun biker. Després de travessar el parc i amb 20 km ja a les cames, anàvem resseguint el riu, després agafàvem una carretera que començava a pujar, preludi del que vindria...A partir d'aquell moment i una vegada de nou a la sorra, una pista estreta amb contínues rampes curtes però fortes que em van fer plantejar-me de tornar enrere i deixar-ho, però l'orgull em va superar i estones a peu, estones amb el molinet vaig fer el que vaig poder. Estava trinxat... Mirava cap a dalt la muntanya i no veia més que pujada. Hi havia alguna rampa que feia por i les meves cames van ser les primeres en cagar-se, així que a peu i els bessons ja començaven a donar explicacions del seu estat.
és molt de temps, però estic satisfet per que vaig acabar la volta llarga, era molt i molt dura com tothom va reconèixer i tot just acabem de començar amb això del ciclisme, però si alguna cosa m'ha quedat clara, és que la gent està molt i molt forta, que haig d'entrenar molt si vull assolir els objectius marcats i que les ganes hi són, encara que em vaig en recordar un parell de vegades de que tinc una HUSQVARNA de p.m al garatge morta de fàstic i que amb aquesta no haig de donar als pedals...
L'Andreu a les Gorgues.
i la veritat és que, de forma una mica intermitent, ja havia fet coses interessants en aquests anys: havia pujat a Rocacorba, Els Àngels, Sant Miquel, Carrilet Sant Feliu-Girona, fins Santa Cristina i Olot-Girona, Girona-Sta. Coloma-Girona diverses vegades..., però després de 14 anys de fer enduro i una mica de motocross, necessitava canviar el xip i noves motivacions, i així vaig començar a pedalar.
treure-li rendiment al COMPEX i sobre tot amb en Txema a augmentar el ritme, el que em va permetre acabar la Tramunbike dignament i força satisfet encara que 3 hores després del primer.
Vistes des de Sant Miquel
El Cabo Tiñoso a Mazarrón (Múrcia). Es una antiga bateria abandonada digne d'admiració.
Aquest canó tenia un abast de 35 km. Brutal. La bici, una de ferro del meu sogre...la qüestió era pedalar...
Vistes cap a la Badia de Mazarrón.
El pantà d'Alfonso XIII a Calasparra (Múrcia)
Amb en Javi i en Txema a Can Perot (Granollers de Rocacorba)
Aquí en un tram de la Tramunbike mesos després amb en Txema.
En Txema pujant un corriol de la Tramunbike.
Sortida de la cursa de Sant Martí Vell
En Txema al Puig Galí fent el recorregut de la prova d'Amer.
2ª pujada al Rocacorba. Molt millor aquesta.
